Claudio Naranjo al 1r Congrès de homeschooling a Chile

El passat cap de semana va ser el primer congrès nacional d'educació a casa (homeschooling) a Chile.

Claudio Naranjo els va fer arribar aquesta salutació. Jo no puc afegir res al que diu aquest home.

 

* està afegit sota l'etiqueta d'amics (entre d'altres), no es que consideri que el Sr. Naranjo ho es (tampoc que no ho sigui). Faig servir aquesta etiqueta perque una amiga preuada era a aquell congres i l'enllaç al video va ser rebut de persones molt agradables per mi.

Comencem a escriure música?

Fa un parell de setmanes les nenes estaben jugant amb uns fils encerats que ens va regalar una amiga el nadal passat (la navidad pasada... cuanto tiempo ya!, dime que nos vemos pronto...), el cas es que la Mara va fer aixó:

Si, ja se, a molts us semblarà un xurro, però resulta que la Mara es filla meva i jo aquí vaig veure una clave de sol i, sense pensar-hi massa, ho vaig dir: mira, una clave de sol! L'Africa, que quan vol no se li escapa ni una, va preguntar... Que es això de la clave de sol? Jo vaig parar i vaig intentar respondre el més senzill possible i sense dir cap mentida... a vegades em resulta extremadament complicat això. Li vaig dir que la música també s'escrivia, que no es feia amb lletres, que tenia el seu propi codi i que la clave de sol formava part d'aquest codi. El que li va interessar llavors (com no podia ser d'altre manera) es perquè algú es voldria complicar així la vida (bé, aquesta es la meva interpretació, ella em va preguntar perquè servia escriure la música), li vaig respondre que pel mateix que per escriure les paraules, per que algú que no les hagués sentit les podes saber, en aquest cas, per que algú pogués tocar una música sense haver-la escoltat mai. Ella ja ho sabia que s'escrivia, n'estic segura, sempre ens apropem a qualsevol músic o banda que ens trobem...

Es veu que li va interessar el tema, la música li ha interessat sempre, tenim diversos instruments a casa que ,encara que ningú sap com fer que sonin bé, no perdem l'esperança d'aconseguir-ho algun dia... Em va preguntar com es feia per escriure música... li vaig dir que jo ho havia fet a l'escola, però que no ho recordava gaire bé i que, de tota manera, no creia que ho hagués aprés com per ensenyar-li, que li podia dir que la música s’escrivia sobre cinc línies, que a això li deien pentagrama, que la clave de sol era com un símbol per saber com es deien els altres símbols.... va voler veure un pentagrama i una clave de sol i amb l'ajuda del Sr. Google vam trobar aquesta pàgina. La veritat es que va ser tot un encert això de la clave de sol... ens ha permès començar pel principi... Ho vam deixar aparcat, ara no recordo ni perquè, i ahir ho vam rependre.

 No vam estar més de 15 minuts a la pàgina, ens van explicar molt senzill qué es un pentagrama i una clave de sol, ens van ensenyar on s'escriuen i com sonen les 7 notes i ens van parlar del ritme i el metrònom. Aquí ens vam plantar. Em va sortir cantar algunes cançons als diferents ritmes que la pàgina mostrava... Ara l'Africa no vol continuar fins que no aconsegueixi un metrònom (espero que no siguin massa cars). Després l'Africa anava cantant el doremifasollasi, li vaig dir que podríem provar de buscar les notes a les campanes... o al piano... (no us penseu... es un òrgan d'aquests casios que hi havia quan jo era petita)... no cuajó, jejeje, però jo vaig agafar la flauta (que aquesta encara recordo com fer-la sonar) i després de fer l'escala, l'Africa em va demanar unes proves... l'escala al revés, nomes fins el sol, del sol al do, seguit i rapid amun i avall, fins i tot vaig provar de tocar alguna cançó que se'ls acudia... (no vaig aconseguir passar de les 2 o 3 notes inicials). M'agrada veure que té les mateixes coses que jo al cap... quan vaig dir ¿saps amb que molaria trobar les notes?... va respondre el mateix que jo pensava... amb la guitarra :) estic segura que algun dia ho aconseguirem, jo porto desitjant-ho des de que tinc la seva edat... (sospito que les seves ganes no son més que un reflexe de les meves, pero bueno...)

 Bé, em va donar per imprimir el pentagrama, moltes vegades i em fet una llibreta, l'Africa ja ha començat a practicar la clave de sol. Li vaig oferir buscar-la puntejada (si, a mi també se'm acudeixen tasques escolars) i em va mirar com un bitxo raro, està clar que la idea no li va semblar encertada.

 (ni us imagineu com m'agradaria posar-vos aquesta foto del dret, però no penso perdre ni un minut més intentant-ho...)

La Mara portava tot el matí amb l’harmònica... li va regalar l'abuelo el dimarts per l'aniversari. L'Africa em va dir: mama, la mara es més petita, no ha practicat tant com jo (l'abuelo també li va regalar una harmònica a ella al seu moment) i toca millor... sona bé el que toca. Li vaig haver d'explicar que no només es tracta de practicar amb algunes coses, que hi ha a qui li es més fàcil fer una cosa que l'altre, que a ella li es més fàcil enfilar-se i per això ha de practicar menys, que, es probable, que hagi de practicar més per tocar l’harmònica com la Mara...

Com va acabar la cosa? La Mara va voler agafar l’arbre musical i vam estar tota la tarda posant música que ens agradava al portàtil.

Continuarà... o no, ves a saber.

JILLE 2013

 

Què vol dir poble sobirà si no s'accepta la sobirania de les persones?

Pel dret a decidir com volem educar els nostres fills.

  

A Catalunya hi ha centenars de famílies que, d'una manera conscient i en coherencia amb la seva filosofia de vida, han decidit ocupar-se de la formació escolar dels fills en primera persona. El Homeschooling és una pràctica que ja té una certa tradició alnostre país, com en tants altres països d'Europa i del món on està perfectament permès, regulat i, a vegades, fins i tot recompensat.

 

El nombre de famílies que a Catalunya es fan aquest plantejament i se sumen a aquesta opció educativa va creixent dia a dia. I el nombre de famílies que per aquest motiu estan essent perseguides i obligades a escolaritzar tot traint els seus principis, per desgràcia, també. Ja és ben curiós -per no dir greument incongruent- que en un moment com el que representa que estem vivint a Catalunya, el mateix govern que reivindica un just dret a decidir i que camina cap a la sobirania d'un poble, negui la sobirania i el dret a decidir en aspectes tan fonamentals de la vida als individus d'aquest poble. És de debò que se sent la dignitat d'un país, la sobirania d'una comunitat? I no es té cap mena de sensibilitat vers la sobirania i la dignitat de famílies tan responsables que estan disposades a fer girar tota la seva vida al voltant de l'educació dels seus fills?!

 

Sí, l'Administració Pública ha d'assegurar el dret de l'infant a l'educació i té l'obligació de vetllar-ne la qualitat; doncs que ens ajudi enlloc de posar-nos pals a les rodes. Perquè el que està clar és que el Homeschooling no és un caprici ni un delicte, és pura coherència amb unes conviccions molt profundes i fermes. I els que hem escollit aquesta opció abans canviaríem de país que de parer. Se sap que tots els canvis històrics i legislatius vénen després d'un canvi social i a vegades després de moltes persecucions, víctimes i sacrificis. Els que un dia són delinqüents perseguits després són homenatjats i reconeguts. En aquest cas estem parlant d'infants. No volem pòstums reconeixements. Volem estalviar als nostres fills haver de "lluitar"o de "resistir en la clandestinitat" per uns drets que és evident que tard o d'hora s'hauran de reconèixer.

El bloc

Fa gairebé un any que no faig cap entrada. 

Quan va semblar que teníem clar que, de moment, això d'anar a l'escola no anava amb nosaltres, vaig començar a llegir blocs. Masses dubtes, masses inseguretats, en un mateix i, per descomptat, el la capacitat de l'infant. Tinc un bon recull d'activitats, recursos, cançons, reflexions, enllaços,... d'aquells temps desats al disc dur... per quan toqui... no ho llegeixo mai, segur que alguns ja han passat...

Ara em recorda un pot de llet de fórmula que vaig comprar i desar al rebost a l'inici de la lactància de l'Africa, un inici prou problemàtic. La funció d'arquell pot, era la de donar-me la seguretat de que, en cas que el meu cos fos incapaç d'oferir-li l'aliment en un moment de demanda, la meva filla no patís de gana. Al cap d'uns mesos vaig regalar aquell pot sense encetar a una amiga que en feia servir. :) encara no he esborrat la carpeta titulada "Educació" de l'ordinador. Quin títol, eh?

Vaig llegir, com tots clar, debatre en foros i en persona i ho segueixo fent, com no? I es va anar formant i transformant la meva opinió.

Entre mig, va néixer la Mara i jo vaig sentir la necessitat de fer coses per l'Africa, de fer-les i ensenyar-les. Em semblava just mostrar el que feia igual que havia vist el que feien els altres. 

La idea del diari també em va seduir, no ho faria per mi (no han tingut massa sentit per mi els diaris, tret d'uns mesos a l'adolescencia), pero tenir un recull en cas d'haver-me de justificar davant instàncies superiors tampoc semblava mala cosa.

Pero sempre havia tingut un regust d'exhibicionisme.

Mica en mica em vaig veure trencant moments per fer una foto, desconectant per instants de les meves filles, en "veure" una entrada pel bloc... I sentint, cada cop mes que el que feia era exhibir-me i exhibir-les. I tot plegat va fer que el bloc perdés interès per mi.

Aquests dies he pensat en ell, en la funció que va complir. El bloc i tots els materials que feia.

Necessitava demostrar als demés que, tot i que creia en la capacitat de la mainada per procurar-se els coneixements que necessiten, jo feia coses. Encara que només fos per si...

No se que passarà amb el bloc ara. Com era, dubto que torni a ser. :) aquelles necessitats han desaparegut, de moment...

Pero no descarto que apareguin altres coses. Tampoc ho prometo ;)

Petons a tots

Dimarts mut

Calaix moneder

L'Africa té interes en les monedes. La veia replegant-les per casa i desant-les a carteretes que li regala el iaio.

Hi ha una fornera que, quan anem, la deixa que faci de caixera :), es posa darrere el mostrador, pica a la caixa els preus d'allò que he consumit, reb els meus diners, els col·loca i em dona el canvi, seguint les indicacions de la fornera...

Així que vaig pensar en fer-li un calaix com el de la caixa registradora, bé, però només de monedes ;)

Vaig dedicar-me a tallar els culs dels tetrabriks de la llet d'arrós que bebem a casa i, quan ja en tenia 8, els vaig posar en una caixa de camisa que tenia desada. Li vaig deixar al costat una cistella amb les monedes que ha anat arreplegant al llarg dels darrers mesos (monedes que, per cert, no se li acut gastar-se en res, ni en llaminadures que jo mai li compro, a veure quant li dura :) )

De seguida ha començat a classificar. La Mara també ha volgut participar en el joc i li anava donant les monedes, una a una, per tal que l'Àfrica les col·loqués.

Salines

L'altre dia, l'Africa em va demanar con es feia la sal.

Vaig pensar que una experiència val més que 1000 paraules :) i  vaig preparar els materials: un paquet de sal, un pot amb aigua, un recipient i una "porta".

Vaig disoldre dues cullarades de sal en l'aigua. Vaig haver de calentar l'aigua una mica per tal que es dissolguessin del tot.

Llavors vaig fer servir aquest recipient per pintar que em va servir per dir que obrien una porta que deixava passar agiua de mar dins una explanada i després tornaven a tancar aquesta porta per tal que el sol pogues fer la seva feina. No se si realment es així, però imagino que no serà gairé diferent i, a més, crec que això no era el més important per ella ;)

Vam deixar la nostra salina uns dies a la terrassa, en un lloc que li donés bé el sol...

L'Africa anava cada dia a veure-la, fins que el darrer dia (després d'un cap de setmana fora) la va trobar així :o

La cosa, es que havia vist com JO posava sal a l'aigua i, clar, això es una mica trampa... Així que vaig aprofitar el bon temps i una visita a la platja, per recollir una mica d'aigua de mar.

La primera sorpresa va ser comprovar que l'aigua de mar, posada en un got, es del mateix color que l'aigua de l'aixeta... Transparent!

Novament, vam vessar l'agiua en un recipient, ara ja no calia el truc de la "porta" i deixar-lo al sol.

Al cap d'una setmaneta, em tornat a tenir la nostra sal :)