Donem-li un cop de mà a Habiba i a la seva bebè

Sembla mentida que el que us explicaré estigui passant de debó, i, a més, que estigui passant aquí mateix.

Habiba, una jove marroquí, mare d'una bebè de 15 mesos, a la que l'IMMF (Instituto Madrileño del Menor y la Família) li ha donat acollida a un dels seus centres, l'ha separat per la força de la seva petita perquè s'ha negat a seguir un programa per destetar al seu nadó.

Aquesta mare està destroçada perque no sap on es troba la seva filla, no em vull ni imaginar com estarà aquesta criatura, separada de la seva mare, deslletada per la força i de cop i al càrrec de persones sense cap sensibilitat (perquè si la tinguessin, no permetrien una barbaritat com aquesta).

Penso que aquest institut no mereix dur el nom del menor i la família.

Si això us indigna tant com a mi, seguiu aquest enllaç i demaneu la fi d'aquesta situació.

Aprofito aquesta entrada per declarar-me lactivista. Dono el pit a la meva filla gran des de fa quasi 5 anys i practiquem el tàndem des de que va nèixer la meva filla petita, ara farà 19 mesos... Se m'encongeix el cor i l'ànima només de pensar com estaria en el cas de la Habiba :(

El cor de la teta

Per si no ho sabeu, a casa, fem tàndem. I, moltes vegades, es queden adormides les dos nenes a la teta mentre estem les tres tombades. No tinc cap foto ni he trobat cap imatge de la postura concreta, però crec que us podeu fer a la idea: un cap a cada teta, una mà de cada una a sobre de la ma de l’altra i els peus de la Mara a tocar el genolls de l’Àfrica.

A mi, no ho puc evitar, em ve una imatge al cap i es la del cor que fem servir per simbolitzar l’amor, de fet, en veig dos de cors: l’un format per elles dues, els caps son la part de dalt del cor i els peus i els genolls fan la punta de sota i l’altre, el composem entre totes tres, elles segueixen sent la part de dalt i la punta, en aquest cas, es el meu cap.

Crec que aquest símbol el va instaurar una mare que feia tàndem … :D

L'inici de la lactància de l'Àfrica

Fa poc vaig llegir aquesta història al blog d'una amiga. De seguida vaig saber que era la meva història. Heu de canviar 4 dades: la nena es diu Àfrica, va nèixer en un part respectat, sense intervenció, ni separació però a l'hospital, tenia 3 anys l'última vegada que la va veure i estaba esperant una germaneta en comptes d'un germanet.

Va haver-hi moltes coses que em van fer pensar que aquesta nena de la que parlava era la "meva nena": era petita i amb un nom gran, una bella dorment, ens vam trobar a la Ciutadella als pocs dies de nèixer (5 concretament) amb el fulard i van passar 13 dies i 13 nits fins que l'Àfrica va començar a mamar normalment, però, va ser el pot de llet del rebost (que no vaig haver d'obrir mai) el que em va fer estar segura.

Gràcies a l'Alba d'ALBA l'Àfrica encara pren teta. Crec que mai li podre acabar d'agrair tot el que va fer per nosaltres.

GRACIES ALBA.