Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibres. Mostrar tots els missatges

diumenge, 27 de juliol del 2014

Una mica de tot

Fa dies que no dic res…

No soc amiga dels resums però, aquest cop, m’ha donat per aquí...

Hem obert ateneu al poble. Per fi!




I ja hem pogut gaudir de 4 sessions de música improvisada en viu, amb acordions, violoncel, gralla, banjo i, per descomptat, guitarres (segur me’n deixo algun), un luxe, vamos! També una paellada popular, un parell de d’estones (a la inauguració i a la paellada) amb trucs de magia  de principiants i informals i una tarda de jocs de taula, i això només en dues setmanes!  :)

Amb els jocs de taula, l’Africa segueix amb el cluedo i el monopoli, a la Mara li ha agradat molt un que vam adquirir a la tenda gratis de la trobada de la coordi  i que ens inventem les regles perquè no en tenim les instruccions.  Es un joc de normes vials, sortim de l’escola i, de camí a casa, hem d’anar a comprar quelcom que ens ha encomanat la mare (pel mig ens trobem stops i semàfors i em d’esperar que un dau de dos colors ens surti verd ; suposo que guanya qui recull més mercaderies, però nosaltres, com cadascuna té preferències d’allò que vol comprar, ens repartim la llista de compra i quedem a casa; sovint arribem a l’hora, la veritat es que no se com ens ho fem!

També  els ha donat per ballar; per sant Jordi l’Africa es va comprar aquest llibre de música tradicional catalana,

 I  aquests dies es posen les seves millors gales i dansen, sobretot , amb la cançó de l’Hereu Riera que, tot i que la versió es una mica diferent, serveix per fer-vos la idea.

Hi ha moments de tot, podeu comptar, i l’altre dia, quan estaven avorrides i demanaven vídeos se’m va ocórrer posar-les l’Asterix, s’han vist Asteix i Cleopatra  i Les 12 proves ,  aixi que ja circulen per casa històries de gals, egipcis i romans.  Elles, per la seva banda, han trobat el Dinotren, que els explica un munt de coses i els hi encanta, desprès parlem d’hipòtesis, de carnívors, herbívors i omnívors, de si el peix també es carn, m’expliquen que vol dir planejar (i els sorprèn, tot i que ja ho sabien, que la mateixa paraula també vol dir fer plans) i la Mara es munta un zoo-granja especial en que els animals van i venen on volen i on l’elefant, que es fort i amic del tigre i el guepard, es posa davant a la cua fent barrera per tal que aquests no es mengin la zebra i l’ovella, que també son amigues seves i no vol pas que els altres amics els facin cap mal...

 També hem vist un parell de pel·lícules que feia anys que volia re-trobar, La historia interminable   i Dentro del laberinto (aquesta darrera li vaig haver d’explicar a la mara que passaria amb el bebe per tal d’evitar una angoixa innecessària pel meu gust) i han donat idees noves per la nostra imaginació.

 L’altre nit, que jo no tenia cap ganes de llegir perquè era molt tard, la Mara em va demanar que inventes jo una historia, el cert es que tampoc em venia molt de gust i vaig pensar que em sortiria un xurro, però, encara no se com, vaig entrar. Em vaig inspirar en el mestre de los cuentos locos  i vaig agafar els primers dos objectes que em van venir al cap: un tros de formatge gruyère i un telescopi, de seguit es va muntar una historieta, un formatge gruyère que volia convertir-se en telescopi perquè havia sentit a parlar de les estrelles i es volia estar tot el dia veient-les, bé, tot el dia..., tota la nit vull dir... vaig demanar ajuda per veure com ho podia aconseguir, i a l’Africa se li va ocórrer que li demanes a un mag, vam trobar la manera, vam fer una llista de personatges màgics coneguts, vam escollir i, al final, resulta que el formatge es va quedar a casa d’unes petites magues que tenien una gata cadascuna, que dansaven amb faldilles de colors volanderes i sabates brillants, perquè el formatge va decidir podia esperar una mica mes a veure les estrelles i es volia quedar a mirar aquell parell d’estrelles estranyes amb sedes de colors i peus lluents.

La Mara, en acabar, em va dir que era la historia que més li havia agradat últimament.

 També surten coses que no em fan el pes, i aprofito per fer la contra; com ahir que vaig sentir que en uns dibuixos que veien un pare i un fill li regalaven un diamant a la mare per que era un regal molt preuat i volien estigues ben contenta. Els vaig posar un reportatge de Sierra Leona, 5 minuts només, volia que sabessin quin preu real tenen aquestes pedres que, si, pobres elles, son precioses.

Amb els clics, evidentment, segueixen. I, de tant en tant, li donen una ullada als còmics.

A l’Africa abans d’ahir li va donar per cuinar; es va trobar l’alfàbrega que tinc a la terrassa recent regada i se li va acudir fer pesto, quan va acabar va decidir que feia espaguetis i li va donar un toc especial afegint cireres al plat. La Mara, quan va acabar, va dir que estava orgullosa de la germana que tenia, perquè havia fet el dinar i li havia sortit molt i molt bo.

Veig la Mara filosofant sobre la mort, vol saber que passarà quan es mori i que vol seguir vivint desprès de la mort, li ve sovint; podeu comptar que li dic que d’històries se n’han inventat moltes la gent, però que jo no li puc dir si alguna n’és certa o no.   

Segur me’n deixo un munt de les coses que ens passen...

dimarts, 13 de maig del 2014

Cooperació


M'he trobat aquesta foto amb aquesta afirmació al Facebook, he pensat que era una mostra de cooperació increíble!

I he pensat que ja comencen a la panxa, i m'he enrecordat d'en Jasper Juul...

dimecres, 7 de maig del 2014

El llibre de los cuentos locos


Ja fa temps que ens ha donar per llegir una mica al llit estant abans de dormir.

Un dels nostres habituals últimament un llibre de Rodari, el de los cuentos locos l'anomenem nosaltres. La veritat es que aquest es un compendi de 5 llibres de l'autor i, amb les nenes, els que llegim son els cuentos por telefono. No puc evitar enviar-vos una foto de contra junt amb la portada (tant de bó doni la resolució per que la llegiu...)




Contes curts i amb plantejaments, desenvolupaments i finals sorprenents.



Tant sorprenents que fins i tot la Mara gosa a llegir-me'n un (i això que no en té cap de dibuix!)... Però a la meva manera diu, i afegeix en veu baixa (només per mi) que es una mica de mentida...


A les nenes es hi agrada especialment el de l'edifici de gelat (de seguida sabreu perquè...), un edifici tot de gelat que la gent ha de menjar abans que es desfaci i es malmetí, la policia està allà per ordenar una mica: allà, que algú mengi aquella finestra!!! la cosa acaba que el metge decreta que a aquell dia a ningú li fará mal la panxa! :)

Un dels meus preferits es el del pais con el des delante, on la desnavalla serveix per fer creixer els llapisos quan els hi poses punta, i el despenjador per agafar un abric quan tens fred...




divendres, 1 d’abril del 2011

Voste es el primer professor del seu fill.

Fa temps que tinc "pendent" de fer aquesta entrada...

Vaig descobrir aquest llibre gràcies al forum de Crianza Natural i el va recomanar molt una coneguda bloguera. Va dir que era un imprescindible i, coneixent-la, li vaig fer cas. Gràcies Sylvia!

Està escrit per la Rahima Baldwin, mestra infantil Waldorf.

El llibre es divideix en dues parts ben diferenciades: de 0 a 3 anys i de 3 a 6 anys. A mi, personalment, em va interessar més la segona part, potser perquè ja havia llegir molts llibres de criança o perquè tenia més dubtes respecte de l'educació, no ho se ben bé, pero intentaré explicar-vos de que va aquesta segona part; algunes coses, però, ja us les he explicat. Faré un mini repàs dels capitols, posant-vos el que a mi em sembla més destacable:

C7.- El desenvolupament de la imaginació i el joc creatiu: quan un nen fa un joc per imitació no pretén aconseguir res, un exemple, quan escombren, no volen deixar el terra net, només volen escombrar. A partir dels 4 anys comença a prediminar la intencionalitat i entren en un joc més social en el que es pot trigar més en decidir els rols (tu ets la mare, jo el tiet,...) que en el desenvolupament mateix del joc. Ens parla de la importància del món natural pel joc infantil, tots em vist com gaudeixen amb els jocs d'aigua, la terra, el fang,... I també dedica unes quantes linies al rol epecial de les nines, recomana les nines Waldof (per descoptat!) ja que deixa lloc a la imaginació infantil per donar-lis vida(crec que més endavant faré una entrada dedicada només a les nines).
Ens convidaa retirar de l'habitació de jocs de l'infant totes aquelles joguines que no contribueixen al joc imaginatiu o amb les que no juga mai. També recomana que tinguin disfresses al seu abast (poques i senzilles)

C8.- Alimentar la imaginació del seu fill: aquí destaca la importància dels contes de fades, però dels contes autèntics (no les versions de Disney o d'algú altre que es va pndre moltes llicències a l'hora de reinventar-los), perquè porten un llenguante simbólic important. Diu que es preferible evitar un conte que es problemàtic per un mateix, abans que canviar part de la història a mida que l'anem explicant.

C9.- El desenvolupament de la capacitat artística del nen: aquest capítol ja us el vaig mig resumir en aquesta entrada.

C10.- Les dots musicals del seu fill: el millor es cantar per als nostres fills, també recomana fer moviments amb les mans per acompanyar les cançons i fer jocs de rondalla. Aquí ens descobreix (almenys a mi) l'escala pentatónica, que consta de 5 notes (una creada al voltant de la nota la, tindra les notes re, mi so, la i si, sense les notes intermitges). La majoria de cançons infantils i populars estan escrites sobre aquesta senzilla escala; es caracterítza per la posbilitat de repetirse indefinidament, sense una nota final que doni impressió de conclusió i convida al nen a quedarse en el seu estat somniador. Aclara que, tot i que els nens necessiten jocs que incorporin música i dansa, començar classes de música i dansa molt d'hora no es adecuat.

C11.- El ritme i la disciplina a la vida domèstica: ens diu que hem de corregir les accions que volem evitar en els nostres fills en el moment present, sense esperar que s'en recordin la propera ocasió, que els nens de 3 anys son incapaços d'actuar reflexivament i, si els demanm explicacions, els estem demanant alguna cosa que no son capaços de fer, que no es poden demanar explicacions fins a l'adolescència!! Que una mica de fantasia i bon humor convenceràn a la criatrua per fer el que volguem i que participem en la fantasia del nen en comptes d'interrompre-la (en comptes de dir-li que tregui la cadira del mig, demanar-li que porti els vagons a la via morta -en cas que jugui a trens-). Que es important donar indicacions en positiu sempre que sigui possible.
També parla de la necessitat d'un ritme i ens recorda que en la natura tot son ritmes (el dia i la nit, les estacions de l'any les fase de la lluna,...), igual que els nostre cosos (la respiració, el bateg del cor, el cicle de fertilitat femení,...). En canvi, avui en dia, hem creat un modus que ens aparta dels ritmes...
Parla de la coveniècia de la migdiada fis l'edat escolar (7 anys), ja que els ajuda a digerir les impressions de la jornada i tot un seguit d'idees per aconseguir ritmes, diaris, setmanats, anuals,...

C12.- Desenvolupament congnitiu educació a a primera infància: explica perque no s'ha de donar una educació acadèmica aans dels 7 anys i explica la rutina en un centre Waldorf d'infantil, el rol dels educadors,...

C13.- Altres qüestions sobre la educació dels fills: aquí hi ha un seguit de dubtes (pràctics) amb les seves corresponents respostes respecte dels temes tractats en els altres capitol.

dissabte, 27 de novembre del 2010

El seu fill, una persona competent.

Novament us recomano un llibre.

Aquest cop, però, us el RECOMANO amb majúscules.

Tira per terra moltes afirmacions que ni ens qüestionem, almenys jo.

Diu que això que els pares no s'han de contradir es molt important sempre que desitgem un model de familia autoritari, per tal que fem un bloc de poder dels adult enfront els infants.

També explica que els valors democràtics no son desitjables per la convivència familiar, ja que quan es prenen decisions per majoria, hi ha una minoria que perd.

Tampoc la justicia es un valor desitjable dins de la familia, ja que la justicia parteix de la base que tots som iguals i la realitat no es aquesta, ja que no tenim els mateixos gustos ni ens molesten les mateixes coses.

En Jesper Juul parla d'igualtat de dignitat: aquest principi entén que tots som diferents, però no es preten igualar aquestes diferències si no respectar la dignitat de tots els membres de la familia.

També diu que aquells que no vam ser tractats amb dignitat en la nostra infància hem de fer un aprenentatge i un entrenament diaris (m'agrada que no digui que no som capaços de fer-ho com fan d'altres autors).

Tot això ho diu fins a la pàgina 38. Bon principi, eh!?

Aquí podeu llegir el que li ha arrivat a la meva amiga Esther que, per cert, s'acava d'estrenar en això de la blogosfera. Benvinguda preciosa!

divendres, 12 de novembre del 2010

Joguines fetes pels pares

Us recomano aquest llibre.

El títol ja ho diu tot.

Es un llibre de l'Editoria Rudolf Steiner, així que es un llibre Waldorf total.

T'explica com fer les construccions en fusta, les nines Waldorf, les nines de nusos, els "follets bolets", cintes per jugar, animals de llana, follets de feltre, hamaques per les nines, mobles de joguina en fusta...

Tot amb materials naturals.

dimecres, 23 de juny del 2010

Vivir sin cole

Aquesta es una entrada homenatge.
Gràcies a aquest llibre som avui on som.

A mi, com la majoria de la gent, ni se m'havia passat mai pel cap que els nens podien no anar a l'escola tradicional. Un dia, farà cosa de dos anys (quan l'Àfrica encara no havia complert els 2) parlant amb unes mares del grup de lactància, els vaig dir que a mi m'agradaria una escola on poguessim compartir espai petits i grans, on jo pogués acompanyar a la meva filla en el seu aprenentatge i, OH SORPRESA, vaig descobrir que existien les ESCOLES LLIURES, vaig visitar LA PIÑA (que la tinc al costat de casa) i vaig quedar meravellada, un lloc respectuós amb els nens on se'ls acompanyava en els seus processos i se'ls permetia seguir les seves inquietuts... INCREIBLE. Hi havia una coseta, però, que no em va convèncer del tot: la adaptació podria ser tan llarga com l'infant necessités, però l'adult havia d'acabar marxant perquè "destorbava l'espai infantil", jo, que pensava que els nens necessitaven el seu espai en el món adult perque com a societat haviem de viure tots junts, em vaig trobar amb més del mateix, però en sentit contrari...

Al cap d'un parell de setmanes vaig veure aquest llibre en els prestatges de uns grans magatzems (incleible però cert), vaig trucar a la meva parella i li vaig dir, mira quin titol! però això es massa, no el compraré pas... De seguida em va convèncer: potser diu alguna cosa interessant i a tu t'agrada tant llegir...

Bé, que us he de dir? Hi ha molts aspectes de la vida de la Sibila que no seguiré pas, però em va transmetre d'una forma moooolt clara que els nens son curiosos per natura, que estan interessats en tot el que els envolta i que a l'escola, com que els ensenyen (no aprenen) allò que toca, sense tenir en compte si els interessa o no, acaven perdent aquesta curiositat innata.

Va ser un estiu de dubtes i recerca el del 2008. Estava casi decidida, pensava que em mancava creativitat, que jo no en sabia de dibuixar i no m'agradava la gimnasia (extranyament no em van preocupar les mates, ni la fisica ???) fins que la meva parella em va fer veure, que PRECISSAMENT, la creativitat i la imaginació la posava la nena i que als coles fan gimnasia per compensar tantes hores d'activitat passiva.
Ens vam decidir, en principi la nostra filla (ara les nostres filles) apendran sense anar a l'escola, tret que en algún moment algú de la familia necessiti un altre cosa...

divendres, 26 de febrer del 2010

Els mestres de la República


Sembla un acudit assabentar-se que fa 75 anys, a Catalunya, teniem les escoles amb les que ara somiem. Escoles actives on es tractava l'infant com una persona responsable i autonoma, on se'l respectava com a qualsevol altre individu, seguint els seus ritmes. S'aplicava el Mètode Montessori, les idees de Freinet,... Els nens treballaven als horts escolars, feien servir la imprenta i el cinematògraf. Era el temps en que Rosa Sensat era directora d'una d'aquestes escoles públiques. Els mestres començaren a fer cursets d'estiu, gent implicada i amb ganes de canviar l'educació, recolzada per l'Administració catalana.

Malauradament, la guerra i el franquisme va acabar amb tot aquest somni abans que s'acabes de consolidar.

Un llibre molt recomanable per tots aquells que volem lluitar per una escola de qualitat.