Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Socialització. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Socialització. Mostrar tots els missatges

diumenge, 27 de juliol del 2014

Una mica de tot

Fa dies que no dic res…

No soc amiga dels resums però, aquest cop, m’ha donat per aquí...

Hem obert ateneu al poble. Per fi!




I ja hem pogut gaudir de 4 sessions de música improvisada en viu, amb acordions, violoncel, gralla, banjo i, per descomptat, guitarres (segur me’n deixo algun), un luxe, vamos! També una paellada popular, un parell de d’estones (a la inauguració i a la paellada) amb trucs de magia  de principiants i informals i una tarda de jocs de taula, i això només en dues setmanes!  :)

Amb els jocs de taula, l’Africa segueix amb el cluedo i el monopoli, a la Mara li ha agradat molt un que vam adquirir a la tenda gratis de la trobada de la coordi  i que ens inventem les regles perquè no en tenim les instruccions.  Es un joc de normes vials, sortim de l’escola i, de camí a casa, hem d’anar a comprar quelcom que ens ha encomanat la mare (pel mig ens trobem stops i semàfors i em d’esperar que un dau de dos colors ens surti verd ; suposo que guanya qui recull més mercaderies, però nosaltres, com cadascuna té preferències d’allò que vol comprar, ens repartim la llista de compra i quedem a casa; sovint arribem a l’hora, la veritat es que no se com ens ho fem!

També  els ha donat per ballar; per sant Jordi l’Africa es va comprar aquest llibre de música tradicional catalana,

 I  aquests dies es posen les seves millors gales i dansen, sobretot , amb la cançó de l’Hereu Riera que, tot i que la versió es una mica diferent, serveix per fer-vos la idea.

Hi ha moments de tot, podeu comptar, i l’altre dia, quan estaven avorrides i demanaven vídeos se’m va ocórrer posar-les l’Asterix, s’han vist Asteix i Cleopatra  i Les 12 proves ,  aixi que ja circulen per casa històries de gals, egipcis i romans.  Elles, per la seva banda, han trobat el Dinotren, que els explica un munt de coses i els hi encanta, desprès parlem d’hipòtesis, de carnívors, herbívors i omnívors, de si el peix també es carn, m’expliquen que vol dir planejar (i els sorprèn, tot i que ja ho sabien, que la mateixa paraula també vol dir fer plans) i la Mara es munta un zoo-granja especial en que els animals van i venen on volen i on l’elefant, que es fort i amic del tigre i el guepard, es posa davant a la cua fent barrera per tal que aquests no es mengin la zebra i l’ovella, que també son amigues seves i no vol pas que els altres amics els facin cap mal...

 També hem vist un parell de pel·lícules que feia anys que volia re-trobar, La historia interminable   i Dentro del laberinto (aquesta darrera li vaig haver d’explicar a la mara que passaria amb el bebe per tal d’evitar una angoixa innecessària pel meu gust) i han donat idees noves per la nostra imaginació.

 L’altre nit, que jo no tenia cap ganes de llegir perquè era molt tard, la Mara em va demanar que inventes jo una historia, el cert es que tampoc em venia molt de gust i vaig pensar que em sortiria un xurro, però, encara no se com, vaig entrar. Em vaig inspirar en el mestre de los cuentos locos  i vaig agafar els primers dos objectes que em van venir al cap: un tros de formatge gruyère i un telescopi, de seguit es va muntar una historieta, un formatge gruyère que volia convertir-se en telescopi perquè havia sentit a parlar de les estrelles i es volia estar tot el dia veient-les, bé, tot el dia..., tota la nit vull dir... vaig demanar ajuda per veure com ho podia aconseguir, i a l’Africa se li va ocórrer que li demanes a un mag, vam trobar la manera, vam fer una llista de personatges màgics coneguts, vam escollir i, al final, resulta que el formatge es va quedar a casa d’unes petites magues que tenien una gata cadascuna, que dansaven amb faldilles de colors volanderes i sabates brillants, perquè el formatge va decidir podia esperar una mica mes a veure les estrelles i es volia quedar a mirar aquell parell d’estrelles estranyes amb sedes de colors i peus lluents.

La Mara, en acabar, em va dir que era la historia que més li havia agradat últimament.

 També surten coses que no em fan el pes, i aprofito per fer la contra; com ahir que vaig sentir que en uns dibuixos que veien un pare i un fill li regalaven un diamant a la mare per que era un regal molt preuat i volien estigues ben contenta. Els vaig posar un reportatge de Sierra Leona, 5 minuts només, volia que sabessin quin preu real tenen aquestes pedres que, si, pobres elles, son precioses.

Amb els clics, evidentment, segueixen. I, de tant en tant, li donen una ullada als còmics.

A l’Africa abans d’ahir li va donar per cuinar; es va trobar l’alfàbrega que tinc a la terrassa recent regada i se li va acudir fer pesto, quan va acabar va decidir que feia espaguetis i li va donar un toc especial afegint cireres al plat. La Mara, quan va acabar, va dir que estava orgullosa de la germana que tenia, perquè havia fet el dinar i li havia sortit molt i molt bo.

Veig la Mara filosofant sobre la mort, vol saber que passarà quan es mori i que vol seguir vivint desprès de la mort, li ve sovint; podeu comptar que li dic que d’històries se n’han inventat moltes la gent, però que jo no li puc dir si alguna n’és certa o no.   

Segur me’n deixo un munt de les coses que ens passen...

dimecres, 7 de maig del 2014

El llibre de los cuentos locos


Ja fa temps que ens ha donar per llegir una mica al llit estant abans de dormir.

Un dels nostres habituals últimament un llibre de Rodari, el de los cuentos locos l'anomenem nosaltres. La veritat es que aquest es un compendi de 5 llibres de l'autor i, amb les nenes, els que llegim son els cuentos por telefono. No puc evitar enviar-vos una foto de contra junt amb la portada (tant de bó doni la resolució per que la llegiu...)




Contes curts i amb plantejaments, desenvolupaments i finals sorprenents.



Tant sorprenents que fins i tot la Mara gosa a llegir-me'n un (i això que no en té cap de dibuix!)... Però a la meva manera diu, i afegeix en veu baixa (només per mi) que es una mica de mentida...


A les nenes es hi agrada especialment el de l'edifici de gelat (de seguida sabreu perquè...), un edifici tot de gelat que la gent ha de menjar abans que es desfaci i es malmetí, la policia està allà per ordenar una mica: allà, que algú mengi aquella finestra!!! la cosa acaba que el metge decreta que a aquell dia a ningú li fará mal la panxa! :)

Un dels meus preferits es el del pais con el des delante, on la desnavalla serveix per fer creixer els llapisos quan els hi poses punta, i el despenjador per agafar un abric quan tens fred...




dilluns, 24 de març del 2014

Formació acord amb les conviccions morals



ALE comparteix a través de facebook aquesta foto amb l'afirrmació que veieu extreta de la constitució.

Sembla extrany que afirmin que la garanteixen  quan el més sensat seria dir que haurien de garantir-la.




Deixo pendent una entrada explicant en quins punts la moral que es despren del tipus de formació que es dona des de l'escola està en contra dels meus principis.

divendres, 13 de desembre del 2013

Socialització

Acabo de fer una entrada sota la etiqueta de socialització i sembla que, en principi, no hi té massa a veure.

Socialització es un terme que sovint empleem per fer-ne diferents usos. Jo m'he apropat a la wiki i n'he extret aquest:

La socialització és el procés psicosocial mitjançant el qual un individu adquireix les normes de conducta, els valors imperants i la cultura d'un determinat grup social. De durada variable, el procés es concentra en els primers anys de vida, quan hi ha més aprenentatge per imitació. Després queda integrat dintre l'educació.

Amb la socialització es produeix la transmissió dels diferents rols i creences entre generacions, tot i que no exclou el canvi social. Els agents de socialització poden ser molt diversos: família, escola, mitjans de comunicació...

Se sol distingir entre socialització primària, que prové de l'entorn més immediat del nen en els seus primers anys de vida (escola bressol i família), la secundària, on s'amplien els agents i poden aparèixer conflictes de valors o la conformitat amb els nous aprenentatges i idees, i la terciària, que es produeix mitjançant xarxes lliurement triades.
 
Segons aquesta definicio el primer ens socialitzador es la familia (com no podía ser d'altre manera) i l'escola es un més que, entenc, pot ser complementat i/o substituits per molts d'altres.
 
Entec com a socilització també, l'interès dels infants per compendre i integrar-se en el mon en el que vivim i m'agrada molt comprobar que el canvi social no n'està exclòs de la definició...

Així que, em regiro el bloc i en canvio unes poquetes... :)

Tiene un plazo de un mes para presentar alegación

Això es el que va dient l'Africa cada cop que se'n recorda...

Que d'on ho ha tret? Li agrada escotar el contestador i fa uns dies una empresa de recursos de multes ens va deixar un missatge informant-nos de no se quina denuncia d'aparcament i la forma de contractar els seus serveis... suposo que algú més haurà rebut trucades d'aquestes.

El cas es que no me'l deixa borrar i se'l va escoltant...

Ves que no acabi entenent de termes jurídics i administratius abans del que pogues preveure...

dimarts, 29 de maig del 2012

Sevilla

Hem estat   uns dies de vacances, a Sevilla. Es una ciutat molt agradable i aquesta ha estat una bona época de l'any per anar.

Us recomano especialment, fer una visita a l'Alcazar Real; té uns jardins àrabs que, a més de ser preciosos, donen molt de joc als petits :)


No ens em lliurat de veure un parell de procesons, la "cruz de mayo" li deien; crec que necessiten poca cosa per treure a passejar les verges. L'Àfrica, a això, li anomenava "el barco", per la vela...



Als jardins de Mª Lluisa vam trobar una mostra d'aus rapinyaires, em vaig enrecordar del fill de la Marvan :)



I, com diu una amiga, vam fer totes les guirigaiades possibles: passeig en carrossa de cavalls, volta en cotxet-bicicleta i visita a l'espectacle flamenco,el que jo anomeno un complert :)

dimecres, 9 de maig del 2012

Rosa Zaragoza

Estic segura que la majoria de vosaltres ja la coneixeu, però si queda algú que no, ja valdrà la pena aquesta entrada :) Fa poc em van regalar el seu últim disc.


Està genial! I a les nenes els encanta!!! Us deixo una de les cançons del disc, la rumbita del sano amor.

 

Jutjeu vosaltres mateixos.

dilluns, 7 de novembre del 2011

Parc de bombers

Fa uns dies, en marxar del parc amb una amiga, vam passar davant d'un parc de bombers. Les nenes es van quedar a la porta mirant una mica i un bomber molt amable les va convidar a pasar ...

No s'ho van pensar dues vegades! :)

Els va ensenyar tots els cotxes, van pujar al camió de l'escala, els va obrir l'ambulància i les va ensenyar que portaven al armaris lateals dels camions; també ens va ensenyar (aquest cop més a les mames) les fitxes que tenen de cada carrer de la seva zona amb un mapa de cop arribar, les indicacions per seguir el cami més curt, un croquis dels serveis que hi ha al carrer (boques d'incendi, hospitals,...)

Ens va convidar a tornar un altre dia, amb més temps...
Hi tornarem perque es una visita molt agradable i interessant, però... no se si vam deixar res per un altre dia ;)

dimarts, 18 d’octubre del 2011

Reunió sense escola Barcelona

Molts de vosaltres ja sabreu que des d'ALE s'ha proposat realizar reuniones locals per debatre sobre quin es el millor camí per defensar la nostra opció educativa.

A Barcelona es celebrarà una d'aquestes reunions, sera el proper diumenge 23 d'octubre al parc de l'Estació del Nord. Us deixo aquí un enllaç a la convocatòria.
I aquí una proposta de punts a debatre.

Be, ja ho diu la convocatòria, esteu tots convidats :)

divendres, 27 de maig del 2011

Descarregament!

Casi, casi, pot anar per dimarts mut aquesta entrada ;)

L'África, avui, m'ha tingut mitja hora de rellotge veient com descarregaven el camió de la fruita.





Mira que n'hi ha de coses interessants per la vida que passen sense que ens adonem :D

dijous, 26 de maig del 2011

Acampada Esplugues

A Esplgues també s'ha fet una acampada; l'altre dia vam veure les tendes des del balcó i l'Àfrica va voler baixar a veure que era. Bé, de fet, volia saber qui hi dormia i on tenien la roba :)

Vam anar a l'assemblea de la nit i, clar, va aguantar poquet; per sort hi havia son pare per allà i va estar jugant amb ella una bona estona.

Dimecres al matí, per això, va baixar decidida a que JO fes les SEVES preguntes :). Li van ensenyar les tendes, on tenien la roba, on feien el dinar i on guardaven el menjar (no els hi va preguntar on feien pipi...). Va venir una mare amb 2 criatures i menjar pels acampats, amb inquietuts sobre educació i ganes de fer una xerrada a la que em va convidar; també ens va convidar a dinar allà; jo vaig aconseguir aguantar-me, però a l'Àfrica li va agradar menjar al campament.

Hi han propostes molt interessants (cooperatives de consum, horts socials, publicació d'una revista local,...) tan de bo s'aconsegueixi fer-les realitat!

dimecres, 2 de març del 2011

Com pot ser!!!??

L'altre dia, mentre anavem a la bilioteca, l'Àfrica, que anava en patinet, es va aturar en sec. Jo, no li vaig fer gaire cas i vaig continuar; fins que vaig sentir que deia, "però!!..."

Llavors, vaig parar i la vaig mirar, tenia una barreja de sentiments a la cara, sorpresa, pena i enuig. Vaig començar a recular per veure que li provocava aquests sentiments.

Estava davant d'aquest anunci:



Quan vaig estar al seu costat va dir: Estan punxant un bebè!!!! Com pot ser això?? :)

Li vaig explicar que, qui ho feia, pensava que era el millor per ell. No se si ho va acabar d'entendre...

dilluns, 28 de febrer del 2011

Aprenent de dependenta

Un dels avantatges d'educar a casa, es que vas pel carrer o a comprar en horaris en que no hi ha altres nens i, a la gent que li agrada les criatures, els hi ve de gust passar una estona amb la teva filla.

L'Àfrica es força coneguda al barri i, a més, com li agrada molt treballar i ajudar, fa pràctiques de diversos oficis.

Al supermercat li demanen que piqui la tecla de les fruites que envasen i col•loqui l'etiqueta, un dia la van cridar per megafonia i tot per que anés a la secció de fruita. També posa els adhesius les bosses de paper de les baguets i les col•loca al seu lloc.

Al Caselles, la nostra botiga de productes ecològics, en quan entra, va a buscar el "seu" cistell al magatzem i va corrents on la Vero a veure en que la pot ajudar, uns dies col•loca productes al seu lloc, altres, posa el preu i altres (com el dia de la foto) l'ajuda a preparar comandes per alguns clients...





Ja us explicaré si fa pràctiques d'altres oficis...

dissabte, 27 de novembre del 2010

El seu fill, una persona competent.

Novament us recomano un llibre.

Aquest cop, però, us el RECOMANO amb majúscules.

Tira per terra moltes afirmacions que ni ens qüestionem, almenys jo.

Diu que això que els pares no s'han de contradir es molt important sempre que desitgem un model de familia autoritari, per tal que fem un bloc de poder dels adult enfront els infants.

També explica que els valors democràtics no son desitjables per la convivència familiar, ja que quan es prenen decisions per majoria, hi ha una minoria que perd.

Tampoc la justicia es un valor desitjable dins de la familia, ja que la justicia parteix de la base que tots som iguals i la realitat no es aquesta, ja que no tenim els mateixos gustos ni ens molesten les mateixes coses.

En Jesper Juul parla d'igualtat de dignitat: aquest principi entén que tots som diferents, però no es preten igualar aquestes diferències si no respectar la dignitat de tots els membres de la familia.

També diu que aquells que no vam ser tractats amb dignitat en la nostra infància hem de fer un aprenentatge i un entrenament diaris (m'agrada que no digui que no som capaços de fer-ho com fan d'altres autors).

Tot això ho diu fins a la pàgina 38. Bon principi, eh!?

Aquí podeu llegir el que li ha arrivat a la meva amiga Esther que, per cert, s'acava d'estrenar en això de la blogosfera. Benvinguda preciosa!

dijous, 10 de juny del 2010

Setmana sense comprar



Hi havia alguna cosa que no rutllava. No es que compresim molt, però compravem alguna cosa cada dia: unes maduixes, una cartolina, uns mistos llargs,... I clar, si jo deia d'anar a comprar alguna cosa, l'Àfrica també volia comprar algo, la majoria de vegades només pel fet de comprar. Em vaig adonar que ja no sabiem sortir pel barri sense "fer gasto" i vaig decidir que no podia ser i que alguna cosa haviem de canviar. En aquests casos, el millor, es la terapia de xoc: una setmana sensera sense comprar RES.

Aqui teniu una foto de la nostra nevera. Seria perfecte si l'hagués fet l'últim dia de la nostra setmana-repte, però... aquest era el seu aspecte el primer dia i l'armari-rebost estava igual: veniem d'un cap de setmana llarg a Figueres on ens haviem emportat un munt de menjar fet d'aquí... Així que, com podeu imaginar, vaig haver de fer alguna trampa...



- El papa va passar pel super i per la fruiteria i va portar tot el menjar quan l'Àfrica estava fent la migdiada.

- El iaio, desde que al febrer vam estar una setmana tancades a casa per gastroenteritis familiar, ens deixa cada dia una barra de pa a la porta.

- Dijous, que haviem quedat amb les amiguetes en un parc que esta una mica lluny de casa, vaig haver de "demanarli" una tarjeta d'autobus a la màquina del tramvia perque ens haviem quedat sense.

Però, totes aquestes trampes no van desvirtuar el repte que ens haviem proposat. Tret de la tarjeta (que a l'Àfrica no li va semblar una compra) no vam comprar RES nosaltres, que era l'objectiu.

Així va anar la setmana:
- Dilluns estavem a Figueres: cap problema
- Dimarts vam quedar amb les amiguetes: cap problema
- Dimecres va ser la prova de foc, teniem revisió de la Mara i després vam estar pel carrer fent recados: vam anar a MRW a recollir uns papers, vam passar pel proveïdor del papa per demanar una caixa per fer una joguina (a més vam aconseguir coses gratis!!), vam recollir correu a la nostra antiga casa,... hi va haver un parell de moments conflictius, però sembla que la cosa es va entendre.
- Dijous vam tornar a quedar amb les amiguetes
- Divendres vam tornar a sortir, aquest cop vam anar a la biblioteca i una estoneta al parc amb la bici, va haver-hi un moment que em va preguntar: avui també es el dia sense comprar? i no va donar-li més voltes
- Dissabte ja estava superat, vam trucar a un amic i vam estar tot el matí amb ell i, com que es van quedar amb ganes una estoneta per la tarda, sense cap referència a gastar diners.
- Diumenge: tot tancat

La veritat, va ser un èxit, vaig aconseguir el meu propòsit i ara hem instaurat que hi haurà un dia per comprar a la setmana, tenim una llista on, cada cop que trobem que necessitem alguna cosa, ho afegim i dilluns ho comprem tot, més endavant suposo que podrem fer alguna excepció ;D

A final de mes obriré una entrada per si ens voleu explicar les vostres experiències.
Gràcies

dimarts, 4 de maig del 2010

Les normes de casa

L'Àfrica es una nena bastant pacífica i no es de les que pega ni insulta a ningú. Bé, no es pas del tot cert això, des de fa un parell de mesos i, de tant en tant, li dona per pegar al seu pare... De vegades ho fa perquè s'enfada i de vegades ho fa com un joc. L'altre dia li vaig dir que si volia jugar a pegar li podia demanar i, si ell també volia, doncs no hi havia cap problema, però si no, doncs no es pot pegar.

Aquesta nit a tornat a passar i, com que jo estava donant-li el pit a la Mara per tal que s'adormis i no "podia" xerrar, m'ha donat temps de pensar en algún sistema diferent.

El resultat ha estat el següent. Li he proposat de fer un escrit amb les normes de casa. Jo he posat les 2 primeres normes, bé, les he posat totes, però la tercera la he posat pensant en ella, de fet, quan l'ha sentit, ha dit: si, mama, aquesta m'agrada molt i la quarta, crec que me l'ha agrairàn els veïns. De moment les normes de casa nostra son aquestes:

1. Ningú pot pegar a ningú.
2. Ningú pot insultar a ningú.
3. Les coses s'han de demanar. No es poden pendre les cosetes de les mans.
4. Quan es de nit no es pot cridar ni fer soroll.

Hem decidit que a la Mara li permetem saltar-se les normes fins que les entengui i em posat una norma general pels incompliments:
Quan no es compleixi una norma, el que s'ha equivocat ha de fer el que li demani l'ofés.
Li he explicat que potser jo demano que m'abraci, que em demani disculpes o que em deixi sola una estona fins que se'm passi... Que això depèn de cada persona i de cada moment.

També estem d'acord en que es les anirem ampliant segons el que sigui important per cadascún de nosaltres.

Suposem que al Goio també li agradarà el sistema.

Espero que funcioni, Ja us explicaré.

dijous, 29 d’abril del 2010

Síndrome de Down

El passat dia de Sant Jordi hi va haver una cosa que em va semblar curiosa i la vull compartir amb vosaltres.

Ja sabeu que vam sortir a fer un tomb per Esplugues per gaudir de l’ambientillo i, a la plaça de l’ajuntament, tenien sardanes de música de fons. Hi havia un grup de nois i noies amb Síndrome de Down i a l’Àfrica li va cridar l’atenció una noia en concret.

Aquesta noia estava ballant una sardana molt al seu estil, doblegava la cintura, tot tirant el cos cap endavant i tornava a posar-se dreta, un cop i un altre cop. L’Àfrica va estar una bona estona mirant-la i passada una bona estona (quan ja havien marxat) es va a posar a ballar de la mateixa manera (com ja em temia :)). L’anècdota, es que em va dir: mira mama faig com aquella NENA.

La veritat es que era una noia físicament, d’uns vint-i-pico i, l’Àfrica mai li ha dit nena a una noia, encara que, clar, realment era una nena. Em sobta i m’agrada comprovar la sensibilitat que tenen els nens per adonar-se d’aquestes subtileses.

dijous, 15 d’abril del 2010

No li pots pendre!

Crec que totes les que donem voltes per aquí ens esforcem dia a dia en educar des del respecte, amb empatia i predicant amb l'exemple...

De vegades donem missatges contradictòris als nostres fills sense pensar-hi i aquest que us explico es un "pecadillo" que he observat en nombroses ocasions.

L'altre dia estavem un grup de mares xerrant mentres els nostres menuts feien el cabra pels voltants, de sobte va haver-hi un rifi-rafi per un objecte entre dos d'ells; un va pendre l'objecte de les mans de l'altre i l'ofès es va posar a plorar (us sona familiar?). La mare del primer de seguida va anar a dir-li, que no li podia pendre les coses de la mà a ningú, que li havia de demanar, tot treient-li l'objecte en qüestió per tornar-li a l'altre nen (no se vosaltres, però jo també ho he fet un munt de cops...).

Bé, una de les mares, ens va fer veure el missatge contradictori que aquesta dona estava donant al seu fill: estava fent tot just allò que estava dient que no es feia...

Avui he tornat a veure aquesta actitut en un altra amiga i per això me llançat a escriure-ho aquí.

Se que en la "societat de la pressa" en que vivim es molt dificil parar-se 15 o 20 minuts a esperar que el nostre petit retor-ni allò que ha pres a un altre, però, si de veritat volem que aprengui el missatge, es el que hauriem de fer...

L'Àfrica m'ho havia dit de vegades a casa, quan sense adonar-me li agafo qualsevol cosa sense demanar-li, però mai m'havia parat a pensar el que fem en el mateix moment que estem donant "la lliçó"; així que em d'interioritzar primer aquestes paraules nosaltres.

Aquest NO LI POTS PENDRE! va dirigit a vosaltres, mares, pares, educadors en general i no pas als vostres fills.

Espero haver contribuit a que algú creixi una mica més, igual que em va fer crèixer a mi la Matilde. Gràcies.