Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibres pels menuts. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibres pels menuts. Mostrar tots els missatges

dimecres, 9 de novembre del 2011

Estela, hada del bosque

Fa temps que l'Àfrica es una fada del bosc. :)

Per aquest motiu, fa uns mesos, una amiga ens va regalar aquest llibre...

Jo, us el recomano ara, perque fa uns dies que ens acompanya a tot arreu.

L'Estela es una nena aventurera que aconsegueix convèncer al Samual per anar al bosc a comprovar que les fades son invisibles. En Samuel es un nen més tranquil, que prefereix quedar-se tocant de peus a terra mirant els conills mes que no pas acompanyar a l'Estela a dalt dels arbres per veure el mon sencer...

Tots dos, però, s'entenen de meravella i pasen un dia la mar d'agradable.

Gracias Angelica!

divendres, 4 de novembre del 2011

L'ovella Carlota

Vam agafar aquest llibre de la bilbioteca fa poquet...

Es un conte amable, sense bons ni dolents, ideal pels més petits o per les criatures sensibles com la meva :)

Us copio la resenya que surt al mateix llibre per tal que sapigueu que us podeu trobar:

"La Carlota es una ovella molt trapella. Li agrada separar-se del ramat i enfilar-se als arbres, pujar muntanyes, travessar rius i, fins i tot, mirar els cotxes com passen pe rla carretera. Les ovelles més grans no ho acaben de veure clar. Un dia, però, la Carlota ajudarà el ramat a sortir d'un bon embolic...."

Bona lectura

dissabte, 19 de febrer del 2011

A l'ombra de l'olivera

La Montse, la nostra biliotecaria, ens va recomanar aquest llibre i ha encertat de ple.

Es tracta d'un llibre amb CD. El CD té 29 cançons bressol i infantils del Magreb (Argelia, Tunissia i Marroc) i al llibre estan transcrites aquestes cançons. Estan escrites amb caràcters àrabs, amb la seva transcripció fonètica i la seva traducció.

Al final del llibre, també hi ha comentaris força interessants.

Dins la mateixa col·lecció hi ha els títols següents:
- "Cancioncillas de miel y pistacho" (armenies, gregues, turques i kurdes)
- "Cancioncillas del jardín del Eden" (jueves)
- "Canciones infantiles y nanas de babushka" (eslaves)
- "Cancionero infantil del papagayo" (brasileres i portugueses)
- "Canciones infantiles y nanas del baobab" (de l'Àfrica negra)
- "Canciones y nanas de los arrozales" (de l'Àsia Oriental)

Ja ens explicareu, si llegiu/canteu algún d'aquests llibres, que us ha semblat...

A més d'escoltar músiques "diferents" serveix per conèixer altres cultures. Crec que són llibres que agafarem més d'un cop a la biblioteca ara que els hem descobert ;). Espero que els tinguin tots!

divendres, 22 d’octubre del 2010

El petit Dali

L'altre dia a la biblioteca vam agafar aquest llibre. Bé, el vaig agafar jo perquè la nena no agafa cap llibre que jo li proposi, però no volia deixar-lo de mirar.

Es tracta d'un nen que es diu Salvi, un dia aixeca el mar i troba una clau; buscant el pany veu un cuiner de relotges i viatja amb uns elefants amb les potes primes i llargues... Un dia desa tots aquests somnis en un calaix i, quan es fa gran va treien els somnis un a un per plasmar-los en els seus quadres.

La història esta molt bé, però el més interessant son les il·lustracions, com podeu imaginar. Cada pàgina recorda un quadre del pintor...

dilluns, 13 de setembre del 2010

Contes per a petitons

Fa un parell de mesos, una amiga va avançar l’aniversari de l'Àfrica i ens va regalar aquest llibre (tenia por que me’l compres jo). L'Àfrica, en veure’l, es va posar molt contenta, però quan el va obrir va sentenciar: no m’agrada, no te dibuixos...

Aquest es un dels al•licients que tenia per mi el llibre: no te CAP il•lustració, l’objectiu es que la nena s’imagini els personatges, els paisatges i el color dels vestits; tal com fem nosaltres quan llegim una novel•la.

També m’agrada perquè hi ha un munt de contes curts,ideal per nens de 3 o 4 anys que no tenen masses ganes d'estar-se molta estona quiets (com es el cas de la meva filla), n’hi ha uns quants amb rima i son contes amables.

Ara ja li agrada el llibre i moltes vegades ella mateixa me’l porta perquè li llegeixi un conte; de vegades s’asseu al meu costat i em pregunta: que posa aquí? i d’altres es tomba i es posa a mirar-me la cara o el sostre...

divendres, 21 de maig del 2010

La meva primera guia d'arbres

Aquest es el llibre que el papa li va regalar a l'Àfrica per Sant Jordi.




Te una primera part amb coses que cal saber: primer un decàleg del tipus, al bosc no s'ha de llençar brosa, porta bones sabates, no et pots perdre, ves en silenci, hi ha perill d'incendi,... I després explica que es un arbre, quines son les seves parts, metabolisme, diferències entre fulles, troncs i escorces, arrels, flors, ...

Després hi ha les fitxes d'arbres, que de moment es la part que estan fent servir el Goio i l'Àfrica per descobrir quins arbres hi han per la finca.



De moment, sabem que a Can Gregori hi han alsines, pins, roures, sabines, llorers i algún faig (bé, també sabem, que hi ha una figuera encara que no surt al llibre...).

Hi ha una tercera part (molt curteta) amb curiositats: l'arbre més gruixut, el més ample, el mes alt i el més vell a Catalunya i al món (amb fotos).

I una darrera part on es poden escriure notes.

Crec que ens donarà per uns quaaants anys.

divendres, 9 d’abril del 2010

L’Arbre Vell

Ja fa temps vam agafar aquest llibre a la biblioteca i li va agradar mooolt. Un dia volíem regalar un llibre a una amiga pel seu aniversari i, en trobar l’Arbre Vell, no a tenir cap mena de dubte: mama aquest! però has d’agafar 2, un per ella i un per mi... La veritat es que a mi també m’havia agradat molt (sense reis ni prínceps, bons ni dolents), així, que fa uns mesos que el tenim a casa.

La coloma missatgera reparteix el correu a l’Arbre Vell i pregunta a cadascun dels seus habitants que vol dir la gran X que hi ha pintada ¿algú ho sabrà? ¿serà un bon senyal? I si no ho es, ¿en sabran sortir tots plegats?

Gairebé me’n oblido, la X ja la te apresa ;)

dimarts, 9 de març del 2010

Saps on sóc?

Aquest llibre li va regalar l'avia per Sant Jordi de 2009 i l'Àfrica no li va fer ni cas. A l'agost però, el va descobrir i ¡quin descobriment!!! Estava tot el dia amb el llibre amunt i avall, ens anavem a dormir amb el llibre i només llevar-nos el trobavem al costat del llit. Li havia de dir: trobem 3 coses més i a dormir (o marxem, o dinem,... segons el cas), eh? que no puc més. La veritat, vaig acabar una mica farta i avorrida...

Us he de dir, però, que li ha anat fantàstic per apendre matemàtiques. Si us fixeu en la portada es tracta de trobar coses enmig de totes les imatges, hi ha una pàgina de fruites (1 piña, 2 peres, 3 pressecs, ...) un altre de verdures, de joguines, ... Jo li llegia que havia de trovar i quina quantitat, ella anava buscant i anavem comptant: 6 pomes, una, dos, tres, quatre,... falten dos.

Ara per ara, el llibre està a la prestatgeria i gairebé ja no li fa cas, però suma i resta quantitats petites sense esforç, sense tenir-les a la vista i sense haver fet cap altre tipus d'exercici.

Un exemple d'això que us dic: fa uns dies anavem al tramvia i, en un moment donat, l'Àfrica, em va preguntar que quant faltava per arrivar a casa, jo li vaig contestar que mancaven 4 parades i vam seguir xerrant d'altres coses. Quan em vaig adonar que estavem a una parada de casa li vaig preguntar, saps quantes parades falten? (com per donar-li una sorpresa, perquè estava segura que no ho sabia) i la sorpresa me la va donar ella en contestar: hem fet 3, doncs queda una... :o