Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Natura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Natura. Mostrar tots els missatges

dimecres, 6 d’abril del 2011

L'horticultora

Aquest cap de setmana vam pujar a Can Gregori.
Com donen de si un parell de dies a la natura!!!
Ja us explicaré més cosetes...

Avui només us ensenyaré les tasques d’horticultura que va estar fent l'Àfrica.

Primer se li va ocórrer donar de menjar als arbres que vam plantar al mes de desembre



Aquí la garrofera, el seu arbre preferit, perquè vol que fem carobella...




I després va estar ajudant a son pare a plantar lavanda.

Primer va barrejar les llavors amb fang.




Després feia boletes




Que posava dins un forat fet pel seu ajudant :)




I continuaven buscant un altre lloc per continuar plantant...

dilluns, 8 de novembre del 2010

Fent volar l'estel

Fa uns quants anys, en Goio em va regalar un estel. Encara no l'havia estrenat; no em pregunteu perquè, no us ho sabria contestar... potser estava esperant per tal de poder viure el que vaig viure dissabte.

Feia un día genial. Encara nose com se'ns va ocòrrer agafar l'estel, però ho vam fer...

Primer vaig intentar fer-lo volar jo sola: va pujar un poquet i deseguida va començar a donar voltes i més voltes i ¡a terra!, després ho va intentar el Goio: el mateix; l'Àfrica també ho volia provar.






La veritat, es la que va aguantar més, però només li va sortir una vegada...

Al papa se li va ocòrrer que agafessim cadascuna d'una corda i jo vaig pensar en separar-nos bastant.



Wauuuuu!!! ¡Com volava! ¡Quanta estona al cel!

Ens ho vam passar!!

Erem 4 criatures enmig de la sorra...

dimecres, 26 de maig del 2010

La minifauna de Can Gregori



He de començar confesant que nosaltres som urbanites totals, sobretot jo que me criat a Barcelona centre (i quan dic centre vull dir centre, centre -a mig camí entre la Rambla i l'Ajuntament) i estiuejava entre el Gòtic i la Barceloneta :S (no com el papa que es passava els 3 mesos al poble dels seus pares amb l'àvia). Resum: soc una novata total en temes naturals :(. Aventatge: aprenc moltes coses al mateix temps que l'Àfrica, inclus hi ha algunes que me les ensenya ella a mi :) Conclusió: tot té al seva part positiva :D

Tot aquest rotllo, per dir-vos que moltes de les coses que veureu-llegireu en aquesta entrada (i en d'altres) segur que es molt comú per la majoria de vosaltres, però son veritables descobriments per nosaltres...

En fi, aquest cap de setmana em tornat a pujar a Can Gregori i (com cada vegada que pujem) a donat per mooolt, ara només us parlaré de la minifauna...

Vam començar el cap de setmana amb una trovalla: la pell d'una serp, la vam posar en un "taper" i l'hem portat cap a casa per ensenyarse-la al iaio (com si no n'agués vist mai cap :D).




Diumenge al matí l'Àfrica es va fixar que les formigues transportaven molles del nostre esmorçar cap algún lloc desconegut; després de seguir-les va trovar un foradet del que entraven i sortien moltes formigues, entraven carregades i sortien sense càrrega; va diexar una magdalena sensera (si, una magdalena sensera, quin desperdici!) per veure que pasava i es va quedar al·lucinada quan al cap de pocs minuts es va omplir de formigues i van començar a transportar-la; li feia molta gràcia veure que quan hi havia trossos grossos, les formigues s'ajudaven; al cap de 3 hores vam arrivar a temps per veure com s'enduien l'última molla (només 3 hores, quina eficiència!! em van deixar sorpresa).




I dilluns vam anar de cacera (de cacera visual, ojo): feia dues nits que sentiem un munt de granotes i vam decidir anar a buscar-les, jo vaig pensar que prop de casa del vei que hi ha un rabeig de la riera que ara porta aigua en podriem trovar; quan vam veure al Josep Maria (el nostre veí) i li vam explicar la finalitat de la nostra excursió ens va dir que en tenia un munt a la piscina i, si, un munt, de granotes i de capgrossos; l'Arnau (el fill de 20 anys del Josep Maria) va agafar una per tal que l'Àfrica la toqués, però... no ha arrivat encara el moment (s'ha de notar que es de ciutat...)




També li va ensenyar un ou que els ha aparegut en un forat que tenen prop de la piscina, ens ha explicat que pensa que es d'un llangardaix groc i blau que ronda per la zona, de seguida vaig pensar en el visitant de la Meni... La veritat, espero no trovar-me encara a segons quins pobladors de la zona (ni el que perd ous ni el que perd la pell), perque em penso que encara no n'estic de preparada...

dimarts, 27 d’abril del 2010

La montanya de sorra

Aquest cap de setmana em pujat a Can Gregori, a l'Àfrica li encanta i a nosaltres més (el que ens agrada a nosaltres més el que disfrutem veient-la disfrutar a ella...)

Prop de la casa de pedra (bé prop de les pedres que queden de la casa que havia :S) hi ha aquesta montanya de sorra, i, aquest cap de setmana ha donat per molt; primer en plan tranquilet i després una mica més temerari; en Goio va ajudar contruïnt aquesta escala i l'Àfrica va agafar aquest tricicle que estava perdut per la finca i va fer una mica el cabra; van haver-hi moments que jo girava el cap a un altra banda, però, encara que a vegades ho dubto, tinc una filla molt sensata i va dir: mamà es millor que no baixi amb el biciclo per aquí... Uuuufff!