Un any...

Ahir l'Àfrica em va preguntar que era un any

Li podia haver contestat diverses coses: 12 mesos, 365 dies, 4 estacions,...
Però a mi deseguida en va venir al cap l'aniversari Montessori, així que em vaig posar a per feina :)

Vaig anar a buscar una espelma grosa, un tros de llana i la "pilota del mon".
Vaig col·locar l'espelma a sobre una cadira i el tros de llana a terra fent una elipse al voltant d'aquesta cadira.



Tot seguit vaig encendre l'espelma i li vaig dir a l'Àfrica que s'imagines que aquella espelma era el sol. Vaig agafar la bola del mon i tot caminant per sobre de la llana li vaig explicar que la Terra donava voltes al voltant del sol i que cada cop que donava una volta sensera havia passat un any.

Em va estar mirant com donava un parell de voltes i em va demanar la bola. La va agafar i va donar unes quantes voltes ella també.

Després em va dir que jo havia de moure el sol, mentre ella movia la terra. ja que el sol també s'ha de moure, perque pel matí surt per un lloc i a la tarda se'n va per un altre :)

Llavors, li vaig explicar que no, que la terra no només donava voltes al voltant del sol, sino també sobre si mateixa i que la volta sobre si mateixa durava tot un dia i, clar, també ho vam representar. Em sembla que ho va veure tot bastant clar!

Mapes de Disset

L'any passat, per Nadal, vaig veure aquests dos mapes a les botigues... Em van encantar! No ho vaig dubtar, tot i que era d'hora per l'Àfrica, els vaig comprar i els vaig desar a l'armari... Per quan calguin ;)

Fa poquets dies, estava fent una re-organització d'armaris a casa i, casualment, l'Àfrica els va veure. Val a dir, que jo pensava que encara no havia arribat el moment i no tenia cap intenció de treure'ls, però, ja sabeu... les coses van com van i a l'Àfrica li van interessar i els va voler treure...

Ha estat la primera vegada que l'he ajudat amb un puzzle.

Es tracta de dos mapes, un de Catalunya i un altre d'Espanya; el voltant del mapa (mar i territoris colindants) esta fet de peces de puzzle normals i el mapa en si son les comarques i provincies respectivament, cada peça es una provincia espanyola o una comarca catalana.

El primer dia vaig fer el voltant d'amdos mapes i després li anava donant les peces interiors, mentre li deia el nom i li feia una petita explicació (el Baix Penedes, aquí viu l'avia..., Osona, Vic d'aquí son típiques les botifarres, veus que n'hi ha una dibuixada?...)

En els darrers 4 dies ha fet ambdos puzzles un mínim d'1 cop cada dia... i, es increible com absorveix la informació aquesta canalla!

Encara vol que l'ajudi a fer la vora, però, per descomptat, ja la fa gairebé tota sola i les peces interiors ja no li cal mirar on van!

El mapa d'Espanya el comença buscant les 4 provincies catalanes, continua amb Murcia(d'on es la Isa), Extremadura (aquesta que son 2), Mallorca (on viu la Vera) i després va fent segons li van sortint, i no dubta d'on van les peces, ja ho sap! Avui, quan ha acabat li he fet alguna pregunteta, per veure si li havia quedat alguna cosa del primer dia... On es el poble del iaio? On viuen el Nico i la Violeta? I el Jaume i la Cristina?... I tant que havia estat atenta! Fins i tot m'ha preguntat ella si el Raulito (que viu a Madrid) haurà anat algún cop a casa del rei...




I amb el de Catalunya, si fa no fa...També té unes comarques preferides que procura buscar-les només començar: l'Alt Empordà (on es la caseta de fusta), la Garrotxa (pel Croscat), el Pla de l'Estany (que es on vam estar aquest estiu amb un munt de nens que no van a l'escola), el Baix Llobregat (que es on vivim) i les terres de l'Ebre (que li agrada especialment la forma que tenen)...




Que us he de dir? Us recomano aquests puzzles
Es una llàstima que només hagin fet aquests dos.
Estaria genial que hi hagués un del mon i un per cada continent...
Esperem que a aquests de Disset els vingui l'inspiració i els acabin comercialitzant.

Què és?

Es una flor. Una pilota. Una roda...



En un momentet ha estat totes aquestes coses. Segur que a casa vostra es transforma en d'altres ;)

Realment son 4 rotllos de paper higiènic gastats, doblegats per la meitat i grapats per les puntes.

Un artilugi fabricat en 2 minuts i que ha donat molt joc, Ha anat pel terra i pels aires, per sobre una taula i fins i tot a botat al llit!

Una xorradeta de tantes!

Pizzes

Estem cuineres darrerament! Que hi farem...

Avui ens hem agossarat amb una pizza...

La massa es ben senzilleta de fer:
-500 gr farina
- 2 gots d'aigua
- una culleradeta de llevat

Amb aquestes quantitats, però, surt molta massa; jo, la propera vegada, penso que faré la meitat.

L'amassat ha estat una labor en equip ;)



La primera pizza que hem fet ha estat dolça. Li hem posat una poma a trossets per sobre i estava deliciossa.




Desppés em fet un altra per sopar; aquesta de verdures: carbasó, esberginia, tomaquet, carxofa i formatge de cabra. Ens ha agradat molt a tots. Segur que repetirem!

I van 2!

Aquest cap de setmana hem celebrat l'aniversari de la més petita de la familia :)
Com crèixen!!!

Una bossa especial

De vegades, quan tinc pensada alguna activitat per l'Àfrica i no l'acabo de preparar, em sento malament, com culpable.

Molts cops, l'Africa aconsegueix que marxi aquest sentiment de culpa; quan ella fa o proposa aquella activitat que a mi se'm va resistint i fa que la meva idea surti milorada :)

Una cosa semblant va passar amb això de la costura...

Feia temps que volia preparar-li la activitat de cosir... Ja tenia un bastidor i fils, encara em mancava aconseguir una agulla amb la punta roma i una roba en la que aquest agulla pogués cosir bé...

Doncs bé, l'altre dia, l'Àfrica em diu que vol una bosa per transportar una titella que tenim a casa, una bossa per portar-la al parc amb les amigues i que no s'enrotllin els fils...

Vaig agafar robes de feltre que tenia per casa, fils, agulles, tisores,... bé, tot el necessari, em va dir que la volia blava i amb forma de regal. Quan ho tenia tot enllestit i em disposava a fer la primera puntada, em va dir que no, que volia cosir ella :o

Vaig dubtar uns segons... I després vaig pensar... perque no?
Va cosir un costat senser, es pot millorar, es clar, però per ser la primera costura, esta força bé!

Jo vaig cosir l'altre costat, perquè ella ja estava cansada :). Després va decidir posar-li una tira per portar-lo penjat... i una decoració de color rosa, la cosa va quedar així



Fa un parell de dies, va voler canviar el velcro que jo havia posar com a tanca per un parell de botons... També els va cosir ella, tots 2.

Aqui el costat que va cosir ella d'una mnica més a prop,,,




I aquí la costurera, enfeinada amb la seva feina...

Descobrint el parxís (i la oca)

Doncs si, fa poquests dies, l'Àfrica ha descobert el parxís.

Tot va començar amb una tovallola de platja de quan jo era petita que va veure a casa de ma mare.

Ha estat tota una revelació. No se m'havia acudit que pogués ser el seu moment encara.

Li agrada tot, les fitxes, els daus, les normes,... i, sobretot, comptar. Fins i tot n'ha creat ella una de norma: quan tira cada jugador ha de llençar el dau al triangle central del seu color.



M'agrada, especialment, que gaudeix jugant i no li fa res guanyar o perdre; l'altre dia, en sortir-li el tercer 6 seguit es va possar molt contenta perque se'n anava cap a casa :)

De rebot ha descobert també la oca, es clar, li va donar la volta al tauler :).
Li encanten els rodolins propis d'aquest joc, de oca a oca, de dado a dado, de puente a puente,... Amb la mateixa corrent li agrada que li toqui quedar-se una estona a la posada i, inclus, a la pressó...

Estela, hada del bosque

Fa temps que l'Àfrica es una fada del bosc. :)

Per aquest motiu, fa uns mesos, una amiga ens va regalar aquest llibre...

Jo, us el recomano ara, perque fa uns dies que ens acompanya a tot arreu.

L'Estela es una nena aventurera que aconsegueix convèncer al Samual per anar al bosc a comprovar que les fades son invisibles. En Samuel es un nen més tranquil, que prefereix quedar-se tocant de peus a terra mirant els conills mes que no pas acompanyar a l'Estela a dalt dels arbres per veure el mon sencer...

Tots dos, però, s'entenen de meravella i pasen un dia la mar d'agradable.

Gracias Angelica!

Diamrts quasi mut

El complement perfecte per cantar aquesta canço...

Parc de bombers

Fa uns dies, en marxar del parc amb una amiga, vam passar davant d'un parc de bombers. Les nenes es van quedar a la porta mirant una mica i un bomber molt amable les va convidar a pasar ...

No s'ho van pensar dues vegades! :)

Els va ensenyar tots els cotxes, van pujar al camió de l'escala, els va obrir l'ambulància i les va ensenyar que portaven al armaris lateals dels camions; també ens va ensenyar (aquest cop més a les mames) les fitxes que tenen de cada carrer de la seva zona amb un mapa de cop arribar, les indicacions per seguir el cami més curt, un croquis dels serveis que hi ha al carrer (boques d'incendi, hospitals,...)

Ens va convidar a tornar un altre dia, amb més temps...
Hi tornarem perque es una visita molt agradable i interessant, però... no se si vam deixar res per un altre dia ;)

L'ovella Carlota

Vam agafar aquest llibre de la bilbioteca fa poquet...

Es un conte amable, sense bons ni dolents, ideal pels més petits o per les criatures sensibles com la meva :)

Us copio la resenya que surt al mateix llibre per tal que sapigueu que us podeu trobar:

"La Carlota es una ovella molt trapella. Li agrada separar-se del ramat i enfilar-se als arbres, pujar muntanyes, travessar rius i, fins i tot, mirar els cotxes com passen pe rla carretera. Les ovelles més grans no ho acaben de veure clar. Un dia, però, la Carlota ajudarà el ramat a sortir d'un bon embolic...."

Bona lectura

Candau

La Mara porta uns dies amb molta inquietut per les claus.

Cada cop que troba un pany o una clau, allà que va ella...

La porta de casa, l'armari de les pintures, el pany de seguretat de les finestres,... s'hi estaria tot el dia...

Vaig recordar que a l'Àfrica li va passar el mateix i també vaig recordar quelcom que li va agradar força...

Vam rebuscar una miqueta i de seguit vam trobar un parell de candaus. No us podeu imaginar la il·lusió que li va fer!

Porta 2 dies jugant amb ells sense parar :)



I jo, vinga doanr-li voltes per saber que regalar-li pel seu aniversari!!!

Crema de garrofa

Aquest matí hem fet crema de garrofa...

Una recepta molt snezilla, molt ràpida de fer i amb un resultat delicios!

Hem posat:

- 50 grams d'atmetlles picades
- 50 grams de mel
- 10 grams de garrofa en pols



Després només cal remenar-ho ben bé tot i, llestos!

Una llesca de pa... i a saborejar-lo :)



Gràcies Manou per la recepta! ;)

Dimarts mut.