dijous, 13 de novembre del 2014

Proyecto oro

Tinc una botiga de joguines a la volta de casa, som com de la família ja...

Son joguinaires de tota la vida, d'aquells que veuen un nen i saben que vol, i a mi m'han calao! no he deixat de mirar aparadors de joguines des que era petita, quan no pensava en tenir fills deia que en tenia ganes per tenir excusa i tornar a jugar amb joguets... Com deia m'han calat, l'altre dia va i em diu, aix! Aixo t'agradaria a tu... no puc saber que li debia fer pensar, mai he mirat res per l'estil... Però si!

La Fiebre del oro de comansi.... Iiiiiuuuuujjjuuuu!


A l'Africa també li va agradar (per sort) i cap a casa que el vam portar. Es impossible de creure però encara no l'hem obert, i fa 4 dies que el tenim!!!! (digues que l'aniversari de la Mara, que ha caigut pel mig, també ha ajudat...)

Li vaig dir a l'Africa que, per jugar be i treure-li profit, hauríem d'investigar i posar-nos en situació, o es que ella havia buscat or algun cop? o n'havia vist a algú buscar-ne...?

Vam anar cap al YouTube i el primer que ens va sortir sota buscadores de oro va ser tot un encert, al principi em deia que era un rotllo... Però a mi m'apassionava i em donava igual, vaig haver d'anar atendre a la Mara i ella volia seguir (per avançar) i no la vaig deixar, perquè? deia, "perquè HO VULL VEURE"... quan va mostrar com les plaques tectòniques van formar Califòrnia, va rebobinar i ho va veure 3 cops, jo anava comentant i explicant el que em semblava, al cap d'una estona l'Africa em va dir, ostres mama! tenies raó, al final es interessant...

Us deixo el vídeo, parla de l'or, d'on es troba, de com hi ha arribat, de les diferencies geologiques de jaciments,... estic d'acord amb l'Africa, rgeealment interessant!



Es curios com acava, ve a dir que es gràcies a l'or que l'home es va posar a estudiar geología...

dissabte, 1 de novembre del 2014

Halloween

Aquest any ens ha donat per celebrar halloween, mira!
Ha vingut tot rodat, com de costum...

Primer va ser un petit debat al Facebook amb un amic d'aquests radicals de la csstanyada, que deia que havíem de passar dels yankees i preservar les nostres costums. No volia parlar per parlar i vaig anar a la wiki perquè em confirmés algues coses i, com no, en vaig descobrir de noves...

El resum es que totes les tradicions al voltant d'aquesta celebració venen de la epoca celta i que els nostres panellets son del segle XVIII, provenen també del nord d'europa i es feia servir com a menjar beneit en celebracions religioses.
Aquí us deixo els dos enllaços:
Halloween
Panellets

Em van agradar les històries i, clar, se les vaig explicar a les nenes que ja anaven fixant-se en les disfresses. L'Africa ho va tenir clar de seguida...: mama, vull celebrar halloween!

I al cap d'una estoneta ens va enviar un missatge una amiga/veïna candenca per proposar-nos participar en una ruta halloweriana amb el lote completo, disfresses, decoració de casa i trick or treat.

Hem fet castanyes al forn però, i les hem tret a passejar quan hem fet la ruta, la Mara, que ha decidit disfressar-se de vampira-castanyera...

Us desitjo un molt bon any!!!

diumenge, 27 de juliol del 2014

Una mica de tot

Fa dies que no dic res…

No soc amiga dels resums però, aquest cop, m’ha donat per aquí...

Hem obert ateneu al poble. Per fi!




I ja hem pogut gaudir de 4 sessions de música improvisada en viu, amb acordions, violoncel, gralla, banjo i, per descomptat, guitarres (segur me’n deixo algun), un luxe, vamos! També una paellada popular, un parell de d’estones (a la inauguració i a la paellada) amb trucs de magia  de principiants i informals i una tarda de jocs de taula, i això només en dues setmanes!  :)

Amb els jocs de taula, l’Africa segueix amb el cluedo i el monopoli, a la Mara li ha agradat molt un que vam adquirir a la tenda gratis de la trobada de la coordi  i que ens inventem les regles perquè no en tenim les instruccions.  Es un joc de normes vials, sortim de l’escola i, de camí a casa, hem d’anar a comprar quelcom que ens ha encomanat la mare (pel mig ens trobem stops i semàfors i em d’esperar que un dau de dos colors ens surti verd ; suposo que guanya qui recull més mercaderies, però nosaltres, com cadascuna té preferències d’allò que vol comprar, ens repartim la llista de compra i quedem a casa; sovint arribem a l’hora, la veritat es que no se com ens ho fem!

També  els ha donat per ballar; per sant Jordi l’Africa es va comprar aquest llibre de música tradicional catalana,

 I  aquests dies es posen les seves millors gales i dansen, sobretot , amb la cançó de l’Hereu Riera que, tot i que la versió es una mica diferent, serveix per fer-vos la idea.

Hi ha moments de tot, podeu comptar, i l’altre dia, quan estaven avorrides i demanaven vídeos se’m va ocórrer posar-les l’Asterix, s’han vist Asteix i Cleopatra  i Les 12 proves ,  aixi que ja circulen per casa històries de gals, egipcis i romans.  Elles, per la seva banda, han trobat el Dinotren, que els explica un munt de coses i els hi encanta, desprès parlem d’hipòtesis, de carnívors, herbívors i omnívors, de si el peix també es carn, m’expliquen que vol dir planejar (i els sorprèn, tot i que ja ho sabien, que la mateixa paraula també vol dir fer plans) i la Mara es munta un zoo-granja especial en que els animals van i venen on volen i on l’elefant, que es fort i amic del tigre i el guepard, es posa davant a la cua fent barrera per tal que aquests no es mengin la zebra i l’ovella, que també son amigues seves i no vol pas que els altres amics els facin cap mal...

 També hem vist un parell de pel·lícules que feia anys que volia re-trobar, La historia interminable   i Dentro del laberinto (aquesta darrera li vaig haver d’explicar a la mara que passaria amb el bebe per tal d’evitar una angoixa innecessària pel meu gust) i han donat idees noves per la nostra imaginació.

 L’altre nit, que jo no tenia cap ganes de llegir perquè era molt tard, la Mara em va demanar que inventes jo una historia, el cert es que tampoc em venia molt de gust i vaig pensar que em sortiria un xurro, però, encara no se com, vaig entrar. Em vaig inspirar en el mestre de los cuentos locos  i vaig agafar els primers dos objectes que em van venir al cap: un tros de formatge gruyère i un telescopi, de seguit es va muntar una historieta, un formatge gruyère que volia convertir-se en telescopi perquè havia sentit a parlar de les estrelles i es volia estar tot el dia veient-les, bé, tot el dia..., tota la nit vull dir... vaig demanar ajuda per veure com ho podia aconseguir, i a l’Africa se li va ocórrer que li demanes a un mag, vam trobar la manera, vam fer una llista de personatges màgics coneguts, vam escollir i, al final, resulta que el formatge es va quedar a casa d’unes petites magues que tenien una gata cadascuna, que dansaven amb faldilles de colors volanderes i sabates brillants, perquè el formatge va decidir podia esperar una mica mes a veure les estrelles i es volia quedar a mirar aquell parell d’estrelles estranyes amb sedes de colors i peus lluents.

La Mara, en acabar, em va dir que era la historia que més li havia agradat últimament.

 També surten coses que no em fan el pes, i aprofito per fer la contra; com ahir que vaig sentir que en uns dibuixos que veien un pare i un fill li regalaven un diamant a la mare per que era un regal molt preuat i volien estigues ben contenta. Els vaig posar un reportatge de Sierra Leona, 5 minuts només, volia que sabessin quin preu real tenen aquestes pedres que, si, pobres elles, son precioses.

Amb els clics, evidentment, segueixen. I, de tant en tant, li donen una ullada als còmics.

A l’Africa abans d’ahir li va donar per cuinar; es va trobar l’alfàbrega que tinc a la terrassa recent regada i se li va acudir fer pesto, quan va acabar va decidir que feia espaguetis i li va donar un toc especial afegint cireres al plat. La Mara, quan va acabar, va dir que estava orgullosa de la germana que tenia, perquè havia fet el dinar i li havia sortit molt i molt bo.

Veig la Mara filosofant sobre la mort, vol saber que passarà quan es mori i que vol seguir vivint desprès de la mort, li ve sovint; podeu comptar que li dic que d’històries se n’han inventat moltes la gent, però que jo no li puc dir si alguna n’és certa o no.   

Segur me’n deixo un munt de les coses que ens passen...

dimarts, 13 de maig del 2014

Cooperació


M'he trobat aquesta foto amb aquesta afirmació al Facebook, he pensat que era una mostra de cooperació increíble!

I he pensat que ja comencen a la panxa, i m'he enrecordat d'en Jasper Juul...

dimecres, 7 de maig del 2014

El llibre de los cuentos locos


Ja fa temps que ens ha donar per llegir una mica al llit estant abans de dormir.

Un dels nostres habituals últimament un llibre de Rodari, el de los cuentos locos l'anomenem nosaltres. La veritat es que aquest es un compendi de 5 llibres de l'autor i, amb les nenes, els que llegim son els cuentos por telefono. No puc evitar enviar-vos una foto de contra junt amb la portada (tant de bó doni la resolució per que la llegiu...)




Contes curts i amb plantejaments, desenvolupaments i finals sorprenents.



Tant sorprenents que fins i tot la Mara gosa a llegir-me'n un (i això que no en té cap de dibuix!)... Però a la meva manera diu, i afegeix en veu baixa (només per mi) que es una mica de mentida...


A les nenes es hi agrada especialment el de l'edifici de gelat (de seguida sabreu perquè...), un edifici tot de gelat que la gent ha de menjar abans que es desfaci i es malmetí, la policia està allà per ordenar una mica: allà, que algú mengi aquella finestra!!! la cosa acaba que el metge decreta que a aquell dia a ningú li fará mal la panxa! :)

Un dels meus preferits es el del pais con el des delante, on la desnavalla serveix per fer creixer els llapisos quan els hi poses punta, i el despenjador per agafar un abric quan tens fred...




dissabte, 3 de maig del 2014

Todos quieren ser un Gatojazz

Sembla va de videos aquests dies...

Aquest es l'actual hit a casa... :)

dijous, 3 d’abril del 2014

Trobada de primavera d'ALE

Falten ja només un parell de setmanes per la trobada d'ALE, us deixo el cartell amb les xerrades i activitats que circula per la xarxa



I aquí una entrada al bloc d'ALE per si us animeu a venir i voleu saber que heu de fer ;)


dilluns, 24 de març del 2014

Formació acord amb les conviccions morals



ALE comparteix a través de facebook aquesta foto amb l'afirrmació que veieu extreta de la constitució.

Sembla extrany que afirmin que la garanteixen  quan el més sensat seria dir que haurien de garantir-la.




Deixo pendent una entrada explicant en quins punts la moral que es despren del tipus de formació que es dona des de l'escola està en contra dels meus principis.

diumenge, 23 de març del 2014

L'escola i l'aprenentatge


Ojo! Aquesta es preveu una entrada llarga… son diverses coses que han anat passant aquests dies i suposo m’han fet pensar en un dels motius pels que no m’agrada l’escola actual, la que tenim a prop.

Ahir una amiga em va dir que volia parlar amb mi, de la seva filla i l’escola. A la nena sempre li han avorrit alguns temes, tot just ara es comença a interessar per aquelles coses que s’entossudeixen en que aprengui i diuen que el seu ritme es lent; la proposta que li fan per solventar-ho es realment inadmissible sota el seu criteri –que jo comparteixo; la mare no està preocupada pel ritme o nivell d’aprenentatge de la nena, però si per que el seu pas per l’escola sigui per ella el més agradable possible i també perquè no perdi la confiança en si mateixa i les ganes d’aprendre.

Ella ha decidit encarregar-se que la nena agafi el ritme i em va explicar els seus “problemes”, tenia totes les decisions preses, però em demanava idees i la meva opinió

Un d’ells es la comprensió lectora... no m’estranya, una nena que ha aprés a llegir perquè l’han obligat, s’assembla molt a l’Àfrica, es duen 19 dies i li agrada grimpar pels arbres i fer tombarelles com ella, semblen dos micos juntes...

Ella deia que la seva filla sap fer coses que diu que no sap fer i em posava un exemple d’una pregunta a l’aire que no era capaç de contestar perquè, segons la nena no sabia la resposta, i que després va poder donar preguntada de forma individual, acompanyada en els diferents passos per resoldre-la.

Vaig recordar-me a mi mateixa aquell mateix matí. Estava en un grup, algú va explicar una transacció economica en 4 frases, jo vaig pensar que no sabia de que parlava i no ho entenia i de sobte em vaig aturar: soc comptable i m’he dedicat molts anys al mon de l’empresa, la reunió no era especialitzada en el tema i jo no havia escoltat be cap de les frases que havia dit perquè estava pensant ara no recordo en que, el noi va dir: segur no s’entén fàcil explicat així ràpid... i era cert, perquè la atenció no estava centrada en allò i pensem que no ho sabem, jo no hagués pogut contestar gairebé cap pregunta feta d’aquella afirmació en aquell moment.

L’Àfrica un dia va llegir una frase sencera d’un conte nou, primer una paraula, després la segona, desprès la primera i la segona, desprès la tercera, desprès la 1a, la 2a i la 3a, desprès la 4a i la 1a, la 2a, la 3a i la 4a... no va perdre el fil de la frase en cap moment. Ningú li va demanar que ho fes ni li va dir com fer-ho; estàvem a l’autobús va llegir aquesta frase, va tancar el llibre i no ha tornat a llegir (que si a escriure alguna paraula o frese curta, ja amb boli o el teclat), i diu que no en sap. També diu que no coneix les minúscules quan el que passa es que li costa més reconèixer-les. Potser hi ha qui pensa que hauria de motivar-la, d’exigir-li esforç, però soc de la convicció que les motivacions venen soles... quan toca, encara que no tenen perqué ser totalment “intrínseques” i segur van in crescendo si es van satisfent. Fa un parell de setmanes estàvem a casa d’una amiga, van treure un joc, el cluedo, :) de lògica, m’encanta! Jugava d’adolescent a casa d’uns amics. A més de lògica al cluedo, encara que poc, has de llegir (i la majoria de paraules estan escrites en minúscula), allà vam jugar en equip i no ho va necessitar; però un altra amiga ens ha passat aquest joc i per jugar les tres no queda un altre que ella llegeixi o es fixi en les lletres (que ja ha trobat els seus atajos per no llegir la paraula sencera), i a l’africa li agrada... sospito perquè aconsegueix enganxar-me del tot.

No sé com ajudar-la amb això de la comprensió lectora a la meva amiga, ella anirà a la biblioteca i la treballarà mitjançant els jocs que li proposin els llibres (aprofito per demanar-vos suggeriments).

Tampoc arriba al ritme de mates... s’estan aprenent les taules de multiplicar; diu que la nena es queixa que encara no han acabat amb les sumes i ja estan barrejant-les amb les multiplicacions... desconec si intenten fer veure a les criatures que multiplicar es una simplificació d’una suma repetitiva (a la meva època no ho feien o ho feien d’una forma tan poc insistent comparat amb la memorització de la taula que jo no ho recordo), el que està clar es que amb aquesta nena no ho aconsegueixen perquè pensa que son dues coses diferents. A més l’avorreix.... Li vaig dir que es més que probable que la nena no entengui de que va la pel·lícula, que allà li posen un munt de números amb unes relacions entranyes que no sap bé perquè van junts, ni quin sentit té seguir aquesta lógica , que jo no em sé les taules de multiplicar senceres, que a algunes quantitats arribo mitjançant dues operacions, y en canvi em se de memòria multiplicacions més enllà de la del 10 que ningú m’ha obligat a memoritzar (12x12 per exemple, em surt la resposta automàtica ni sé perquè). Li vaig parlar del decanomio i de com em vaig enganxar més d’un hora jugant amb ell al taller de mates de los canela: un llençol blanc a terra, una tira horitzontal a dalt amb les barretes de perles de l’1 al 10, un altra a la dreta vertical, també amb les barres de l’1 al 10. Es comença la primera tira, d’esquerra a dreta, en el sentit de l’escriptura, i es veu que et demana el taulell: tira vertical de 1, agafes les barretes de l’1 a horitzontal diu 1 dons 1, aqui 2, doncs 2 perles de una aqui 3,..., es pasa a la següent linia, s’agafen les de dos, aqui dalt diu que hem de posar 1, aqui 2, aqui 3,... (espero explicar-ho clar si us interessa el procediment, si no demaneu), quan va estar tot escampat em vaig posar a jugar... vaig canviar alguns grups de perles de lloc, les tres de 2 les vaig posar on les dos de 3, i vaig tornar a deixar al lloc, vaig canviar els quadrats pels quadrats, les 4 barretes de 4 pel quadrat de 16... (i vaig veure una diagonal de quadrats), vaig canviar els grups de perles per les equivalències en valor (les dos de 1 per una de 2,...), vaig posar a sota les fitxes de la taula de Pitàgores (que es exactament el mateix que aquesta exposició però amb les fitxes del números, que amb lo de la diagonal de quadrats i el nom de la taula s’endevina d’on surt lo de hipotenusa al cuadrado, altra cosa amb el que val la pena jugar)... en definitiva, vaig veure un munt de coses, moltes que ja sabia en teoria però que em va deixar flipada, i suposo aquesta dona ho va notar. Li vaig dir que als 10 dies ja tenia els materials a casa (per si quan els necessites no els pogués comprar em vaig dir al seu dia, però la veritat es que volia tenir aquell joc a prop). Em va proposar venir a casa a que la nena jugues al decanomio amb mi, em va dir que potser l’Àfrica també aprendria coses... :) li vaig respondre que això seria un dany col·lateral que jo hauria d’assumir.  No gossaria intentar mostrar-li això a l'Africa, ni a cap nen que no estigues interessat (que no diu que no em poses a jugar davant d'ella si em vingues de gust), pero em sembla bona cosa fer-lo servir per ajudar una criatura que ja l'estan obligant a aprendre quelcom i aixo la pot ajudar a fer-ho. De lo dels danys col·laterals només dir que no seria jo si no hagués fet aquest acudit...

Em va donar per recordar una conversa que vaig escoltar fa un parell d’anys al tramvia, una adolescent d’entre 13-15 anys que li deia al seu pare que la setmana següent tenia 2 exàmens del renaixement, un a història i a l’altre a art... vaig pensar, per fi! I suposo el seu pare va pensar el mateix perquè va dir, que bé, no? I la nena va contestar, que va! Es un lio, perquè m’he d’estudiar noms, dates i coses diferents però molt semblants... ¡¿?!

Quin sentit té això? Com es pot separar el coneixement així? Una època d’esplendor en tots els camps, en el que tot té relació amb tot, la situació històrica i política, l’art, la ciència, tot el que ha arribat fins avui de matemàtica, pintura,llenguatge, música, astronomia, física, química, arquitectura, anatomia,... tot ha passat per aquí  junt i al mateix moment.  A la música hi ha matemàtica (per tant a la matemàtica pot haver-hi música) i a la pintura i a la natura (per tant amb la matemàtica es pot mirar de reproduir la natura –com ens va ensenyar a fer da vinci per exemple-), relacions es poden trobar de totes entre totes, normalment els noms que arriben fins avui en dia son gent que treballava el coneixement des de diferents camps alhora i de forma conjunta.

L’escola et pot obrir molt camins, ho fa de fet, però també els tanca, sovint al mateix temps que els obre. Quin sentit té tenir dades del coneixement si no s’obre la porta a entendre’l? Com es pot continuar aquest coneixement, o reinventar-lo o qüestionar-lo si no s’entén, si no es veuen les connexions ni les relacions amb la vida i el que ens envolta? Com pots donar-li valor? Com pots entendre quelcom si no hi jugues (d’una o altra forma), si només ets un espectador obligat a mirar allò que et volen mostrar? Com pots no voler jugar amb una cosa intrigant i viva que permet jugar tant si la coneixes com si no? Com pots arribar a creure que aprendre no es divertit? Com podem negar als nens i a nosaltres mateixos aquesta possibilitat de jugar amb el coneixement de forma oberta amb l’excusa de buscar una productivitat que resulta totalment improductiva?


diumenge, 16 de març del 2014

dissabte, 15 de març del 2014

L'esperit aquarel·la...

... que ens ha envaït!!!!


Dilluns passat la Sophie ens va proposar un taller d’aquarel·les al seu Arte Libre; aquí ens regala aquest petit vídeo de l’estoneta que allà vam passar.

I a nos, ens va envair l’esperit, així, tal qual, cada dia una estoneta... i per botó una mostra :)





dijous, 13 de febrer del 2014

Una oportunitat pels nens

L'altre dia us vaig enllaçar un video d'en Logan al que ens donava unes quantes lliçons...

Aquest cop li toca a l'Adora... un altra mestra!





dijous, 30 de gener del 2014

Arte Libre - telas y costuras

Sembla que han decidit ajudar a fer-me el bloc...

La setmana passada dia vam fer un taller costuretas a l'Aurea Social...

Aquí us enganxo les fotos de les creacions de les peques...


La mara va dibuixar un nino i desprès el vam intentar construir. Va agafar una tela relliscossa que, si no haguès estat per la Sophie, mai haguessim pogut acabar de cosir, va buscar els seus braços i cames i els ulls i va passar de la mamà (que suposo debia veure que d'això no entenia gairè...) i va adoptar la Sophie fins que el seu nino va ser finito..












A l'Africa li va agradar la idea d'una de les seves amigues de fer una bossa  i no en va tenir cap dubte tampoc respecte de la roba en quant la va veure... mama, mira! com les sabates... Va fer el  dibuix, la Sophie la va ajudar a tallar la roba,  li va donar fil i agulla, va cosir mitja bossa, em va demanar que li poses fil nou i va continuar. Després si va voler que jo li cussis una butxaca (que justament es darrera i no es veu a la foto) i també que la cinta que li havia trenat un amic .





Ho tenim millor documentat, ens han regalat un video i una entrada al bloc de l'artista directora.


Molt agradable i molt recomanable! :)

dimarts, 28 de gener del 2014

Hackschooling

La setmana passada uns amic em van enviar aquest video i al cap de poc donava voltes pel facebook, la veritat es que no es d'extranyar, me'l vaig mirar tres vegades en 24 hores... m'ha deixat enamorada aquest nano... :)



dissabte, 25 de gener del 2014

El món del revés

Fa uns dies que l'Africa juga a això... al món del revés. A vegades m'he de parar una estona per veure que dimoni m'està dient de debó... I se m'està ficant el cap, perquè ara trobo que el món el revés es per tots llocs ;)

Aquest matí, quan ens hem despertat, la Mara prenia teta tranquila, l'Africa estava desperta i callada, li he demanat si s'avorria i m'ha respost amb un somriure que no i s'ha quedat mirant el sostre... Al cap d'una estoneta hem diu: 1,2,3, fan 6 i clar, davant aquesta declaración jo afirmo que si i ella continua... perquè 3 i 3 fan 6 i si agafes 3 i 2, li falta l'1 que hi ha davant... :) justament (això ja ho he dit jo). He pensat... però no deien que els unschoolers (per posar-me una etiqueta rápida) no feiem això de llevar-nos i fer mates? efectivament, les fem sense treure el peu del llit...


Desprès la Mara ha decidit agafar un dels seus regals d'aniversari... es coneix que es una nena de resultats, si mes no aquest matí, perquè m'ha encarregat a mi la tasca i, a més, ha documentat el fet...





















Us heu fixat que aplicada soc?!


L'altre dia, quan les vaig veure ordenant els colors dels pintaungles de major a menor intensitat de color (que li farem sempre aconsegueixen pintaungles dels mateixos dos colors...), vaig pensar en la meva fantàstica i adorable caixa de colors montessori... els va fer molta gracia escampar-les, però no va passar d'aquí. No va ser en va, a la tarda tenia dues nenes tranquiles i absortes jugant amb el material... Només va caler dir: nenes, que voldrieu ajudar-me a endreçar tot això? :)





















Bé, segur no calen més exemples... i vosaltres, també viviu a vegades al mon al reves?