Solstici d'estiu

Una nova festa per al nostre calendari de celebracions! :)
Una festa important a més, el solstici, l'inici de l'estiu.

Els he parlat a les nenes de la nit més curta, que molts diuen que es tracta d'una nit màgica, que diuen que les herbes que es recullen al bosc aquella nit guareixen més que si les reculls un altre dia...

A l'Africa i la Mara els fan molta por els petards i per aquí se'n senten molts... Aixi que vam comprar unes bengales i unes bombetes (ara n'hi diuen cebetes) per tal de treure-li una mica de ferro a la cosa.

A l'Àfrica li ha agradat, a la Mara encara no :)

El 22 vam fer una estrella d'estiu per posar a la finestra, bé, la vaig fer jo, encara que l'Africa practicava amb d'altres paper i li quedava força bé, crec que pot ser bon moment per començar amb l'origami, alguna cosa senzilleta. Us deixo aquí l'enllaç per si un animeu a fer-la, dir-vos que el paper óptim per fer-la el podeu trobar aquí.

Vam passar la nit de Sant Joan a Figueres i el nostre veí ens va dir que feia un ritual aquella nit, a l'Àfrica li va agradar tant la idea que el vam fer nosaltres també.

Es tractava d'escriure en un paper aquelles coses que no t'han agradat durant l'any i després tirar aquest paper en un petit foc ben controlat. L'Africa encara no escriu, i jo vaig dir-li que les lletres eren simbols perque els demés entenguin el que volem dir, que aquell paper només el "llegiria ella" i per tant podia fer servir els simbols que volgués, i així ho va fer.

Al matí següent, donant una volteta pel bosc, vam trobar al peu d'un roure (arbre màgic per excel·lència d'antigues cultures) un parell de fades-flors al voltant d'una foguera i il·luminades per un gran sol de feltre.

La foguera esta feta amb una base de feltre, un cercle de pedres (enganxades amb la pistola de silicona), unes branquetes i llana cardada de color groc i vermell.

Que tingueu un bon estiu!!!!

La casa dels bolets

Vaig veure aquesta caseta per follets (bolets a casa meva :) ) i, em va agradar tant que em vaig decidir que volia fer-la.

Primer vaig fer dos rodones amb feltre marró, una per fer la base i l'altra pel sostre, després es tracta de cosir una tira (lo suficientment ampla per que hi capiguen els follets dins) al voltant d'ambdues rodones; aquesta tira, millor que tingui una forma irregular (imitant un tronc d'arbre) i li fem una porta.

 

Es coneix, però, que el meu feltre no era tant consistent com el de la fotografia i la caseta no s'aguantava de peu, així que vaig buscar algunes branques que tenia per casa (fruit de les recoleccions de les nenes) i les vaig cosir "estrategicament" ;)

El resultat ha estat aquest

Dimarts mut Waldorf

El pinxapunxa

Recordo que jo tenia un joc com aquest, i ho recordo molt vividament; per això, imagino que tindria al voltant del 8 o 9 anys...



No se m'havia acudit que a les nenes els pogués agradar... Les trobava petites :)

Aquest cap de setmana, però, vam estar a casa d'una amiga i la Mara (sobretot) el va descobrir; aquesta amiga m'ha deixat que me'l emportés (per descobrir si es un caprici passatger o cal gastar-se els quartos aprofitant que ve l'aniversari de la petita), ja que el seu fill fa molt temps que no li fa cas...

Fa 2 dies que es la joguina estrella :)


Si us pasa com a mi, que penseu que aquesta joguina es per més endavant, val la pena que els hi oferiu, potser us donen una sorpresa ;)

Senyals de tràfic

Dijous passat va ser l’aniversari d’en Pol. El Pol es un molt bon amic de l'Africa i es d’aquells nens que tenen una preferència de joc molt definida. Al Pol li agraden els cotxes... Bé, cotxes, motos, quads, camions,... es a dir, tot allò que ens podem trobar per la carretera. En te de tots colors.

L'Africa te molt clares les seves preferències i, a mes, com juguen plegats, sap que es el que li falta a la seva col•lecció... Aquest any ha volgut regalar-li un camió de Correus.

Quan una criatura te un joc preferit el desenvolupa força i en Pol es fabrica rampes, guals,...

Vam decidir també regalar-li unes senyals de tràfic, i em va semblar molt bona idea que les féssim nosaltres.

Vam buscar les imatges a Internet, l'Africa va escollir les que més li agradaven, les vam imprimir i plastificar. Després vam enganxar uns pals de fusta que havíem comprat a l'Abacus per fer manualitats i, per tal que s’aguantin dretes, vam fer unes bases amb fang. El resultat ha estar aquest...




Em sembla que n'haurem de fer un altre tandada, perquè a l'Africa li han agradat molt ;)

Els ratolins-esquirolets

L'altre dia, al forum de Crianza Natural, una amiga ens va suggerir visitar aquest bloc; la veritat es que ha estat tot un descobriment; té idees genials!! Gràcies Marta ;)

Aquest cop he fet això, suposo que veureu alguna coseta més...

Ja veieu que es ben senzill, no vaig trigar més de 10 minuts en fer aquest parell de ratolins...



L'Àfrica, quan els va trobar a la caseta que vam fer al garrofer (el seu arbre preferit, que, a més, ara diu que es màgic ;D) va dir: mira mama, dos esquirolets!!

Quan faig alguna cosa sempre tinc ganes de veure com la "bateja" ella ;)

L'arbre "pachuchito"

Quan l'Àfrica tenia poc més d'un any, vam anar a un concert per menuts al Palau de la Música, van fer servir una joguina-instrument que ens van regalar: un peix de feltre amb un picarol a dins, ara, m'ha servit d'inspiració per fer aquest arbre.

El tronc esta fet d'una sola capa de feltre i la copa son dos capes simètriques que estan cosides i a dins hi ha 2 picarols.

La idea era que fos per la Mara, però s'ha convertit en una joguina per la casa ;) i en una "insignia": la familia que tingui un arbre com aquest vol dir que es una familia amiga dels arbres...

L'Àfrica ja l'ha batejat, com no!. L'ha agafat pel tronc i com cau (com si fos una flor pansida) li ha posat l'arbre "pachuchito"...

Joguines fetes pels pares

Us recomano aquest llibre.

El títol ja ho diu tot.

Es un llibre de l'Editoria Rudolf Steiner, així que es un llibre Waldorf total.

T'explica com fer les construccions en fusta, les nines Waldorf, les nines de nusos, els "follets bolets", cintes per jugar, animals de llana, follets de feltre, hamaques per les nines, mobles de joguina en fusta...

Tot amb materials naturals.

Safata natural

Tenia una safata de mimbre per organitzar papers i material d'oficina.
He pensat donar-li un millor ús. :)

He recollit tots els tressors naturals que va recollint l'Àfrica, els he classificat en aquesta safata i els he deixat al seu abast, clar!

Evidentment, a la nena li ha encantat!

El follet "bolet"

Bé, aquest cap de setmana he construit un altra joguina; aquest cop, però, d'amagat de les nenes... Ha estat un follet.

Primer he fet l'esquelet amb fil-ferro.

Després he folrat el fil-ferro amb llana d'ovella cardada i li he enganxat el cap amb cola instantània. Les mides són les següents: cap - 2,5cm de diàmetre, braços - 5cm cada un, tronc - 4 cm i cames - 4 cm més.



Si, ja, no té massa bona pinta així; però es el primer i un cop vestit ha quedat més "resultón".

Aquest cap de setmana hem estat a Can Gregori i l'hem amagat al costat d'una falguera per tal que l'Àfrica fes la troballa tota sola...

L'ha adoptat de seguida i l'ha batejat (penso que sense voler)... Mamà, té, agafa un moment el bolet... Crec que s'ha fet un taco; fa un parell o tres setmanes li vam dir que en alguns bolets dels grans vivien folles i... Tant se val, m'agrada el follet bolet.

Unes claus molt especials

L'altre dia a la sabateria li van dir a l'Àfrica que li donarien un regalet. Em van ensenyar una piruleta i els vaig dir que no amb el cap.

Llavors van treure un clauer: Té, perquè posis les claus!

A la nena li va agradar, suposo que el que més li va agradar va ser la idea que tindria les seves pròpies claus... i va venir a ensenyar-me'l molt contenta.

Cami de casa em va dir que hauriem de posar unes claus i jo, després de contestar amb un "Es clar" vaig començar a rumiar: buscaré unes claus que ja no fem servir, ostres, i si les vol posar al pany i l'espatlla?... I de sobte vaig tenir una idea.

Després de fer la migdiada li vaig dir: ara, Àfrica anem a fer les teves claus, però seran unes claus molt i molt especials... Haurieu de veure els ulls que se li van posar :)

Amb cartolina i la plastificadora vaig confeccionar el que aquí veieu; si, ja se que no es res de l'altre món, això es precissament el millor d'aquesta joguina...



Quan ja les vam tenir així, totes ordenades li vaig dir que obria cada una: la lila es la de la casa de les fades; la blava, la del salt d'aigua secret; la verda, la casa secreta del bosc; la groga, la casa del sol; la vermella, la casa del foc i la taronja, la casa del gegant. Us he de recordar que desde fa uns mesos a casa nostra hi ha 2 fadetes, una mama fada i un papa gegant...

Bé, de seguida va obrir la porta de l'armari amb la clau blava i em va convidar a donar-me un banyet i després m'ha portat fins al sofà des d'on em anar volant a visitar totes les cases a les que pot entrar.

Veureu que he posat l'etiqueta de Waldorf; ja se que no esta fet amb un material natural, però penso que te una mica el seu esperit ja que obre una porta a la imaginació... bé, millor dit, n'obre 6 :D

Construccions Waldorf

Hem començat el Repte del mes fent una joguina força senzilla, almenys per mi, que no he fet res :D

Son els típics troncs de construcció Waldorf. Vam recollir troncs a Can Gregori i, amb una serra que ens va deixar un amic fuster, el papi va a començar a tallar. Aquest es el resultat.




L'Àfrica no ha mostrat gaire emoció, però ja ha començat a jugar. Els troncs s'han convertit en una muntanyeta pel jeep




I en un suculent àpat...

Dimarts mut

Projecte quincenal: el nostre "vaixell"

Quan vaig veure la proposta que va fer Meni per aquesta quincena no ho vaig dubtar; es el moment d’apuntar-me. Feia un parell de mesos que em rondaba pel cap aquesta idea i ja tenia tot el material recollit. Així, que no hi havia excusa, estava clar que era el moment.

A veure, unes quantes branques, una mica de llana, un tros de roba i ...

Voilà, un vaixell. Vale, esta bé, es una balsa però per alguna cosa es comença...

I la prova definitiva, FLOTA.