Si, ja se, a molts us semblarà un xurro, però resulta que la Mara es filla meva i jo aquí vaig veure una clave de sol i, sense pensar-hi massa, ho vaig dir: mira, una clave de sol! L'Africa, que quan vol no se li escapa ni una, va preguntar... Que es això de la clave de sol? Jo vaig parar i vaig intentar respondre el més senzill possible i sense dir cap mentida... a vegades em resulta extremadament complicat això. Li vaig dir que la música també s'escrivia, que no es feia amb lletres, que tenia el seu propi codi i que la clave de sol formava part d'aquest codi. El que li va interessar llavors (com no podia ser d'altre manera) es perquè algú es voldria complicar així la vida (bé, aquesta es la meva interpretació, ella em va preguntar perquè servia escriure la música), li vaig respondre que pel mateix que per escriure les paraules, per que algú que no les hagués sentit les podes saber, en aquest cas, per que algú pogués tocar una música sense haver-la escoltat mai. Ella ja ho sabia que s'escrivia, n'estic segura, sempre ens apropem a qualsevol músic o banda que ens trobem...
Es veu que li va interessar el tema, la música li ha interessat sempre, tenim diversos instruments a casa que ,encara que ningú sap com fer que sonin bé, no perdem l'esperança d'aconseguir-ho algun dia... Em va preguntar com es feia per escriure música... li vaig dir que jo ho havia fet a l'escola, però que no ho recordava gaire bé i que, de tota manera, no creia que ho hagués aprés com per ensenyar-li, que li podia dir que la música s’escrivia sobre cinc línies, que a això li deien pentagrama, que la clave de sol era com un símbol per saber com es deien els altres símbols.... va voler veure un pentagrama i una clave de sol i amb l'ajuda del Sr. Google vam trobar aquesta pàgina. La veritat es que va ser tot un encert això de la clave de sol... ens ha permès començar pel principi... Ho vam deixar aparcat, ara no recordo ni perquè, i ahir ho vam rependre.
(ni us imagineu com m'agradaria posar-vos aquesta foto del dret, però no penso perdre ni un minut més intentant-ho...)
La Mara portava tot el matí amb l’harmònica... li va regalar l'abuelo el dimarts per l'aniversari. L'Africa em va dir: mama, la mara es més petita, no ha practicat tant com jo (l'abuelo també li va regalar una harmònica a ella al seu moment) i toca millor... sona bé el que toca. Li vaig haver d'explicar que no només es tracta de practicar amb algunes coses, que hi ha a qui li es més fàcil fer una cosa que l'altre, que a ella li es més fàcil enfilar-se i per això ha de practicar menys, que, es probable, que hagi de practicar més per tocar l’harmònica com la Mara...
Com va acabar la cosa? La Mara va voler agafar l’arbre musical i vam estar tota la tarda posant música que ens agradava al portàtil.
Continuarà... o no, ves a saber.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada