dijous, 29 d’abril del 2010

Síndrome de Down

El passat dia de Sant Jordi hi va haver una cosa que em va semblar curiosa i la vull compartir amb vosaltres.

Ja sabeu que vam sortir a fer un tomb per Esplugues per gaudir de l’ambientillo i, a la plaça de l’ajuntament, tenien sardanes de música de fons. Hi havia un grup de nois i noies amb Síndrome de Down i a l’Àfrica li va cridar l’atenció una noia en concret.

Aquesta noia estava ballant una sardana molt al seu estil, doblegava la cintura, tot tirant el cos cap endavant i tornava a posar-se dreta, un cop i un altre cop. L’Àfrica va estar una bona estona mirant-la i passada una bona estona (quan ja havien marxat) es va a posar a ballar de la mateixa manera (com ja em temia :)). L’anècdota, es que em va dir: mira mama faig com aquella NENA.

La veritat es que era una noia físicament, d’uns vint-i-pico i, l’Àfrica mai li ha dit nena a una noia, encara que, clar, realment era una nena. Em sobta i m’agrada comprovar la sensibilitat que tenen els nens per adonar-se d’aquestes subtileses.

dimarts, 27 d’abril del 2010

La montanya de sorra

Aquest cap de setmana em pujat a Can Gregori, a l'Àfrica li encanta i a nosaltres més (el que ens agrada a nosaltres més el que disfrutem veient-la disfrutar a ella...)

Prop de la casa de pedra (bé prop de les pedres que queden de la casa que havia :S) hi ha aquesta montanya de sorra, i, aquest cap de setmana ha donat per molt; primer en plan tranquilet i després una mica més temerari; en Goio va ajudar contruïnt aquesta escala i l'Àfrica va agafar aquest tricicle que estava perdut per la finca i va fer una mica el cabra; van haver-hi moments que jo girava el cap a un altra banda, però, encara que a vegades ho dubto, tinc una filla molt sensata i va dir: mamà es millor que no baixi amb el biciclo per aquí... Uuuufff!




divendres, 23 d’abril del 2010

Sant Jordi 2010

Avui es sant Jordi i aquest matí em sortit a fer un tomb pels carrers d’Esplugues; em xerrat amb floristes i llibreters, ens han regalat un globus i un conte, em vist passar nens que havien sortit d’excursió i fins i tot un drac gegant. Li em comprat una rosa i un llibre al papa, crec que l’any que ve, la rosa, ja se la farem nosaltres...

El papa, per la seva part, li ha portat també un regal a l’Àfrica (la Mara encara es massa petita), una rosa i un llibre...com mana la tradició.

Que acabeu de passar una bona diada de Sant Jordi!

Caixa de disfresses

Ja fa uns mesos que tenia ganes de presentar-li a l’Àfrica un bagul de disfresses; primer vaig pensar en buscar-ne un de fusta sense pintar per decorar-lo nosaltres, però no són gaire barats, després en Goyo es va oferir a fabricar-ne un conjuntament amb l’Àfrica, però el moment no acabava d’arribar; així que, l’altre dia, aprofitant que teníem una capsa més o menys grossa a casa, vaig decidir que l’important era el contingut i no tant el continent.

En 5 minuts el bagul de les disfresses es convertí en la caixa de les disfresses, i, tal com m’imaginava, va tenir una acollida immillorable.




De moment li he posat el que tenia a mà: un parell de fulards, una estola de boda lila, una samarreta del barça (si, ho he posat com a disfressa, ho sento), uns pantalons de la Mara que ja li estan petits, un tros de roba de ratlles, una mascareta de dentista, un barret de piscina i una tira de pels que s’enganxava a la caputxa d’una jaqueta de l’Àfrica i que mai va voler portar...

Volia fer-li disfresses: una capa amb un llençol d’estrelles per que es disfressi de nit, un vestit e volants, ... però ara m’ho estic repensant i potser li vaig afegint trossos de roba i prou, ja que després de vestir-se tal i com podeu veure em va dir: Soy un leparrdooo, ggrrrr... :D. Crec que si li faig una disfressa més concreta li retallo una mica la imaginació...



Bé, ara ens queda decorar una mica la capsa, o no...

dimecres, 21 d’abril del 2010

El cor de la teta

Per si no ho sabeu, a casa, fem tàndem. I, moltes vegades, es queden adormides les dos nenes a la teta mentre estem les tres tombades. No tinc cap foto ni he trobat cap imatge de la postura concreta, però crec que us podeu fer a la idea: un cap a cada teta, una mà de cada una a sobre de la ma de l’altra i els peus de la Mara a tocar el genolls de l’Àfrica.

A mi, no ho puc evitar, em ve una imatge al cap i es la del cor que fem servir per simbolitzar l’amor, de fet, en veig dos de cors: l’un format per elles dues, els caps son la part de dalt del cor i els peus i els genolls fan la punta de sota i l’altre, el composem entre totes tres, elles segueixen sent la part de dalt i la punta, en aquest cas, es el meu cap.

Crec que aquest símbol el va instaurar una mare que feia tàndem … :D

dijous, 15 d’abril del 2010

No li pots pendre!

Crec que totes les que donem voltes per aquí ens esforcem dia a dia en educar des del respecte, amb empatia i predicant amb l'exemple...

De vegades donem missatges contradictòris als nostres fills sense pensar-hi i aquest que us explico es un "pecadillo" que he observat en nombroses ocasions.

L'altre dia estavem un grup de mares xerrant mentres els nostres menuts feien el cabra pels voltants, de sobte va haver-hi un rifi-rafi per un objecte entre dos d'ells; un va pendre l'objecte de les mans de l'altre i l'ofès es va posar a plorar (us sona familiar?). La mare del primer de seguida va anar a dir-li, que no li podia pendre les coses de la mà a ningú, que li havia de demanar, tot treient-li l'objecte en qüestió per tornar-li a l'altre nen (no se vosaltres, però jo també ho he fet un munt de cops...).

Bé, una de les mares, ens va fer veure el missatge contradictori que aquesta dona estava donant al seu fill: estava fent tot just allò que estava dient que no es feia...

Avui he tornat a veure aquesta actitut en un altra amiga i per això me llançat a escriure-ho aquí.

Se que en la "societat de la pressa" en que vivim es molt dificil parar-se 15 o 20 minuts a esperar que el nostre petit retor-ni allò que ha pres a un altre, però, si de veritat volem que aprengui el missatge, es el que hauriem de fer...

L'Àfrica m'ho havia dit de vegades a casa, quan sense adonar-me li agafo qualsevol cosa sense demanar-li, però mai m'havia parat a pensar el que fem en el mateix moment que estem donant "la lliçó"; així que em d'interioritzar primer aquestes paraules nosaltres.

Aquest NO LI POTS PENDRE! va dirigit a vosaltres, mares, pares, educadors en general i no pas als vostres fills.

Espero haver contribuit a que algú creixi una mica més, igual que em va fer crèixer a mi la Matilde. Gràcies.

Comptem els minuts

Els que teniu o heu tingut nens de gairebé 4 anys ja sabeu que toca passar-se el dia negociant, i moltes vegades, en aquestes negociacions està implicat el temps, o si més no, ens interessa implicar el temps per arrivar a un acord satisfactori per tots...

De vegades, li ensenyava el relotge del forn o el despertador (depen d'on em trovava) i li deia quan posi un 5 on ara posa un 0 (per exemple), però no m'acabava d'agradar el mètode; així que ens hem fet amb un relotge de sorra d'un minut.

Quan fem algún tracte amb temps, agafem l'estoig de comptar els minuts. Treiem tants quadradets com minuts vol trigar en fer/deixar de fer quelcom i a mida que van passant els minuts es van guardant els quadradets, fins que s'esgota el termini establert i es queda sense quadradets per guardar.






Aquesta manera de comtpar els minuts m'agrada molt més que l'anterior perquè trovo que es més conscient del pas del temps... Manies que té una :)

dimecres, 14 d’abril del 2010

Nombres per pesar

Fa uns dies que tenim a casa aquests números...



Tenen dues peculiaritats força interessants; la primera la podeu veure a simple vista: els parells son vermells i els imparells blaus. La meva intenció es que l'Àfrica en algún moment es pregunti perquè son diferents i que ella sola trovi la relació i diferència entre ambdós grups.

L'altra peculiaritat la podeu deduir llegint el títol de l'entrada: cada número pesa diferent, l'u pesa molt poquet i el 10 pesa bastant; se suposa (encara no ho he comprovat)que el dos i el tres (per exemple) pesen el mateix que el cinc. Crec que no cal que us expliqui quina es la meva intenció en aquest cas ... :)

Ara, l'Àfrica els manipula i els col·loca al plàstic que venia amb la caixa i que té el motlle dels nombres.



L'altre dia vaig poder comprovar com son de certes les teories de Piaget que diuen que els nens aprenen amb moviment, em va semblar força curiòs. Estavem al llit i l'Àfrica estava col·locant els nombres tal com us he dit i en quan va acavar es va posar a saltar tot comptant els salts que feia i, tot seguit, es va posar a cantar la cançó aquella de "Un elefante se balanceaba sobre la tela de una araaña..." :D

Hi ha una cosa, però, que no m'acava d'agradar respecte aquests nombres (em pasa amb d'altres també) i es que el 6 es exactament igual que el 9; no podrien fer el 9 amb un pal per tal de no confondre als infants?

divendres, 9 d’abril del 2010

L’Arbre Vell

Ja fa temps vam agafar aquest llibre a la biblioteca i li va agradar mooolt. Un dia volíem regalar un llibre a una amiga pel seu aniversari i, en trobar l’Arbre Vell, no a tenir cap mena de dubte: mama aquest! però has d’agafar 2, un per ella i un per mi... La veritat es que a mi també m’havia agradat molt (sense reis ni prínceps, bons ni dolents), així, que fa uns mesos que el tenim a casa.

La coloma missatgera reparteix el correu a l’Arbre Vell i pregunta a cadascun dels seus habitants que vol dir la gran X que hi ha pintada ¿algú ho sabrà? ¿serà un bon senyal? I si no ho es, ¿en sabran sortir tots plegats?

Gairebé me’n oblido, la X ja la te apresa ;)

Calendari

Ja fa gairebé un mes que tenim aquest calendari a casa. Com podeu veure, a dalt a ma esquerra tenim el nom mes i de l'estació en que vivim i que anem canviat a mida que va passant el temps, i just a sota tenim el calendari mensual amb les fotografies dels amics que fan anys i on apuntem les coses que volem recordar (aquest mes la Fira de la Terra el 24 i 25, el 28 hem de retornar llibres a la biblioteca i el 29 comença Biocultura...); cada matí marquem el dia que ja ha passat.

A ma dreta hem fet 2 taules, la primera amb 3 dies: AHIR, AVUI i DEMÀ (crec que posar-hi més seria complicar-ho molt per l'Àfrica), tenim 2 jocs de dies de la setmana, un de color negre i un altre de color vermell (el vermell són els dies que el papa no treballa) i dia a dia anem canviant el dia de la setmana en que estem, just a sota posem el temps que fa (o aquesta era la idea) i fa una previsió per l'endemà; l'Àfrica surt a la finestra, mira el dia i al final acaba posant sol i núvols i pluja perquè es el dibuixet que més li agrada :S; tinc un espai en blanc perque encara no se ben bé que posar-hi (potser una foto de les activitats que fem? tipus: ahir casa, avui parc amb les amiguetes i demà makabra..., encara no ho tinc clar). La segona taula té els dies de la setmana i un punt vermell per anar canviant, l'objectiu d'aquesta última taula es que veigi que hi ha 7 dies i que es van repetint, a veure si dintre d'un temps es capaç de posar ella sola quin dia de la setmana es DEMÀ.

Bé, se que es un calendari una mica rudimentari, suposo que l'anirem millorant amb el temps :)

divendres, 2 d’abril del 2010

Pràctiques de castellà

Be, a l'Àfrica, ara li interessa molt practicar castellà. Em resulta curios.

Aquesta falera ha començat fa 3 dies; ella es converteix en Sabrina (o sigui jo) i jo en qualsevol persona que ella conegui que parli castellà; principalment sóc la Manuela (la dentista) i la Blanca (la llevadora que ens acompanyà en el part de la Mara); i xerrem força i tota la estona en castellà, clar!

Fins i tot em fa traduir cançons ... No sabeu lo extrany que se'm fa cantar "Esto amigo mio solo lo sabe el viento, escucha la respuesta en el viento" ;D