Salines

L'altre dia, l'Africa em va demanar con es feia la sal.

Vaig pensar que una experiència val més que 1000 paraules :) i  vaig preparar els materials: un paquet de sal, un pot amb aigua, un recipient i una "porta".

Vaig disoldre dues cullarades de sal en l'aigua. Vaig haver de calentar l'aigua una mica per tal que es dissolguessin del tot.

Llavors vaig fer servir aquest recipient per pintar que em va servir per dir que obrien una porta que deixava passar agiua de mar dins una explanada i després tornaven a tancar aquesta porta per tal que el sol pogues fer la seva feina. No se si realment es així, però imagino que no serà gairé diferent i, a més, crec que això no era el més important per ella ;)

Vam deixar la nostra salina uns dies a la terrassa, en un lloc que li donés bé el sol...

L'Africa anava cada dia a veure-la, fins que el darrer dia (després d'un cap de setmana fora) la va trobar així :o

La cosa, es que havia vist com JO posava sal a l'aigua i, clar, això es una mica trampa... Així que vaig aprofitar el bon temps i una visita a la platja, per recollir una mica d'aigua de mar.

La primera sorpresa va ser comprovar que l'aigua de mar, posada en un got, es del mateix color que l'aigua de l'aixeta... Transparent!

Novament, vam vessar l'agiua en un recipient, ara ja no calia el truc de la "porta" i deixar-lo al sol.

Al cap d'una setmaneta, em tornat a tenir la nostra sal :)

Abelles

A la darrera fira que vam estar, vaig comprar una panel de cera, d'aquests que posen els apicultors als quadres que posen als ruscs, per tal de fer unes espelmes a casa.

Les espelmes encara no les hem fet, però al panell li hem tret profit d'un altra manera :)

Havia vist que voltava una abella per la terrassa i li havia dit a l'Àfrica que potser ens entrava alguna a casa, que les abelles ensumen molt bé i aixó que teniem ho feien servir per fer-se la casa...

Efectivament, al cap d'una estona teniem l'abella dins la cuina, voltant pel panell de cera. Les nenes s'han posat una mica nervioses i a mi se m'ha acudit agafar el panell, portar-lo a poc a poc i ben aixecat per la cuina fins la terrssa i tirar-lo al terra; l'abella (com si ho haguessim assajat ;) ) ha seguit la cera i ha sortit amb ella. He tancat la porta i ens hem quedat una estona mirant.

L'abella, donava voltes, marxava, tornava, es posava per sobre la cera, tornava a marxar, tornava a venir... i les nenes no li treien ull.

Ja us diré si al final fem l'espelma o ja li em donat prou us

Pinyes pinyoneres

Fa 3 o 4 setmanes vam trobar unes pinyes pinyoneres a Can Gregori i ens les vam emportar cap a casa. Aquest matí l'Africa les ha trobat a la terrasseta i ha volgut treure'n els pinyons.

 Ha tret els que ha pogut ella sola i, una pinya que estava molt enganxada, l'he estat jo obrint amb un tornavís.

Quan ja hem tingut tots els pinyons fora, ens hem dedicat a obrir-los.

Però, ohhhh, estaven tots secs, fets pols (pols de debó).

Sembla que haurem d'investigar quan es el temps dels pinyons... Em dona que serà per la tardor, però el millor serà anar-ho comprovant ;)

Planter al vidre de la finestra

Ja fa uns dies vaig trobar una bona idea en aquest bloc. fer planter a la finestra de casa, i quan dic a la finestra vull dir a la mateixa finestra. Vaig decidir fer-ho.

 Els materials necessaris:

Un tros d'ironfix, cinta adhesiva, 3 o 4 pesols, un tros de paper de cuina i una mica d'aigua.

Primer es col·loquen els pesols a sobre el paper d'ironfix,

 

Després es posa el paper de cuina doblegat a sobre i es mulla una mica, sense que quedi xop.

I tot seguit s'enganxa amb la cinta adhesiva al vidre, es important que no entri aire per enlloc per tal que la humitat es quedi a dintre.

Al cap d'uns dies ja es veu el resultat

Al cap d'uns dies també vaig posar unes pipes, el resultat espectacualar, aquesta foto es al quart dia d'haver-les "plantat"

Bé, a la foto del bloc, es veien més crescudets, però com feia dies que no creixien i començava a veure fongs al paper, hem decidit passar--los a terra

Suposo que ja us explicaré com a anat :)

La casa dels ocells

Aquest hivern, l’Àfrica va estar preparant amb molta il•lusió unes casetes pels ocells…



Les vam penjar en uns arbres que estaven una mica retirats de la casa, per tal que als ocells els hi agrades la tranquil•litat.



Tot això ho vam fer durant el mes de desembre, amb la idea que la caseta anés agafant la olor de l’arbre i la natura i fos més atractiva pels desitjats inquilins...

Mai se sap, però, que passa pel cap d’un ocell (o qualsevol altre esser viu, de fet); han decidit fer el niu a un forat que hi ha a la caseta de fusta que nosaltres ocupem.

La veritat, es que ha estat molt millor del que pensàvem, perquè, sense fer cap esforç, em pogut observar com els pares (tots 2) anaven a buscar i donaven el menjar a les seves cries...



Un petit luxe ;)

Fitxes botàniques.

Si, si, heu llegit bé, FITXES!

La veritat es que, sense voler, la idea va sortir de l'Àfrica.

Un dia que jo estava fent servir la plastificadora, l'Àfrica va voler plastificar una de les seves fulles; va quedar!... De seguida vaig pensar que en plastificaríem més de fulles.

Una de les darreres vegades que vam pujar a Can Gregori, vam estar recollint fulles dels arbres; quan vam arribar a casa les vam posar a la nostra premsa particular (una guia telefònica xafada per un munt de llibres pesats); fa poquet les hem tret, els hem posat el nom (en català -en blau-, en castellà -en lila- i el nom científic -en rosa-) i les hem plastificat. El resultat es aquest:



Hem fet 11 fitxes, l'Àfrica m'anava donant les fulles i m'anava dient quina era cadascuna i, la veritat, només es va equivocar un parell de vegades ¡no m'ho pensava això!

No se ven bé per qui ni per què son aquestes fitxes, només em venia de gust fer-les; potser són per nosaltres (els grans) i dintre d'un temps, les complementarem amb una fitxa més formal que indiqui les peculiaritats de cada espècie... Si ho fem així, segur que us ho acabo explicant! ;)

Un tros de casa d'abelles

A l'Africa li encanta la mel!

Fa uns dies vam estar modelant amb cera Waldorf, i de seguida em va dir. Mmmm, fa olor de mel; no cal dir que em va encantar i que vaig estar molt contenta d'haver gastat els diners en comprar-la; va notar que es tractava d'una cosa natural!

Em va preguntar com era que feia olor de mel, si no era mel i vaig intentar explicar-li. Les abelles fan les parets de les seves cases de cera i hi posen la mel a dins...

Al cap d'uns dies, li vaig comentar a una amiga que tenia ganes d'anar a alguna fira per tal de trobar bresca (un tros de panell d'un rusc)...

Com si es tractés de la nostra fada particular, al cap d'unes poques hores em va trucar per preguntar-me si la mel la volia de taronger, de mil flors,...

Crec que l'Àfrica ha entés molt millor d'on ve la cera i on guarden les abelles la mel!



Gràcies Angelica!