dijous, 5 de juliol del 2012

Calaix moneder

L'Africa té interes en les monedes. La veia replegant-les per casa i desant-les a carteretes que li regala el iaio.


Hi ha una fornera que, quan anem, la deixa que faci de caixera :), es posa darrere el mostrador, pica a la caixa els preus d'allò que he consumit, reb els meus diners, els col·loca i em dona el canvi, seguint les indicacions de la fornera...

Així que vaig pensar en fer-li un calaix com el de la caixa registradora, bé, però només de monedes ;)

Vaig dedicar-me a tallar els culs dels tetrabriks de la llet d'arrós que bebem a casa i, quan ja en tenia 8, els vaig posar en una caixa de camisa que tenia desada. Li vaig deixar al costat una cistella amb les monedes que ha anat arreplegant al llarg dels darrers mesos (monedes que, per cert, no se li acut gastar-se en res, ni en llaminadures que jo mai li compro, a veure quant li dura :) )

De seguida ha començat a classificar. La Mara també ha volgut participar en el joc i li anava donant les monedes, una a una, per tal que l'Àfrica les col·loqués.



dilluns, 2 de juliol del 2012

Salines

L'altre dia, l'Africa em va demanar con es feia la sal.

Vaig pensar que una experiència val més que 1000 paraules :) i  vaig preparar els materials: un paquet de sal, un pot amb aigua, un recipient i una "porta".



Vaig disoldre dues cullarades de sal en l'aigua. Vaig haver de calentar l'aigua una mica per tal que es dissolguessin del tot.


Llavors vaig fer servir aquest recipient per pintar que em va servir per dir que obrien una porta que deixava passar agiua de mar dins una explanada i després tornaven a tancar aquesta porta per tal que el sol pogues fer la seva feina. No se si realment es així, però imagino que no serà gairé diferent i, a més, crec que això no era el més important per ella ;)

Vam deixar la nostra salina uns dies a la terrassa, en un lloc que li donés bé el sol...


L'Africa anava cada dia a veure-la, fins que el darrer dia (després d'un cap de setmana fora) la va trobar així :o


La cosa, es que havia vist com JO posava sal a l'aigua i, clar, això es una mica trampa... Així que vaig aprofitar el bon temps i una visita a la platja, per recollir una mica d'aigua de mar.

La primera sorpresa va ser comprovar que l'aigua de mar, posada en un got, es del mateix color que l'aigua de l'aixeta... Transparent!

Novament, vam vessar l'agiua en un recipient, ara ja no calia el truc de la "porta" i deixar-lo al sol.



Al cap d'una setmaneta, em tornat a tenir la nostra sal :)


dimarts, 26 de juny del 2012

Solstici d'estiu

Una nova festa per al nostre calendari de celebracions! :)
Una festa important a més, el solstici, l'inici de l'estiu.

Els he parlat a les nenes de la nit més curta, que molts diuen que es tracta d'una nit màgica, que diuen que les herbes que es recullen al bosc aquella nit guareixen més que si les reculls un altre dia...

A l'Africa i la Mara els fan molta por els petards i per aquí se'n senten molts... Aixi que vam comprar unes bengales i unes bombetes (ara n'hi diuen cebetes) per tal de treure-li una mica de ferro a la cosa.

A l'Àfrica li ha agradat, a la Mara encara no :)



El 22 vam fer una estrella d'estiu per posar a la finestra, bé, la vaig fer jo, encara que l'Africa practicava amb d'altres paper i li quedava força bé, crec que pot ser bon moment per començar amb l'origami, alguna cosa senzilleta. Us deixo aquí l'enllaç per si un animeu a fer-la, dir-vos que el paper óptim per fer-la el podeu trobar aquí.


Vam passar la nit de Sant Joan a Figueres i el nostre veí ens va dir que feia un ritual aquella nit, a l'Àfrica li va agradar tant la idea que el vam fer nosaltres també.

Es tractava d'escriure en un paper aquelles coses que no t'han agradat durant l'any i després tirar aquest paper en un petit foc ben controlat. L'Africa encara no escriu, i jo vaig dir-li que les lletres eren simbols perque els demés entenguin el que volem dir, que aquell paper només el "llegiria ella" i per tant podia fer servir els simbols que volgués, i així ho va fer.



Al matí següent, donant una volteta pel bosc, vam trobar al peu d'un roure (arbre màgic per excel·lència d'antigues cultures) un parell de fades-flors al voltant d'una foguera i il·luminades per un gran sol de feltre.


La foguera esta feta amb una base de feltre, un cercle de pedres (enganxades amb la pistola de silicona), unes branquetes i llana cardada de color groc i vermell.

Que tingueu un bon estiu!!!!


dijous, 31 de maig del 2012

Abelles


A la darrera fira que vam estar, vaig comprar una panel de cera, d'aquests que posen els apicultors als quadres que posen als ruscs, per tal de fer unes espelmes a casa.

Les espelmes encara no les hem fet, però al panell li hem tret profit d'un altra manera :)

Havia vist que voltava una abella per la terrassa i li havia dit a l'Àfrica que potser ens entrava alguna a casa, que les abelles ensumen molt bé i aixó que teniem ho feien servir per fer-se la casa...

Efectivament, al cap d'una estona teniem l'abella dins la cuina, voltant pel panell de cera. Les nenes s'han posat una mica nervioses i a mi se m'ha acudit agafar el panell, portar-lo a poc a poc i ben aixecat per la cuina fins la terrssa i tirar-lo al terra; l'abella (com si ho haguessim assajat ;) ) ha seguit la cera i ha sortit amb ella. He tancat la porta i ens hem quedat una estona mirant.




L'abella, donava voltes, marxava, tornava, es posava per sobre la cera, tornava a marxar, tornava a venir... i les nenes no li treien ull.


Ja us diré si al final fem l'espelma o ja li em donat prou us

dimecres, 30 de maig del 2012

La casa dels bolets


Vaig veure aquesta caseta per follets (bolets a casa meva :) ) i, em va agradar tant que em vaig decidir que volia fer-la.

Primer vaig fer dos rodones amb feltre marró, una per fer la base i l'altra pel sostre, després es tracta de cosir una tira (lo suficientment ampla per que hi capiguen els follets dins) al voltant d'ambdues rodones; aquesta tira, millor que tingui una forma irregular (imitant un tronc d'arbre) i li fem una porta.

 

Es coneix, però, que el meu feltre no era tant consistent com el de la fotografia i la caseta no s'aguantava de peu, així que vaig buscar algunes branques que tenia per casa (fruit de les recoleccions de les nenes) i les vaig cosir "estrategicament" ;)

El resultat ha estat aquest




dimarts, 29 de maig del 2012

Sevilla

Hem estat   uns dies de vacances, a Sevilla. Es una ciutat molt agradable i aquesta ha estat una bona época de l'any per anar.

Us recomano especialment, fer una visita a l'Alcazar Real; té uns jardins àrabs que, a més de ser preciosos, donen molt de joc als petits :)


No ens em lliurat de veure un parell de procesons, la "cruz de mayo" li deien; crec que necessiten poca cosa per treure a passejar les verges. L'Àfrica, a això, li anomenava "el barco", per la vela...



Als jardins de Mª Lluisa vam trobar una mostra d'aus rapinyaires, em vaig enrecordar del fill de la Marvan :)



I, com diu una amiga, vam fer totes les guirigaiades possibles: passeig en carrossa de cavalls, volta en cotxet-bicicleta i visita a l'espectacle flamenco,el que jo anomeno un complert :)

dilluns, 14 de maig del 2012

Pinyes pinyoneres

Fa 3 o 4 setmanes vam trobar unes pinyes pinyoneres a Can Gregori i ens les vam emportar cap a casa. Aquest matí l'Africa les ha trobat a la terrasseta i ha volgut treure'n els pinyons.

 Ha tret els que ha pogut ella sola i, una pinya que estava molt enganxada, l'he estat jo obrint amb un tornavís.


Quan ja hem tingut tots els pinyons fora, ens hem dedicat a obrir-los.


Però, ohhhh, estaven tots secs, fets pols (pols de debó).
Sembla que haurem d'investigar quan es el temps dels pinyons... Em dona que serà per la tardor, però el millor serà anar-ho comprovant ;)

dijous, 10 de maig del 2012

Planter al vidre de la finestra

Ja fa uns dies vaig trobar una bona idea en aquest bloc. fer planter a la finestra de casa, i quan dic a la finestra vull dir a la mateixa finestra. Vaig decidir fer-ho.

 Els materials necessaris:


Un tros d'ironfix, cinta adhesiva, 3 o 4 pesols, un tros de paper de cuina i una mica d'aigua.




Primer es col·loquen els pesols a sobre el paper d'ironfix,


Després es posa el paper de cuina doblegat a sobre i es mulla una mica, sense que quedi xop.


I tot seguit s'enganxa amb la cinta adhesiva al vidre, es important que no entri aire per enlloc per tal que la humitat es quedi a dintre.


Al cap d'uns dies ja es veu el resultat


Al cap d'uns dies també vaig posar unes pipes, el resultat espectacualar, aquesta foto es al quart dia d'haver-les "plantat"


Bé, a la foto del bloc, es veien més crescudets, però com feia dies que no creixien i començava a veure fongs al paper, hem decidit passar--los a terra



Suposo que ja us explicaré com a anat :)

dimecres, 9 de maig del 2012

Rosa Zaragoza

Estic segura que la majoria de vosaltres ja la coneixeu, però si queda algú que no, ja valdrà la pena aquesta entrada :) Fa poc em van regalar el seu últim disc.


Està genial! I a les nenes els encanta!!! Us deixo una de les cançons del disc, la rumbita del sano amor.

 

Jutjeu vosaltres mateixos.

diumenge, 6 de maig del 2012

Festa de la fecunditat

Els antic celtes celebraven la festa de Beltaine a principis de maig.

Era una festa a la fecunditat, de vegades celebrada d'una forma una mica promiscua per nosaltres. S'apropa l'estiu i comencen a sortir les flors, les abelles comencen a fer la seva feina i a polinitzar (fecundar) per tal que dintre d'uns mesos les plantes i els arbres donin els seus fruits.

 Curiosament, seguim fent festa el dia 1 de maig, encara que el treball no te gaire a veure amb tot això que explico. No obstant, uns dies abans, el 22 d'abril, es celebra el dia de la terra i el primer diumenge de maig, el dia de la mare. Si hi ha alguna cosa que representi la fecunditat es, sens dubte, la mare i la terra (considerats per molt com la gran mare).

 Així li vaig explicar a l'Àfrica, li vaig dir que per aquestes dates la gent celebra el dia de la terra i el dia de la mare, i que tot això es fa perque, des de fa molt de temps, es celebra la vida, la natura que reneix.

 Vam parlar que tenim el balcó ple de flors...


Però no tenia molt clar com celebrar-ho. Vaig deixar passar els dies, a veure si m'inspirava, i res... No ha calgut. Dissabte vam sortir a donar una volta pel poble i teniem un carrer (molt proper a casa i peatonal), engalanat amb flors.

 




També hi havien músics al carrer... Ambientillo de festa total :)

divendres, 4 de maig del 2012

Vaixells de colors

Ja fa un temps vaig veure al bloc de la Hilke viag veure aquesta activitat i em va semblar divertida per les nenes. Fa poquets dies, vaig preparar els glaçons de gel. Els va agradar molt això de fer glaçons de colors, i posar els escuradents. Però no sabien ben be perque era això que la mama posava al congelador :)
Ahir el papa va venir a dirnar amb nosaltres i després, quan havia de tornar a la feina... En fi, que no tenien gens de ganes de que marxes i estaven fent una barricada a la porta d'entrada; llavors, sense dir res vaig anar a buscar "l'experiement" com li diu l'Àfrica cada cop que faig alguna cosa així i li van donar un petó i van venir darrere meu... a veure que passava. Vaig posar unes veles de paper enganxades als escuradents, vaig posar una mica d'aigua a la banyera i... a navegar.
Ja us ho imagineu, va durar poquet, però els va agradar força. Vam quear que ho tornariem a fer un altre dia

dijous, 3 de maig del 2012

El costurer

Feia temps que tenia pensat fer-li un costurer a l'Àfrica. N'havia vist algún a botigues, però em semblablen massa cars i complerts. Havia anat aconseguint cosetes, aixó si; un didal de la seva mida (que ja us confeso que ha estat molt i molt dificil), un bastidor,... però no sabia "on" fer-li i...  L'altre dia vaig treure el meu bagul de costura i em posar a cosir una cosa davant d'elles i, deseguida, va anar a buscar una caixeta-maletí metàl·lic que li va regalar un cosi per Nadal i em va demanar que li poses, uns fils petits, unes tisores i dues agulles; jo li vaig fer cas immediatament i vaig afegir el famós didal.
Quan ja ho tenia preparat, em va dir que volia cosir alguna cosa, vaig treure el bastidor, li vaig posar un tros de roba i voilà
Li he deixat tot a mà i, de tant en tant, ho agafa i es posa a cosir una estoneta, després ho desa tot a lloc. Una vegada més m'ha demostrat que quan arriva el seu moment per fer quelcom troben la manera millor que nosaltres; l'important es que, d'una manera o un altre, estiguem preparats per atendre les seves demandes.

diumenge, 22 d’abril del 2012

El drac de Sant Jordi.

Després d'explicar-li un parell de vegades la llegenda de l'entrada anterior, li vaig dir que podria/podriem fer alguna coseta, una rosa, un drac... De seguida em va dir que no volia fer cap rosa, que volia que li regalessin una, bé, vol que li regalin un roser per plantar-lo a la terrassa :) Així que em vaig posar amb el drac, havia trobat un parell de cosetes que m'havien agradat, li vaig ensenyar a l'Àfrica i també li van semblar bona idea. Primer vam fer una boca de drac, només necessitem un rotllo de paper de vàter, una mica de pintura verda, cartulina verda, paper blanc i paper de pinotxo taronja i vermell. En el mes cas 3 de cada, tres? si, l'Àfrica volia que jo també en tingués una ;) Van decidir que pintar era divertit i es van posar a pintar de verd els rotllos de paper.
Quan jo em vaig posar a fer els ulls, van decidir que tallar estava força bé... però un altre cosa
Al final van quedar així.
Desde que les em acabat van per casa fent Ggggrrrrrr! a través de la boca. També em fet aquest altre drac. El cos l'ha fet l'Àfrica a mitges, amb un teixidor que ja us ensenyaré un altre dia.
I, perque els vaig oferir els dracs? Aquestes son les edats de les pors i, moltes vegades, les criatures necessiten representar el paper de l'origen de la por. Bé, aquest cop, els ha fet profit

divendres, 20 d’abril del 2012

Llegenda de Sant Jordi

La següent celebració del nostre calendari es el dia de Sant Jordi. El que he fet aquesta setmana es buscar la llegenda i adaptar-la als gustos de la nostra familia. Ha quedat així: A Montblanch hi havia un drac que atacava el regne. Morts de por, els habitants van decidir entregar-li cada dia dos xais al drac per satisfer la seva gana i que no ataqués el poble, però els xais van començar a escassejar, llavors van començar a enviar-li vaques, després gallines, conills,... fins que no van haver prous animals al regne per satisfer la gana del drac. Aleshores es va decidir enviar una persona escollida per sorteig. La primera persona escollida va ser una noia. De camí a la cova del drac es va trobar al cavaller Jordi, que la va seguir fins al seu destí, quan va veure de que es tractava va matar el drac clavant-li la seva espasa. De la sang que va sortir del cos del drac va néixer una rosa que el cavaller va entregar a la noia. Si, ja ho se, hi ha gent que pensa que els contes son com son i que no s'han de modificar, que responen a arquetips i que els nens necessiten sentir-los tal com son; però a mi, personalment, no em ve de gust explicar-li a la meva filla que hi ha persones que son més valuoses que altres, potser ella no ho veuria així, però jo si...

dijous, 5 d’abril del 2012

Mapamundi

L'Africa té bastant interès darrerament per la geografia. Va començar amb la seva inquietut pel continent que porta el seu nom :) i després es va accentuar amb l'aparició d'aquests puzzles...

Aixi que els Reis Mags (que son molt llestos) li van portar aquest puzzle mapa mundi imantat. Van encertar de ple.



Com podeu observar, quan esta buit, es veu cada continent d'un color diferent. No es ben bé com a mi m'hauria agradat, hi ha peces que contenen diversos paissos i hi ha paissos que estan dividits en diverses peces (Rusia, Canada i EEUU), però està força bé.


L'ha fet i desfet un munt de vegades. Com que encara no llegeix, em demana que jo li doni les peces i li digui que posa :)
No cal dir que ja sap on van gairebé tots els paisos, fisn i tot la Mara te localitzat Madagascar, Australia i Argentina.




Amb l'Àfrica, però, tenia el dubte de si reconeixia només la peça del puzzle o er capaç d'ubicar el país... Ella mateixa em va contestar sense demanar-li.

Gairebé cada dia juguem a endivinar qui es; es tracta de que una de nosaltres pensa en una persona i l'altre va fent preguntes de si o no fins que l'encerta. Doncs bé, l'altre dia em da dir que volia pensar un país :O

Li vaig preguntar per la mida, si era una illa, que si estava prop d'America (on està Brasil) i, deseguida vaig deduïr que es tractava de Cuba, però vaig voler fer una prova: Hawai? I em va contestar, no, està a l'altre costat.

Bé, penso que es una bonica manera d'apendre geografia.

dilluns, 2 d’abril del 2012

Especialistes

Un dia, vam anar a una botiga a comprar una impresora. Era una botiga gran, d'aquestes que formen part d'una gran cadena i que venen un munt de coses més. Mentre estavem a la caixa pagant, l'Àfrica es va posar a mirar una pantalla de televisió que hi havia al darrere meu, jo no m'en vaig ni adonar. Eren les 18h. En aquesta pantalla s'estava projectant una pel·licula; una cosina germana d'en Rambo i l'Àfrica amb 4 anys i mig va veure com disparaven a persones i aquestes s'encenien en flames i queien de dalt a baix. Vaig demanar que l'apaguessin, em vaig queixar; però ningú no em va fer cap cas; a més, el mal ja estava fet :(

D'això fa a la vora d'un any i fa 2 dies m'en va a tornar a parlar. No se ben be com va sortir el tema, ni exactament que em va dir; però em va parlar de gent embolicada en flames que els emputxaven des de molt amunt...

Li vaig explicar que allò que va veure era un espectacle; que aquells senyors no els va passar res; que portaven uns vestits especials per no cremar-se i que ningú els havia emputjat, que ells s'havien tirat, perquè sabien com havient de fer-ho per no fer-se mal, que a terra hi havia un matalas moooolt gruixut i que havien practicat molt a caure. Li vaig vuere cara de "mama, no se si creure el que em dius..."

Així que quan estava dormida (no sigui que fos pitjor el remei que l'enfermetat) em vaig a posar a buscar a Sant YouTube quelcom que li pogués explicar d'una forma més visual. I "ecco", vaig trobar aquest video que ens anava clavat :)



No li va agradar massa, quan va veure l'home en flames ho va voler treure, però es va esperar fins que va veure quese'n sortia i no li passava res; també havia vist com es tiraven des de molt amunt...

Espero que li hagi estat de profit.

divendres, 30 de març del 2012

Calendari de celebracions

He decidit fer el nostre propi calendari de celebracions, ens servirá per parlar de cultures antigues...

Hem començat amb la festa de la primavera. Vaig trobar que els celtes celebraven Ostara del 20 al 23 de març, per celebrar-ho, feien caceres, pintaven i colorejaven ous (d'aqui els ous de pasqua?).

Jo me l'he fet a la meva manera :). Per nosaltres aquesta festa no té nom, es la festa de la primavera i ja està. Comença un dia abans, el dia que li fem uns regalets al papa per que tingui alguna coseta nostra a prop quan no esta amb nosaltres.

Com ho celebrem? Preparant-nos pel bon temps :)
Hem recollit la terraseta, transplantat les plantes que ho necessitaven, hem fet un planter i hem deixat preparades un parell de caixes amb pals, pedres i piñes per jugar al solet.






Ha volgut ser com un ritual per donar la benvinguda a la primavera.

dimecres, 28 de març del 2012

Taller de pintura :)

Alguns de vosaltres ya haureu sentit parlar de l'Educació creadora, pels que no, us recomano la visita a aquesta pàgina.

Simplificant mooolt, ve a dir que el dibuix i la pintura es quelcom que ens surt de dins, es una necessitat que tenim els humans i no necessitem que ningú ens ensenyi, ens dirigeixi o jutgi. Tres coses molt dificils quan parlem de dibuix i nens, oi?

Tothom intenta ensenyar els nens a dibuixar, tal com diu aquest document, fins i tot les persones que reconeixen que no saben pintar, es a dir, la majoria :)

He de reconeixe-ho, jo també ho feia. Son coses que fas sense pensar-hi i viag agrair molt que una amiga m'adreces a aquesta pàgina que jo us dirigeixo ara.

Bé, aquesta setmana he intentat portar un bocinet dels tallers de pintura del JM Castro a casa.

He agafat només 3 colors, els he posat cadascun en un pot, amb dos pinzells i un got d'aigua per color. El got es per mullar el pinzell quan sigui necessari per agafar color. Perquè dos pinzells per color? En principi hauria de ser un prim i un gruixut, per fer trassos diferents, jo n'he posat dos perquè es molt dificil que la Mara s'esperi a que l'Àfrica acabi amb el que esta fent servir.
Cada color te els seus pinzells i el seu got d'aigua per no barrejar els colors i no tenir que estar netejant a fons els pinzells cada cop que es vol canviar de color.




La pintura hauria de ser acuarela (i de bona qualitat), però aquest cop he fet servir pintura de dits no tóxica, no sabia ben be com reaccionaria la Mara i, si s'emportava pintura a la boca, preferia que fos "sana"; l'experiència ha estat positiva així que la propera vegada crec que anirem a per l'acuarela.

Quin es el meu paper? De serventa :), he d'estar a l'aguait per solucionar qualsevol contratemps que aparegui (que es vessa un got, que el pizell esta massa mullat, que s'olbliden de que cada color te el seu pinzell,...)

Esta força bé que siguin dos edats diferents, es la millor fórmula perquè no comencin a comparar els seus dibuixos i així cadascuna pinti de la forma més lliure.

Vaig enganxar un parell de papers a la vidrera de la cuina... No ho tornaré a fer així, la llum a contrapaper feia que no s'apreciecin bé els colors mentre pintaven. La propera vegada el paper enganxat a la paret.



Us animo a provar-ho!

dilluns, 12 de març del 2012

Què passa amb el bloc?

Doncs, la veritat no ho se...
Van passant els dies i no hi han entrades.

Suposo que es una barreja de coses; estem poc a casa, les inquietuds de l'Africa son mes teòriques, tinc altres projectes entre mans, he començat a teixir (així que comento menys coses) i, potser, necessitava unes vacances de bloc :)

Tard o d'hora ens tornarem a veure sovint

Petons a tots!

dilluns, 27 de febrer del 2012

Esquelets

Fa uns dies vam anar a dinar a casa d'un cosí jove que s'ha independitzat.

A l'Àfrica li va cridar l'atenció trobar esquelets en diferents llocs de la casa, uns de plástic móbils i altres en cuadres o dibuixos...

Com que vaig verure que li agradava vaig imprimir aquest esquelet en paper imantat (només teniu que registrar-vos per tal de descarregar-lo) i, tal com surt a la foto, l'he enganxat a la nevera.

Si, ja se, com esquelet deixa molt que desitjar, però tot i així també se li treu alguna utilitat. L'Àfrica ha començat a cambiar-li la postura i imitar-lo; fins i tot ha dibuixat una figura i li ha posat la cadera (o l'os del culet, com diu ella).




Com que la Mara també el volia tocar i el paper imantat es car i es fa malbé ràpit (almenys a mans d'una criatura de 2 anys), he impres un altre esquelet, l'he plastificat i l'he cosit...