Avui es demà?

Aquesta es una pregunta que em fa sovint l'Àfrica, i es que els conceptes avui i demà son una mica complicats d’entendre.

Jo sempre li dono la mateixa resposta: no, avui es avui.

Procuro, però, utilitzar dos recursos per tal que ella ho vagi interioritzant.

1. El calendari; ja us vaig explicar que els dies de la semana i el cartellets del temps son mòbils i cada dia traiem el dia de la setmana i el temps d'"Ahir" posem el d'"Avui" en el d'Ahir, el dia de la setmana de "Demà" al d'Avui, mirem el dia que fa i fem la previsió meteorològica per l’endemà...



2. Per altra banda intento implicar el dia de la setmana en les nostres converses i quan vull dir "demà...", intento dir "demà dissabte..."

Mica en mica...

Un aliat

En una mateixa setmana vaig veure en dues cases amb nens petits un aspirador de cotxe, i totes dues famílies em van dir que era força útil.

La veritat es que ajuda molt a tenir-ho tot una miqueta més polit; que fem un pa de pessic i s’escampa la farina per terra: fuuuuuuuu, que juguen amb la terra a la terrasseta i queda més terra fora de la banyera que dintre: fuuuuuuuu, que la Mara llença un got a terra des de la trona, escombro els trossos grans i després: fuuuuuuuu

La llàstima es que no recull líquids... Ja seria la bomba ;)

Pa sense llevat

Aquí us mostrava com havíem fet el nostre primer pa.

Teníem un petit problema, però, el llevat, li deixa un regustet àcid que no ens acabava de fer el pes...

Un parell d'amigues (la Mar i l'Angèlica) em van aconsellar com fer-ho per solucionar-ho: canviar el llevat per bicarbonat.

El bicarbonat, però, no ha de fermentar; es més, si està molta estona barrejat amb la massa sense calentar-la, perd la seva "força"; així que (si vols fer el pa amb la panificadora) s'ha d'estar una mica atenta al principi, això si, per compensar, s’acaba molt abans.

Jo deixo que faci el primer barrejat, que dura al voltant de 10 minuts, quan s’atura per fer la primera fermentació, faig que acabi el programa i directament poso el programa de fornejar.

La veritat es que em surt una mica compacte, però està deliciós. A més, es curiós comprovar que, encara que el pa surti més petit, triga els mateixos dies en acabar-se i sense racionar-lo de cap manera!

Parelles de cargols

Amb aquesta entrada vull fer constar un cop més que l’aprenentatge ve de forma espontània i natural. Nosaltres els preparem materials per tal que comprenguin certs conceptes de forma activa, però ells troben aquestes "lliçons" de la forma més inverosímil i quan menys ens ho esperem.

L’altre dia, a Can Gregori, va trobar les restes d'una foguera i, al seu voltant, un munt de cargols rovinats...



Va començar a replegar-los per donar-se’ls a son pare per quan li fessin falta; casualment, tenia al seu abast un patinet que fa temps que no fa servir i que té una cistella. Va començar a col•locar els cargols en aquesta cistella de dos en dos, ja que els forats tenien la mida perfecta per fer-ho d’aquesta manera...



De seguida va començar a buscar cargols, per tal que no es quedés cap "solet", en trobava uns quants, els comptava i pronosticava si es quedaria un solet o bé si estarien tots acompanyats -jo hagués dit emparellats :)



Al seu dia, vaig preparar aquest material per que treballes els parells i imparells, però m’ha agradat molt més la seva manera de fer-ho... Com sempre!!! ;)

Un mecanisme guapo!

Un cosí ens va deixar una furgoneta per pujar a Can Gregori, ja que haviem de portar algunes coses que ja ens feien nosa a Barcelona.

Quan ja estavem allà, l'Àfrica va estar una estona dins amb son pare i quan va baixar em va dir tota emocionada: mira mama! si li dones voltes a això es puja i es baixa el vidre de la finestra!!! oi que es guapo? Quan ens canviem de cotxe voldré un com aquest, però igual, igual, que m'agrada molt això de la finestra...



Crec que no li farem massa cas, que segur que després, en dos dies està ja cansada de pujar i baixar finestretes ;)

L'equilibrista

Ja us vaig dir ahir que vam estar a la muntanya...

Bé, doncs, en Goyo va muntar un tingladillo per l'Àfrica!

Una cinta d’aquestes de lligar la càrrega dels camions que es plana per fer equilibris i va posar unes cordes als costats per tal que s’agafés i s’animés a pujar.




La veritat es que vam practicar tota la família, tret de la Mara, que encara esta practicant de fer equilibris en terra ferma :)

L'horticultora

Aquest cap de setmana vam pujar a Can Gregori.
Com donen de si un parell de dies a la natura!!!
Ja us explicaré més cosetes...

Avui només us ensenyaré les tasques d’horticultura que va estar fent l'Àfrica.

Primer se li va ocórrer donar de menjar als arbres que vam plantar al mes de desembre



Aquí la garrofera, el seu arbre preferit, perquè vol que fem carobella...




I després va estar ajudant a son pare a plantar lavanda.

Primer va barrejar les llavors amb fang.




Després feia boletes




Que posava dins un forat fet pel seu ajudant :)




I continuaven buscant un altre lloc per continuar plantant...