dilluns, 28 de febrer del 2011

Aprenent de dependenta

Un dels avantatges d'educar a casa, es que vas pel carrer o a comprar en horaris en que no hi ha altres nens i, a la gent que li agrada les criatures, els hi ve de gust passar una estona amb la teva filla.

L'Àfrica es força coneguda al barri i, a més, com li agrada molt treballar i ajudar, fa pràctiques de diversos oficis.

Al supermercat li demanen que piqui la tecla de les fruites que envasen i col•loqui l'etiqueta, un dia la van cridar per megafonia i tot per que anés a la secció de fruita. També posa els adhesius les bosses de paper de les baguets i les col•loca al seu lloc.

Al Caselles, la nostra botiga de productes ecològics, en quan entra, va a buscar el "seu" cistell al magatzem i va corrents on la Vero a veure en que la pot ajudar, uns dies col•loca productes al seu lloc, altres, posa el preu i altres (com el dia de la foto) l'ajuda a preparar comandes per alguns clients...





Ja us explicaré si fa pràctiques d'altres oficis...

divendres, 25 de febrer del 2011

S

Mira mamà, la teva lletra!!!



I es que l'Àfrica, últimament, "fabrica" o troba lletres per tot arreu!

dijous, 24 de febrer del 2011

Mollo parc

El passat cap de setmana vam visitar el Molló parc. Es un parc d'animals bastant nou; van obrir la setmana santa passada, així que no fa ni un any.

Que té de peculiar aquest parc? Que la majoria d'animals que hi trobem poden passar pel nostre costat, sense reixes.

Només hi ha dos especies que estan engabiades de debò, els ossos (que en realitat son femelles i son les estrelles) i els cérvols (bé, l'isard també està engabiat perquè estava fart d'estar sol i ha fet un salt fins el recinte dels cérvols). No són gàbies, gàbies, però els visitants no poden accedir al seu recinte i ells tampoc poden sortir d'ell.



El parc consta de 25 Ha a la vessant d'una muntanya; s'ha de seguir un camí en el que et vas trobant grans portes de fusta (per tal que els animals d'aquella zona no canviïn a un altra).



Les tanques de fusta que veieu són per contenir la terra, els animals les salten com si baixessin/pugessin a una vorera...

També tenen una granja; allà els nens (i els grans) poden tocar les cabres, les ovelles, els ponis, l’ase; més difícil es apropar-se a les gallines i els conills.

Nosaltres, vam tenir la sort de poder tocar la neu...

dimecres, 23 de febrer del 2011

Material Montessori a casa

Ningú dubta de la utilitat del material Montessori de matemàtiques, oi? O del alfabet mòbil.
Però, que passa amb el sensorial? La torre rosa, l'escala marró, la caixa de colors,...
He escoltat a bastant gent dir que la criatura "no li fot ni cas".

No dubtem, però, que aquest tipus de material satisfà unes necessitats que la nena tard o d'hora tindrà. Quin es el problema llavors?

L'altre dia parlava amb una amiga i em deia que te la torre rosa morta de fàstic. Si, si ella li proposa, la nena fa la torre i la torna a desar, fins que la mare li torna a proposar; en canvi, te uns cubs d'aquests buits per dins, de molts colors i amb nombres amb els que la nena ha jugat com si fossin casetes, que estan plens de purpurina i que, moltes vegades, se'ls troba ordenats de major a menor.

L'altre dia l'Àfrica em va ensenyar això i em va preguntar: mama, que et sembla que es? Una cova (vaig contestar). I em va respondre, "nooo, es una escala" i amb els dits va baixar els "esglaons". No vaig poder evitar-ho, de seguida vaig pensar "l'escala marró"...




Crec que el problema es que no els deixem jugar de veritat amb aquests materials. No se els demés, però jo, intento transmetre-li que s'han de cuidar, trec el material, estic amb ella mentre el fa servir i l'ajudo a recollir-lo quan acaba. No faig això amb cap joguina més.

Si, dintre de 2 anys tindré el material quasi nou; però, hauré tirat els diners...

L'arc de la foto, en canvi, me'l emporto cada cop que sortim fora uns dies. L'Àfrica el fa servir per construir pàrquings, per trucar per telèfon, jo faig muntanyes i la Mara l’escampa per allà on vol; clar, de tant fer-lo servir, en algún moment satisfà les necessitats que Maria Montessori va observar en els nens.

No se com ho faré ara per que l'Àfrica deixi de fer servir el material amb cura. Primer hauré d'apendre a relaxar-me jo. I, evidentment, deixar que la Mara el llenci si això es el que vol fer.

Ja se, molts em direu que un dels postulats del mètode Montessori, es el de cuidar els objectes; pero parla dels objectes en general, si volem complir amb aquest precepte, hauríem de fer que tinguessin cura amb TOTES les joguines, sense fer distincions entre elles.

Procuraré explicar-vos si hi ha progressos...

dilluns, 21 de febrer del 2011

Un tros de casa d'abelles

A l'Africa li encanta la mel!

Fa uns dies vam estar modelant amb cera Waldorf, i de seguida em va dir. Mmmm, fa olor de mel; no cal dir que em va encantar i que vaig estar molt contenta d'haver gastat els diners en comprar-la; va notar que es tractava d'una cosa natural!

Em va preguntar com era que feia olor de mel, si no era mel i vaig intentar explicar-li. Les abelles fan les parets de les seves cases de cera i hi posen la mel a dins...

Al cap d'uns dies, li vaig comentar a una amiga que tenia ganes d'anar a alguna fira per tal de trobar bresca (un tros de panell d'un rusc)...

Com si es tractés de la nostra fada particular, al cap d'unes poques hores em va trucar per preguntar-me si la mel la volia de taronger, de mil flors,...

Crec que l'Àfrica ha entés molt millor d'on ve la cera i on guarden les abelles la mel!



Gràcies Angelica!

dissabte, 19 de febrer del 2011

A l'ombra de l'olivera

La Montse, la nostra biliotecaria, ens va recomanar aquest llibre i ha encertat de ple.

Es tracta d'un llibre amb CD. El CD té 29 cançons bressol i infantils del Magreb (Argelia, Tunissia i Marroc) i al llibre estan transcrites aquestes cançons. Estan escrites amb caràcters àrabs, amb la seva transcripció fonètica i la seva traducció.

Al final del llibre, també hi ha comentaris força interessants.

Dins la mateixa col·lecció hi ha els títols següents:
- "Cancioncillas de miel y pistacho" (armenies, gregues, turques i kurdes)
- "Cancioncillas del jardín del Eden" (jueves)
- "Canciones infantiles y nanas de babushka" (eslaves)
- "Cancionero infantil del papagayo" (brasileres i portugueses)
- "Canciones infantiles y nanas del baobab" (de l'Àfrica negra)
- "Canciones y nanas de los arrozales" (de l'Àsia Oriental)

Ja ens explicareu, si llegiu/canteu algún d'aquests llibres, que us ha semblat...

A més d'escoltar músiques "diferents" serveix per conèixer altres cultures. Crec que són llibres que agafarem més d'un cop a la biblioteca ara que els hem descobert ;). Espero que els tinguin tots!