Hackschooling

La setmana passada uns amic em van enviar aquest video i al cap de poc donava voltes pel facebook, la veritat es que no es d'extranyar, me'l vaig mirar tres vegades en 24 hores... m'ha deixat enamorada aquest nano... :)

El món del revés

Fa uns dies que l'Africa juga a això... al món del revés. A vegades m'he de parar una estona per veure que dimoni m'està dient de debó... I se m'està ficant el cap, perquè ara trobo que el món el revés es per tots llocs ;)

Aquest matí, quan ens hem despertat, la Mara prenia teta tranquila, l'Africa estava desperta i callada, li he demanat si s'avorria i m'ha respost amb un somriure que no i s'ha quedat mirant el sostre... Al cap d'una estoneta hem diu: 1,2,3, fan 6 i clar, davant aquesta declaración jo afirmo que si i ella continua... perquè 3 i 3 fan 6 i si agafes 3 i 2, li falta l'1 que hi ha davant... :) justament (això ja ho he dit jo). He pensat... però no deien que els unschoolers (per posar-me una etiqueta rápida) no feiem això de llevar-nos i fer mates? efectivament, les fem sense treure el peu del llit...


Desprès la Mara ha decidit agafar un dels seus regals d'aniversari... es coneix que es una nena de resultats, si mes no aquest matí, perquè m'ha encarregat a mi la tasca i, a més, ha documentat el fet...

Us heu fixat que aplicada soc?!

L'altre dia, quan les vaig veure ordenant els colors dels pintaungles de major a menor intensitat de color (que li farem sempre aconsegueixen pintaungles dels mateixos dos colors...), vaig pensar en la meva fantàstica i adorable caixa de colors montessori... els va fer molta gracia escampar-les, però no va passar d'aquí. No va ser en va, a la tarda tenia dues nenes tranquiles i absortes jugant amb el material... Només va caler dir: nenes, que voldrieu ajudar-me a endreçar tot això? :)

Bé, segur no calen més exemples... i vosaltres, també viviu a vegades al mon al reves? 

Música dansaire

La Marta, desde el seu bloc musical, enllaça aquest video...

Interès pel bé comú i importància d’estar bé amb un mateix.

Aquests dies he donat un cop d’ull a la web de la CIC, he vist que el primer dels seus principis de transformació social es aquest que titola la entrada. Jo, potser, li donaria la volta. 

Sentir-me bé amb mi mateixa i fer el que m’agrada em va portar ahir a anar veure un recital de la Nuria de Calella. La Nuria ens va regalar, a més d’un munt de veus de dones, dones que van aconseguir d'alguna manera un quarto propi per poder escriure, dos poemes de la seva pròpia collita, dos poemes que, si a mi m’hagués envaït també l’esperit de la Julia Shakespeare, podria haver escrit jo mateixa, paraula per paraula.

Anar ahir a veure la Nuria, em va portar a fer una troballa. Vaig descobrir un noi prim i desgarbat, despistat i amb pinta de somiatruites que, segons la Nuria de la llibreria Pròleg de Barcelona, va riure tant com jo durant el recital. Aquest noi, en un moment de la vetllada que vam gaudir en intimitat després de la posada en escena, em va parlar del regal que havia demanat pel seu 20è aniversari. Va fer una crida als seus cercles per tal que li llegissin en veu alta la novel·la de La plaça del diamant de la Mercè Rodoreda assegut en una cadira a la mateixa plaça en que va inspirar l’autora. Hauríeu de veure com m’explicava que era el súmmum que un munt de veus anònimes donessin vida a la colometa, la colometa, el personatge anònim per excel·lència deia, anònim per si i anònim perquè no ha transcendit internacionalment per l’idioma en el que s’ha escrit... va començar i no va parar. Em va encisar des de el minut 0:10 i ja el tinc fitxat al meu cervell per enredar-lo en algun que altre projecte. N’estic segura que s’avindrà, la gent, quan sent aquesta passió per quelcom, li agrada escampar-la pels 4 vents. O en son més de 4 els vents...?

Us deixo una foto d'anit, no em puc resistir... La Núria estava preciosa...

Es evident que enriquir-me jo i enriquir el meu mon, significa enriquir el mon de les meves filles... De fet, no em vaig poder resistir... qualsevol llibreria es tota una temptació pero aquesta en particular... Va caure un llibre per cadascuna, potser us explicaré com han anat... 

Socialització

Acabo de fer una entrada sota la etiqueta de socialització i sembla que, en principi, no hi té massa a veure.

Socialització es un terme que sovint empleem per fer-ne diferents usos. Jo m'he apropat a la wiki i n'he extret aquest:

La socialització és el procés psicosocial mitjançant el qual un individu adquireix les normes de conducta, els valors imperants i la cultura d'un determinat grup social. De durada variable, el procés es concentra en els primers anys de vida, quan hi ha més aprenentatge per imitació. Després queda integrat dintre l'educació.

Amb la socialització es produeix la transmissió dels diferents rols i creences entre generacions, tot i que no exclou el canvi social. Els agents de socialització poden ser molt diversos: família, escola, mitjans de comunicació...

Se sol distingir entre socialització primària, que prové de l'entorn més immediat del nen en els seus primers anys de vida (escola bressol i família), la secundària, on s'amplien els agents i poden aparèixer conflictes de valors o la conformitat amb els nous aprenentatges i idees, i la terciària, que es produeix mitjançant xarxes lliurement triades.

 

Segons aquesta definicio el primer ens socialitzador es la familia (com no podía ser d'altre manera) i l'escola es un més que, entenc, pot ser complementat i/o substituits per molts d'altres.

 

Entec com a socilització també, l'interès dels infants per compendre i integrar-se en el mon en el que vivim i m'agrada molt comprobar que el canvi social no n'està exclòs de la definició...

Així que, em regiro el bloc i en canvio unes poquetes... :)

Tiene un plazo de un mes para presentar alegación

Això es el que va dient l'Africa cada cop que se'n recorda...

Que d'on ho ha tret? Li agrada escotar el contestador i fa uns dies una empresa de recursos de multes ens va deixar un missatge informant-nos de no se quina denuncia d'aparcament i la forma de contractar els seus serveis... suposo que algú més haurà rebut trucades d'aquestes.

El cas es que no me'l deixa borrar i se'l va escoltant...

Ves que no acabi entenent de termes jurídics i administratius abans del que pogues preveure...

L'Africa i les desenes

Quan estava capficada en els materials Montessori, vaig construir aquesta taula, la de les desenes, aquí l’enllaç a l’entrada.

L’Africa li va fer una mica de cas un parell de dies, no va entendre les desenes i es va cansar ràpid… Jo, secretament, encara tenia la idea que en algun moment ho reprendria i l’ajudaria a entendre-ho…

L’Africa va preguntant coses, va aprendre a comptar primer fins al deu, desprès al 15, desprès a 20, 30 i d’aquí va saltar als 60 (que son els segons que té un minut)… Els números dels autobusos penso que també han ajudat. I, per descomptat, els euros i el joc de botigues.

El cas es que ahir em va proposar un joc, diga’m un número de dos… jo li vaig dir el 82 i em va respondre, el vuit i el dos :), així vam estar una estoneta, amb el seixanta i el setanta encara s’entrebanca una mica... Després va trucar a son pare i li va proposar el joc per telèfon, després de tres o quatre nombres, sento que diu: 101? No papa, del 99 cap abaix. I a la poca estona: si papa, això ho he après avui…

No me’n vaig saber estar. Li vaig haver de dir: no Africa, no ho has après avui, avui t’has adonat que ja ho saps.

No ho trobeu fascinant?

Potser encara la fem servir per alguna cosa la taula... ;)