El drac de Sant Jordi.

Després d'explicar-li un parell de vegades la llegenda de l'entrada anterior, li vaig dir que podria/podriem fer alguna coseta, una rosa, un drac... De seguida em va dir que no volia fer cap rosa, que volia que li regalessin una, bé, vol que li regalin un roser per plantar-lo a la terrassa :) Així que em vaig posar amb el drac, havia trobat un parell de cosetes que m'havien agradat, li vaig ensenyar a l'Àfrica i també li van semblar bona idea. Primer vam fer una boca de drac, només necessitem un rotllo de paper de vàter, una mica de pintura verda, cartulina verda, paper blanc i paper de pinotxo taronja i vermell. En el mes cas 3 de cada, tres? si, l'Àfrica volia que jo també en tingués una ;) Van decidir que pintar era divertit i es van posar a pintar de verd els rotllos de paper.

Quan jo em vaig posar a fer els ulls, van decidir que tallar estava força bé... però un altre cosa

Al final van quedar així.

Desde que les em acabat van per casa fent Ggggrrrrrr! a través de la boca. També em fet aquest altre drac. El cos l'ha fet l'Àfrica a mitges, amb un teixidor que ja us ensenyaré un altre dia.

I, perque els vaig oferir els dracs? Aquestes son les edats de les pors i, moltes vegades, les criatures necessiten representar el paper de l'origen de la por. Bé, aquest cop, els ha fet profit

Llegenda de Sant Jordi

La següent celebració del nostre calendari es el dia de Sant Jordi. El que he fet aquesta setmana es buscar la llegenda i adaptar-la als gustos de la nostra familia. Ha quedat així: A Montblanch hi havia un drac que atacava el regne. Morts de por, els habitants van decidir entregar-li cada dia dos xais al drac per satisfer la seva gana i que no ataqués el poble, però els xais van començar a escassejar, llavors van començar a enviar-li vaques, després gallines, conills,... fins que no van haver prous animals al regne per satisfer la gana del drac. Aleshores es va decidir enviar una persona escollida per sorteig. La primera persona escollida va ser una noia. De camí a la cova del drac es va trobar al cavaller Jordi, que la va seguir fins al seu destí, quan va veure de que es tractava va matar el drac clavant-li la seva espasa. De la sang que va sortir del cos del drac va néixer una rosa que el cavaller va entregar a la noia. Si, ja ho se, hi ha gent que pensa que els contes son com son i que no s'han de modificar, que responen a arquetips i que els nens necessiten sentir-los tal com son; però a mi, personalment, no em ve de gust explicar-li a la meva filla que hi ha persones que son més valuoses que altres, potser ella no ho veuria així, però jo si...

Mapamundi

L'Africa té bastant interès darrerament per la geografia. Va començar amb la seva inquietut pel continent que porta el seu nom :) i després es va accentuar amb l'aparició d'aquests puzzles...

Aixi que els Reis Mags (que son molt llestos) li van portar aquest puzzle mapa mundi imantat. Van encertar de ple.



Com podeu observar, quan esta buit, es veu cada continent d'un color diferent. No es ben bé com a mi m'hauria agradat, hi ha peces que contenen diversos paissos i hi ha paissos que estan dividits en diverses peces (Rusia, Canada i EEUU), però està força bé.


L'ha fet i desfet un munt de vegades. Com que encara no llegeix, em demana que jo li doni les peces i li digui que posa :)
No cal dir que ja sap on van gairebé tots els paisos, fisn i tot la Mara te localitzat Madagascar, Australia i Argentina.




Amb l'Àfrica, però, tenia el dubte de si reconeixia només la peça del puzzle o er capaç d'ubicar el país... Ella mateixa em va contestar sense demanar-li.

Gairebé cada dia juguem a endivinar qui es; es tracta de que una de nosaltres pensa en una persona i l'altre va fent preguntes de si o no fins que l'encerta. Doncs bé, l'altre dia em da dir que volia pensar un país :O

Li vaig preguntar per la mida, si era una illa, que si estava prop d'America (on està Brasil) i, deseguida vaig deduïr que es tractava de Cuba, però vaig voler fer una prova: Hawai? I em va contestar, no, està a l'altre costat.

Bé, penso que es una bonica manera d'apendre geografia.

Especialistes

Un dia, vam anar a una botiga a comprar una impresora. Era una botiga gran, d'aquestes que formen part d'una gran cadena i que venen un munt de coses més. Mentre estavem a la caixa pagant, l'Àfrica es va posar a mirar una pantalla de televisió que hi havia al darrere meu, jo no m'en vaig ni adonar. Eren les 18h. En aquesta pantalla s'estava projectant una pel·licula; una cosina germana d'en Rambo i l'Àfrica amb 4 anys i mig va veure com disparaven a persones i aquestes s'encenien en flames i queien de dalt a baix. Vaig demanar que l'apaguessin, em vaig queixar; però ningú no em va fer cap cas; a més, el mal ja estava fet :(

D'això fa a la vora d'un any i fa 2 dies m'en va a tornar a parlar. No se ben be com va sortir el tema, ni exactament que em va dir; però em va parlar de gent embolicada en flames que els emputxaven des de molt amunt...

Li vaig explicar que allò que va veure era un espectacle; que aquells senyors no els va passar res; que portaven uns vestits especials per no cremar-se i que ningú els havia emputjat, que ells s'havien tirat, perquè sabien com havient de fer-ho per no fer-se mal, que a terra hi havia un matalas moooolt gruixut i que havien practicat molt a caure. Li vaig vuere cara de "mama, no se si creure el que em dius..."

Així que quan estava dormida (no sigui que fos pitjor el remei que l'enfermetat) em vaig a posar a buscar a Sant YouTube quelcom que li pogués explicar d'una forma més visual. I "ecco", vaig trobar aquest video que ens anava clavat :)



No li va agradar massa, quan va veure l'home en flames ho va voler treure, però es va esperar fins que va veure quese'n sortia i no li passava res; també havia vist com es tiraven des de molt amunt...

Espero que li hagi estat de profit.

Calendari de celebracions

He decidit fer el nostre propi calendari de celebracions, ens servirá per parlar de cultures antigues...

Hem començat amb la festa de la primavera. Vaig trobar que els celtes celebraven Ostara del 20 al 23 de març, per celebrar-ho, feien caceres, pintaven i colorejaven ous (d'aqui els ous de pasqua?).

Jo me l'he fet a la meva manera :). Per nosaltres aquesta festa no té nom, es la festa de la primavera i ja està. Comença un dia abans, el dia que li fem uns regalets al papa per que tingui alguna coseta nostra a prop quan no esta amb nosaltres.

Com ho celebrem? Preparant-nos pel bon temps :)
Hem recollit la terraseta, transplantat les plantes que ho necessitaven, hem fet un planter i hem deixat preparades un parell de caixes amb pals, pedres i piñes per jugar al solet.






Ha volgut ser com un ritual per donar la benvinguda a la primavera.

Taller de pintura :)

Alguns de vosaltres ya haureu sentit parlar de l'Educació creadora, pels que no, us recomano la visita a aquesta pàgina.

Simplificant mooolt, ve a dir que el dibuix i la pintura es quelcom que ens surt de dins, es una necessitat que tenim els humans i no necessitem que ningú ens ensenyi, ens dirigeixi o jutgi. Tres coses molt dificils quan parlem de dibuix i nens, oi?

Tothom intenta ensenyar els nens a dibuixar, tal com diu aquest document, fins i tot les persones que reconeixen que no saben pintar, es a dir, la majoria :)

He de reconeixe-ho, jo també ho feia. Son coses que fas sense pensar-hi i viag agrair molt que una amiga m'adreces a aquesta pàgina que jo us dirigeixo ara.

Bé, aquesta setmana he intentat portar un bocinet dels tallers de pintura del JM Castro a casa.

He agafat només 3 colors, els he posat cadascun en un pot, amb dos pinzells i un got d'aigua per color. El got es per mullar el pinzell quan sigui necessari per agafar color. Perquè dos pinzells per color? En principi hauria de ser un prim i un gruixut, per fer trassos diferents, jo n'he posat dos perquè es molt dificil que la Mara s'esperi a que l'Àfrica acabi amb el que esta fent servir.
Cada color te els seus pinzells i el seu got d'aigua per no barrejar els colors i no tenir que estar netejant a fons els pinzells cada cop que es vol canviar de color.




La pintura hauria de ser acuarela (i de bona qualitat), però aquest cop he fet servir pintura de dits no tóxica, no sabia ben be com reaccionaria la Mara i, si s'emportava pintura a la boca, preferia que fos "sana"; l'experiència ha estat positiva així que la propera vegada crec que anirem a per l'acuarela.

Quin es el meu paper? De serventa :), he d'estar a l'aguait per solucionar qualsevol contratemps que aparegui (que es vessa un got, que el pizell esta massa mullat, que s'olbliden de que cada color te el seu pinzell,...)

Esta força bé que siguin dos edats diferents, es la millor fórmula perquè no comencin a comparar els seus dibuixos i així cadascuna pinti de la forma més lliure.

Vaig enganxar un parell de papers a la vidrera de la cuina... No ho tornaré a fer així, la llum a contrapaper feia que no s'apreciecin bé els colors mentre pintaven. La propera vegada el paper enganxat a la paret.



Us animo a provar-ho!

Què passa amb el bloc?

Doncs, la veritat no ho se...
Van passant els dies i no hi han entrades.

Suposo que es una barreja de coses; estem poc a casa, les inquietuds de l'Africa son mes teòriques, tinc altres projectes entre mans, he començat a teixir (així que comento menys coses) i, potser, necessitava unes vacances de bloc :)

Tard o d'hora ens tornarem a veure sovint

Petons a tots!