Fa temps que tinc "pendent" de fer aquesta entrada...
Vaig descobrir aquest llibre gràcies al forum de Crianza Natural i el va recomanar molt una coneguda bloguera. Va dir que era un imprescindible i, coneixent-la, li vaig fer cas. Gràcies
Sylvia!
Està escrit per la Rahima Baldwin, mestra infantil Waldorf.
El llibre es divideix en dues parts ben diferenciades: de 0 a 3 anys i de 3 a 6 anys. A mi, personalment, em va interessar més la segona part, potser perquè ja havia llegir molts llibres de criança o perquè tenia més dubtes respecte de l'educació, no ho se ben bé, pero intentaré explicar-vos de que va aquesta segona part; algunes coses, però, ja us les he explicat. Faré un mini repàs dels capitols, posant-vos el que a mi em sembla més destacable:
C7.- El desenvolupament de la imaginació i el joc creatiu: quan un nen fa un joc per imitació no pretén aconseguir res, un exemple, quan escombren, no volen deixar el terra net, només volen escombrar. A partir dels 4 anys comença a prediminar la intencionalitat i entren en un joc més social en el que es pot trigar més en decidir els rols (tu ets la mare, jo el tiet,...) que en el desenvolupament mateix del joc. Ens parla de la importància del món natural pel joc infantil, tots em vist com gaudeixen amb els jocs d'aigua, la terra, el fang,... I també dedica unes quantes linies al rol epecial de les nines, recomana les nines Waldof (per descoptat!) ja que deixa lloc a la imaginació infantil per donar-lis vida(crec que més endavant faré una entrada dedicada només a les nines).
Ens convidaa retirar de l'habitació de jocs de l'infant totes aquelles joguines que no contribueixen al joc imaginatiu o amb les que no juga mai. També recomana que tinguin disfresses al seu abast (poques i senzilles)
C8.- Alimentar la imaginació del seu fill: aquí destaca la importància dels contes de fades, però dels contes autèntics (no les versions de Disney o d'algú altre que es va pndre moltes llicències a l'hora de reinventar-los), perquè porten un llenguante simbólic important. Diu que es preferible evitar un conte que es problemàtic per un mateix, abans que canviar part de la història a mida que l'anem explicant.
C9.- El desenvolupament de la capacitat artística del nen: aquest capítol ja us el vaig mig resumir en
aquesta entrada.
C10.- Les dots musicals del seu fill: el millor es cantar per als nostres fills, també recomana fer moviments amb les mans per acompanyar les cançons i fer jocs de rondalla. Aquí ens descobreix (almenys a mi) l'escala pentatónica, que consta de 5 notes (una creada al voltant de la nota la, tindra les notes re, mi so, la i si, sense les notes intermitges). La majoria de cançons infantils i populars estan escrites sobre aquesta senzilla escala; es caracterítza per la posbilitat de repetirse indefinidament, sense una nota final que doni impressió de conclusió i convida al nen a quedarse en el seu estat somniador. Aclara que, tot i que els nens necessiten jocs que incorporin música i dansa, començar classes de música i dansa molt d'hora no es adecuat.
C11.- El ritme i la disciplina a la vida domèstica: ens diu que hem de corregir les accions que volem evitar en els nostres fills en el moment present, sense esperar que s'en recordin la propera ocasió, que els nens de 3 anys son incapaços d'actuar reflexivament i, si els demanm explicacions, els estem demanant alguna cosa que no son capaços de fer, que no es poden demanar explicacions fins a l'adolescència!! Que una mica de fantasia i bon humor convenceràn a la criatrua per fer el que volguem i que participem en la fantasia del nen en comptes d'interrompre-la (en comptes de dir-li que tregui la cadira del mig, demanar-li que porti els vagons a la via morta -en cas que jugui a trens-). Que es important donar indicacions en positiu sempre que sigui possible.
També parla de la necessitat d'un ritme i ens recorda que en la natura tot son ritmes (el dia i la nit, les estacions de l'any les fase de la lluna,...), igual que els nostre cosos (la respiració, el bateg del cor, el cicle de fertilitat femení,...). En canvi, avui en dia, hem creat un modus que ens aparta dels ritmes...
Parla de la coveniècia de la migdiada fis l'edat escolar (7 anys), ja que els ajuda a digerir les impressions de la jornada i tot un seguit d'idees per aconseguir ritmes, diaris, setmanats, anuals,...
C12.- Desenvolupament congnitiu educació a a primera infància: explica perque no s'ha de donar una educació acadèmica aans dels 7 anys i explica la rutina en un centre Waldorf d'infantil, el rol dels educadors,...
C13.- Altres qüestions sobre la educació dels fills: aquí hi ha un seguit de dubtes (pràctics) amb les seves corresponents respostes respecte dels temes tractats en els altres capitol.
