dimarts, 20 d’abril del 2010
Dimarts mut
Etiquetes de comentaris:
Construccions,
Dimarts mut,
Montessori
dijous, 15 d’abril del 2010
No li pots pendre!
Crec que totes les que donem voltes per aquí ens esforcem dia a dia en educar des del respecte, amb empatia i predicant amb l'exemple...
De vegades donem missatges contradictòris als nostres fills sense pensar-hi i aquest que us explico es un "pecadillo" que he observat en nombroses ocasions.
L'altre dia estavem un grup de mares xerrant mentres els nostres menuts feien el cabra pels voltants, de sobte va haver-hi un rifi-rafi per un objecte entre dos d'ells; un va pendre l'objecte de les mans de l'altre i l'ofès es va posar a plorar (us sona familiar?). La mare del primer de seguida va anar a dir-li, que no li podia pendre les coses de la mà a ningú, que li havia de demanar, tot treient-li l'objecte en qüestió per tornar-li a l'altre nen (no se vosaltres, però jo també ho he fet un munt de cops...).
Bé, una de les mares, ens va fer veure el missatge contradictori que aquesta dona estava donant al seu fill: estava fent tot just allò que estava dient que no es feia...
Avui he tornat a veure aquesta actitut en un altra amiga i per això me llançat a escriure-ho aquí.
Se que en la "societat de la pressa" en que vivim es molt dificil parar-se 15 o 20 minuts a esperar que el nostre petit retor-ni allò que ha pres a un altre, però, si de veritat volem que aprengui el missatge, es el que hauriem de fer...
L'Àfrica m'ho havia dit de vegades a casa, quan sense adonar-me li agafo qualsevol cosa sense demanar-li, però mai m'havia parat a pensar el que fem en el mateix moment que estem donant "la lliçó"; així que em d'interioritzar primer aquestes paraules nosaltres.
Aquest NO LI POTS PENDRE! va dirigit a vosaltres, mares, pares, educadors en general i no pas als vostres fills.
Espero haver contribuit a que algú creixi una mica més, igual que em va fer crèixer a mi la Matilde. Gràcies.
De vegades donem missatges contradictòris als nostres fills sense pensar-hi i aquest que us explico es un "pecadillo" que he observat en nombroses ocasions.
L'altre dia estavem un grup de mares xerrant mentres els nostres menuts feien el cabra pels voltants, de sobte va haver-hi un rifi-rafi per un objecte entre dos d'ells; un va pendre l'objecte de les mans de l'altre i l'ofès es va posar a plorar (us sona familiar?). La mare del primer de seguida va anar a dir-li, que no li podia pendre les coses de la mà a ningú, que li havia de demanar, tot treient-li l'objecte en qüestió per tornar-li a l'altre nen (no se vosaltres, però jo també ho he fet un munt de cops...).
Bé, una de les mares, ens va fer veure el missatge contradictori que aquesta dona estava donant al seu fill: estava fent tot just allò que estava dient que no es feia...
Avui he tornat a veure aquesta actitut en un altra amiga i per això me llançat a escriure-ho aquí.
Se que en la "societat de la pressa" en que vivim es molt dificil parar-se 15 o 20 minuts a esperar que el nostre petit retor-ni allò que ha pres a un altre, però, si de veritat volem que aprengui el missatge, es el que hauriem de fer...
L'Àfrica m'ho havia dit de vegades a casa, quan sense adonar-me li agafo qualsevol cosa sense demanar-li, però mai m'havia parat a pensar el que fem en el mateix moment que estem donant "la lliçó"; així que em d'interioritzar primer aquestes paraules nosaltres.
Aquest NO LI POTS PENDRE! va dirigit a vosaltres, mares, pares, educadors en general i no pas als vostres fills.
Espero haver contribuit a que algú creixi una mica més, igual que em va fer crèixer a mi la Matilde. Gràcies.
Etiquetes de comentaris:
Amics,
Comunicació no violenta,
Socialització
Comptem els minuts
Els que teniu o heu tingut nens de gairebé 4 anys ja sabeu que toca passar-se el dia negociant, i moltes vegades, en aquestes negociacions està implicat el temps, o si més no, ens interessa implicar el temps per arrivar a un acord satisfactori per tots...
De vegades, li ensenyava el relotge del forn o el despertador (depen d'on em trovava) i li deia quan posi un 5 on ara posa un 0 (per exemple), però no m'acabava d'agradar el mètode; així que ens hem fet amb un relotge de sorra d'un minut.
Quan fem algún tracte amb temps, agafem l'estoig de comptar els minuts. Treiem tants quadradets com minuts vol trigar en fer/deixar de fer quelcom i a mida que van passant els minuts es van guardant els quadradets, fins que s'esgota el termini establert i es queda sense quadradets per guardar.


Aquesta manera de comtpar els minuts m'agrada molt més que l'anterior perquè trovo que es més conscient del pas del temps... Manies que té una :)
De vegades, li ensenyava el relotge del forn o el despertador (depen d'on em trovava) i li deia quan posi un 5 on ara posa un 0 (per exemple), però no m'acabava d'agradar el mètode; així que ens hem fet amb un relotge de sorra d'un minut.
Quan fem algún tracte amb temps, agafem l'estoig de comptar els minuts. Treiem tants quadradets com minuts vol trigar en fer/deixar de fer quelcom i a mida que van passant els minuts es van guardant els quadradets, fins que s'esgota el termini establert i es queda sense quadradets per guardar.
Aquesta manera de comtpar els minuts m'agrada molt més que l'anterior perquè trovo que es més conscient del pas del temps... Manies que té una :)
dimecres, 14 d’abril del 2010
Nombres per pesar
Fa uns dies que tenim a casa aquests números...

Tenen dues peculiaritats força interessants; la primera la podeu veure a simple vista: els parells son vermells i els imparells blaus. La meva intenció es que l'Àfrica en algún moment es pregunti perquè son diferents i que ella sola trovi la relació i diferència entre ambdós grups.
L'altra peculiaritat la podeu deduir llegint el títol de l'entrada: cada número pesa diferent, l'u pesa molt poquet i el 10 pesa bastant; se suposa (encara no ho he comprovat)que el dos i el tres (per exemple) pesen el mateix que el cinc. Crec que no cal que us expliqui quina es la meva intenció en aquest cas ... :)
Ara, l'Àfrica els manipula i els col·loca al plàstic que venia amb la caixa i que té el motlle dels nombres.

L'altre dia vaig poder comprovar com son de certes les teories de Piaget que diuen que els nens aprenen amb moviment, em va semblar força curiòs. Estavem al llit i l'Àfrica estava col·locant els nombres tal com us he dit i en quan va acavar es va posar a saltar tot comptant els salts que feia i, tot seguit, es va posar a cantar la cançó aquella de "Un elefante se balanceaba sobre la tela de una araaña..." :D
Hi ha una cosa, però, que no m'acava d'agradar respecte aquests nombres (em pasa amb d'altres també) i es que el 6 es exactament igual que el 9; no podrien fer el 9 amb un pal per tal de no confondre als infants?
Tenen dues peculiaritats força interessants; la primera la podeu veure a simple vista: els parells son vermells i els imparells blaus. La meva intenció es que l'Àfrica en algún moment es pregunti perquè son diferents i que ella sola trovi la relació i diferència entre ambdós grups.
L'altra peculiaritat la podeu deduir llegint el títol de l'entrada: cada número pesa diferent, l'u pesa molt poquet i el 10 pesa bastant; se suposa (encara no ho he comprovat)que el dos i el tres (per exemple) pesen el mateix que el cinc. Crec que no cal que us expliqui quina es la meva intenció en aquest cas ... :)
Ara, l'Àfrica els manipula i els col·loca al plàstic que venia amb la caixa i que té el motlle dels nombres.

L'altre dia vaig poder comprovar com son de certes les teories de Piaget que diuen que els nens aprenen amb moviment, em va semblar força curiòs. Estavem al llit i l'Àfrica estava col·locant els nombres tal com us he dit i en quan va acavar es va posar a saltar tot comptant els salts que feia i, tot seguit, es va posar a cantar la cançó aquella de "Un elefante se balanceaba sobre la tela de una araaña..." :D
Hi ha una cosa, però, que no m'acava d'agradar respecte aquests nombres (em pasa amb d'altres també) i es que el 6 es exactament igual que el 9; no podrien fer el 9 amb un pal per tal de no confondre als infants?
divendres, 9 d’abril del 2010
L’Arbre Vell
La coloma missatgera reparteix el correu a l’Arbre Vell i pregunta a cadascun dels seus habitants que vol dir la gran X que hi ha pintada ¿algú ho sabrà? ¿serà un bon senyal? I si no ho es, ¿en sabran sortir tots plegats?
Gairebé me’n oblido, la X ja la te apresa ;)
Calendari
Ja fa gairebé un mes que tenim aquest calendari a casa. Com podeu veure, a dalt a ma esquerra tenim el nom mes i de l'estació en que vivim i que anem canviat a mida que va passant el temps, i just a sota tenim el calendari mensual amb les fotografies dels amics que fan anys i on apuntem les coses que volem recordar (aquest mes la Fira de la Terra el 24 i 25, el 28 hem de retornar llibres a la biblioteca i el 29 comença Biocultura...); cada matí marquem el dia que ja ha passat.A ma dreta hem fet 2 taules, la primera amb 3 dies: AHIR, AVUI i DEMÀ (crec que posar-hi més seria complicar-ho molt per l'Àfrica), tenim 2 jocs de dies de la setmana, un de color negre i un altre de color vermell (el vermell són els dies que el papa no treballa) i dia a dia anem canviant el dia de la setmana en que estem, just a sota posem el temps que fa (o aquesta era la idea) i fa una previsió per l'endemà; l'Àfrica surt a la finestra, mira el dia i al final acaba posant sol i núvols i pluja perquè es el dibuixet que més li agrada :S; tinc un espai en blanc perque encara no se ben bé que posar-hi (potser una foto de les activitats que fem? tipus: ahir casa, avui parc amb les amiguetes i demà makabra..., encara no ho tinc clar). La segona taula té els dies de la setmana i un punt vermell per anar canviant, l'objectiu d'aquesta última taula es que veigi que hi ha 7 dies i que es van repetint, a veure si dintre d'un temps es capaç de posar ella sola quin dia de la setmana es DEMÀ.
Bé, se que es un calendari una mica rudimentari, suposo que l'anirem millorant amb el temps :)
divendres, 2 d’abril del 2010
Pràctiques de castellà
Be, a l'Àfrica, ara li interessa molt practicar castellà. Em resulta curios.
Aquesta falera ha començat fa 3 dies; ella es converteix en Sabrina (o sigui jo) i jo en qualsevol persona que ella conegui que parli castellà; principalment sóc la Manuela (la dentista) i la Blanca (la llevadora que ens acompanyà en el part de la Mara); i xerrem força i tota la estona en castellà, clar!
Fins i tot em fa traduir cançons ... No sabeu lo extrany que se'm fa cantar "Esto amigo mio solo lo sabe el viento, escucha la respuesta en el viento" ;D
Aquesta falera ha començat fa 3 dies; ella es converteix en Sabrina (o sigui jo) i jo en qualsevol persona que ella conegui que parli castellà; principalment sóc la Manuela (la dentista) i la Blanca (la llevadora que ens acompanyà en el part de la Mara); i xerrem força i tota la estona en castellà, clar!
Fins i tot em fa traduir cançons ... No sabeu lo extrany que se'm fa cantar "Esto amigo mio solo lo sabe el viento, escucha la respuesta en el viento" ;D
Subscriure's a:
Missatges (Atom)