Dimarts mut (Shhhsssst!)

Saps on sóc?

Aquest llibre li va regalar l'avia per Sant Jordi de 2009 i l'Àfrica no li va fer ni cas. A l'agost però, el va descobrir i ¡quin descobriment!!! Estava tot el dia amb el llibre amunt i avall, ens anavem a dormir amb el llibre i només llevar-nos el trobavem al costat del llit. Li havia de dir: trobem 3 coses més i a dormir (o marxem, o dinem,... segons el cas), eh? que no puc més. La veritat, vaig acabar una mica farta i avorrida...

Us he de dir, però, que li ha anat fantàstic per apendre matemàtiques. Si us fixeu en la portada es tracta de trobar coses enmig de totes les imatges, hi ha una pàgina de fruites (1 piña, 2 peres, 3 pressecs, ...) un altre de verdures, de joguines, ... Jo li llegia que havia de trovar i quina quantitat, ella anava buscant i anavem comptant: 6 pomes, una, dos, tres, quatre,... falten dos.

Ara per ara, el llibre està a la prestatgeria i gairebé ja no li fa cas, però suma i resta quantitats petites sense esforç, sense tenir-les a la vista i sense haver fet cap altre tipus d'exercici.

Un exemple d'això que us dic: fa uns dies anavem al tramvia i, en un moment donat, l'Àfrica, em va preguntar que quant faltava per arrivar a casa, jo li vaig contestar que mancaven 4 parades i vam seguir xerrant d'altres coses. Quan em vaig adonar que estavem a una parada de casa li vaig preguntar, saps quantes parades falten? (com per donar-li una sorpresa, perquè estava segura que no ho sabia) i la sorpresa me la va donar ella en contestar: hem fet 3, doncs queda una... :o

Les sorpreses dels Red Rods

Ja fa un temps vam "construir" aquests llistons vermells de Montessori (Red Rods); vam comprar 6 tires de fusta de 1mx18mmx18mm, les vam tallar per tenir 10 peces de diferents mides (10cm, 20cm, ..., 90cm, 1m) i les vam pintar de vermell amb témpera líquida.

La idea es que la nena ordeni aquests llistons tal i com surten a la foto, però, clar, si no vols dirigir (com es el meu cas) es una mica dificil que ho faci a la primera, així que a esperar...

Jo, de tant en tant, els ordeno així, perque ho veigi. L'Àfrica ha comprovat que el llistó petit (de 10cm) es la diferencia que hi ha entre cada llistó: el posa a sobre del de 20 i veu que es igual al de 30, després a sobre del de 30 i veu que es igual que el de 40 i així, però ordenar, no ordena. A ella el que li agrada es fer camins amb aquests llistons i passar per sobre aquests camins, de vegades fa passar els seus animals o els seus cotxes; altres vegades fa el que jo anomeno autopistes: que son dos camins paral·lels i bastant junts i passa entre mig dels dos.



Avui ha agafat el llistó de 1 metre i l'estava fent servir d'espasa donant cops al sofà. Jo havia d'enviar la comanda a la cooperativa i he encès l'ordinador, us he d'explicar que no tinc pantalla, tinc un projector i veig una superpantalla a la paret. I clar, l'Àfrica ha començat a posar el pal pel mig, hi ha hagut un moment que l'ha possat en horitzontal sobre la linia blava de treball. Ops! Mira mama es veu lila. Això es vermell i això es blau, però mira, si el poso aquí ... es veu lila! (que, ademés, son els seus 3 colors preferits).

Es en aquests moments quan me'n alegro d'haver-me mossegat la llengua 2 minuts abans quan he estat a punt de dir-li: va, estigues quieta i surt del mig...

6 coses a l'atzar

La Sylvia desde els seus núbols ens envia aquesta proposta: parlar de 6 coses nostres a l'atzar i intentar posar-ne una imatge. Bé, doncs, això es que m'ha sortit.

• La casa de Figueres (bé, de Terrades), no sabem ben bé quan la podrem fer, de moment tenim el terreny i una caseta de fusta. La nostra il•lusió: anar-hi a viure quan les nenes encara siguin petites i que, llogant el pis de Barcelona, el pare no hagi de treballar…



• La Makabra: es una nau ocupada on hi ha material per què entrenin els artistes de circ; cada divendres està obert als infants, fan sopar i espectacle. Es un espai on cadascú ens ho passem bé a la nostra manera i l’Àfrica es nodreix d’art corporal i amistats.



• El món: ens agrada molt viatjar, la veritat es que desde que som familia ho hem fet poc; amb l’Àfrica només hem anat a Cadis, Burgos i Lanzarote; però tinc moltes i moltes ganes de fer un viatge llarg (tant en la distància com en el temps), suposo que encara trigarem una mica, però tot arrivarà.



• L’aigua de casa: em posat un descalcificador i un equip d’osmosi, wuau, molt recomanable, s’han acabat les garrafes, l’aigua està boníssima, no hi taques de calç enlloc, el cafè surt més bo ...; el problema es que penso que en gastem més, esta tant i tant bona que em sembla que estic tot el dia bevent :D.



• Els amics: tenim els antic i els nous; els antics son pocs però dels bons, més o menys afins en la manera en que veiem alguns temes, però AMICS. I els nous han arribat amb la nostra maternitat i el nou estil de criança i escola, també bons amics amb molts interessos en comú i suposem que aquest cercle s’anirà engrandint ;)

• L’estiu: m’encanta, personalment, a la meva parella també i estic convençuda que l’Àfrica també el gaudeix més (però ens ho haurà de confirmar més endavant), ¿la Mara? Encara no n’ha viscut cap :). Ja arriba, que bé, fa mesos que l’estic esperant...



Bé i ara, si en tenen ganes, els remeto la proposta a Meninheira, a la Clara, a Salvia (poden ser 6 poemes si et bé més de gust), a l'Ester, a Nitdia (a veure com ho recicla això) i a Sandra i Javi

Que hi ha per aqui?

Ara per ara, l'interès principal de la Mara (a banda de la teta i sa germana) està centrat en les seves mans i els seus peus. ;)

Dimarts mut musical.

El plànol de casa

Un dia vaig començar a medir tota la casa davant de l'Âfrica i ella es va decidir a ajudarme; en cap moment vaig explicar-li que pretenia fer, tampoc m'ho va preguntar. Al dia següent vaig plasmar totes aquelles mides en una cartulina i la vaig retallar. L'Âfrica va seguir sense preguntar-me res. Més tard vaig buscar al Google imatges de coses que tenim a casa (una banyera, un vàter, una cuina, una nevera, un sofà, un llit i alguna joguina de l'Àfrica), vaig posar velcro a les imatges, a les diferents habitacions de la casa i en un tros de cartolina quadrat; vaig posar totes les imatges en aquest darrer tros de cartolina i, per tal de donar-li algún tipus d'orientació, vaig enganxar una foto de l'ascensor al lloc que li pertocava. Ah! tot això ho tinc enganxat en una paret del menjador.

El papà, en arrivar, va dir: que ès això? al que l'Àfrica, tan natural, va contestar: això es casa meva. Em va sorprendre una mica, la veritat, ja que en cap moment m'ho va preguntar i només va mostrar una mica d'interès a l'hora de fer servir el metre...

Va estar un parell setmana sense fer-li gens de cas i tot just fa 2 dies va començar a posar les imatges dins en plànol de casa, encara que, va posar la nevera a la habitació de dormir i el sofà al bany; no se si m'està demanant una nova decoració o es que encara li ha de donar més voltes a l'assumpte.

Us anirè explicant...