Fa uns dies vam estar modelant amb cera Waldorf, i de seguida em va dir. Mmmm, fa olor de mel; no cal dir que em va encantar i que vaig estar molt contenta d'haver gastat els diners en comprar-la; va notar que es tractava d'una cosa natural!
Em va preguntar com era que feia olor de mel, si no era mel i vaig intentar explicar-li. Les abelles fan les parets de les seves cases de cera i hi posen la mel a dins...
Al cap d'uns dies, li vaig comentar a una amiga que tenia ganes d'anar a alguna fira per tal de trobar bresca (un tros de panell d'un rusc)...
Com si es tractés de la nostra fada particular, al cap d'unes poques hores em va trucar per preguntar-me si la mel la volia de taronger, de mil flors,...
Crec que l'Àfrica ha entés molt millor d'on ve la cera i on guarden les abelles la mel!
Gràcies Angelica!
M'encantaria anar un dia a veure els ruscs en directe i que ens expliquin el procés. Amb una amiga n'hem parlat moltes vegades i té un contacte. T'agradaria venir? Una abraçada.
ResponEliminaMoltes gràcies per la convidada Clara!
ResponEliminaNo se si l'Àfrica està preparada per venir, però li pregunto i li intento explicar.
El Goyo i jo, abans que neixes l'Àfrica, teniem abelles amb uns amics i algún cop havia anat jo a collir la mel, es tota una experiència!!!
Molts petons!
PD: l'Àfrica es recorda molt de vosaltres :)
MMMmmm al Damian i la Nora és una "chuche" que els hi encanta!!
ResponEliminaPetons
No m'estranya Sylvia, es una gran llaminadura!!!
ResponEliminaI, a més, sana...
Una abraçada!