dimecres, 23 de febrer de 2011

Material Montessori a casa

Ningú dubta de la utilitat del material Montessori de matemàtiques, oi? O del alfabet mòbil.
Però, que passa amb el sensorial? La torre rosa, l'escala marró, la caixa de colors,...
He escoltat a bastant gent dir que la criatura "no li fot ni cas".

No dubtem, però, que aquest tipus de material satisfà unes necessitats que la nena tard o d'hora tindrà. Quin es el problema llavors?

L'altre dia parlava amb una amiga i em deia que te la torre rosa morta de fàstic. Si, si ella li proposa, la nena fa la torre i la torna a desar, fins que la mare li torna a proposar; en canvi, te uns cubs d'aquests buits per dins, de molts colors i amb nombres amb els que la nena ha jugat com si fossin casetes, que estan plens de purpurina i que, moltes vegades, se'ls troba ordenats de major a menor.

L'altre dia l'Àfrica em va ensenyar això i em va preguntar: mama, que et sembla que es? Una cova (vaig contestar). I em va respondre, "nooo, es una escala" i amb els dits va baixar els "esglaons". No vaig poder evitar-ho, de seguida vaig pensar "l'escala marró"...




Crec que el problema es que no els deixem jugar de veritat amb aquests materials. No se els demés, però jo, intento transmetre-li que s'han de cuidar, trec el material, estic amb ella mentre el fa servir i l'ajudo a recollir-lo quan acaba. No faig això amb cap joguina més.

Si, dintre de 2 anys tindré el material quasi nou; però, hauré tirat els diners...

L'arc de la foto, en canvi, me'l emporto cada cop que sortim fora uns dies. L'Àfrica el fa servir per construir pàrquings, per trucar per telèfon, jo faig muntanyes i la Mara l’escampa per allà on vol; clar, de tant fer-lo servir, en algún moment satisfà les necessitats que Maria Montessori va observar en els nens.

No se com ho faré ara per que l'Àfrica deixi de fer servir el material amb cura. Primer hauré d'apendre a relaxar-me jo. I, evidentment, deixar que la Mara el llenci si això es el que vol fer.

Ja se, molts em direu que un dels postulats del mètode Montessori, es el de cuidar els objectes; pero parla dels objectes en general, si volem complir amb aquest precepte, hauríem de fer que tinguessin cura amb TOTES les joguines, sense fer distincions entre elles.

Procuraré explicar-vos si hi ha progressos...

9 comentaris:

  1. Bona Reflexió.
    A mi em passa el mateix. Sort que tinc moltes coses comprades de segona ma. Se'm treu l'angoixa aquesta de: ai, si ho trenquen i amb el que m'ha costat......

    Fins i tot amb la roba, els nens han de jugar lliures pel terre, per tot arreu i si s'embruten o trenquen la roba és normal, però si t'ha costat mogollón, doncs está la tipica frase aquella que se sent tant: vigila!!! que embrutaràs el vestit!!!

    Fins i tot es pot fer la mateixa reflexió amb recollir.
    ¿Fins a quín punt realment els nens han de recollir desprès de jugar? Aquí moltes vegades jocs estàn setmanes donant voltes pel terra, tot tipus de projectes mig acabats o dioramas a mig fer..... De vegades em pregunto si han de recollir més, si han de recollir menys.... però de tant en tant un projecte que estava per allà mig mort durant una setmana de sobte li veuen una altre dimensió, una altre no sé qué i hi tornen a jugar d'una altre manera, de vegades més original, o de vegades simplement el mateix. Sincerament si jo fos nen i trec els legos o playmobils per montar un megaprojecta i penso en que de seguida acabat ho hauré de recollir, s'em treuríen les ganes de montar res....... A mi la meva mare també em tenía una taula on tenía jo els meus montatges de playmobils i sempre podien quedar allà i li agraixo molt, crec que és molt important això.

    Suposo que és com tot una altre vegada. Trobar el punt mig entre: cuidar el material, però fer-ho servir sense por. Deixar les coses entre mig quan es té pensat continuar i recollir quan ja no el feràs servir més.......
    Hum.... té per pensar aquest tema......

    ResponElimina
  2. Estic d'acord amb vosaltres, de fet el que em costa més dels materials Montessori és aquesta rigidesa de agafar-jugar-guardar (que no segueixo mai), com que tots els que tinc son casolans he optat per deixar-la fer, però si em costessin una fortuna seria més complicat. El peque ni us explico, té l'edat de la Mara, així que no cal que expliqui gaire... tot és interessant de llençar a terra i fins i tot escales avall (i l'entenc, cada objecte fa un soroll diferent, s'envala o no acaba de baixar...jeje)
    Com dius, Sabrina, s'hauria de tenir cura amb tot, no només amb el material Montessori.

    I com dius, Marvan, és molt millor tenir un espai dedicat a muntar i desmuntar sense haver de recollir cada vegada, jo tenia una habitació de les joguines, de petita, i sempre era un caos, pero ens encantava!!!! això sí, com que sempre ens recalcaven lo desordenada que estava, sempre jugava amb mala consciència per deixar-la tan desordenada!!! :/

    ResponElimina
  3. També penso aixì Marvan, nosaltres necessitem recollir, ells necessiten tenir les coses pel mig. Jo m'en adono que l'Àfrica només juga amb allò que hi ha pel mig, les coses que estan als prestatges les he de treure jo de tant en tant perquè se'n adoni que estàn allà. De la Mara ni en parlo, clar!

    Alana, si et costessin una pasta, preferiries que es quedessin nous o que els fessin servir? Crec que prefereixo que els espatllin, de debó, perquè si es queden al prestatge morts de fàstic, llavors si que em sap greu haver-me gastat els diners!

    Jejeje, has provat a deixar-li un got de vidre per que el tiri rodant per les escales, aquest si que té un soroll i un efecte sorprenent!! jajajaja

    Gràcies per les vostes reflexions!
    Petons a les dues.
    Per cert, Alana, encara no ens em vist les cares...

    ResponElimina
  4. Sabrina, si em costessin una pasta m'agradaria que hi juguessin pero durarien dos telediaris!!! :S em referia a com m'ho prendria jo veient el tracte que li donen. Amb l'Ona no hi ha gaires problemes d'aquest tipus... es mes per l'Uriel. Per aixo he distribuit els materials per tal que no arribi a segons que.

    Mmmmmm em sembla que lo del got m'ho pensare dues vegades jajaja despres ho haig de recollir jo :P (pero l'efecte es impagable jajaja)

    Es cert, Sabrina!! volia venir a la trobada de Cerdanyola pero estava sola amb els nens i no vaig poder baixar. Quan vulguis fem una trobada ;)

    ResponElimina
  5. Una bona reflexió Sabrina.
    Nosaltres a casa sempre els hi hem dit de tractar les coses amb cura, però TOT no només el material i la veritat que crec que es tracta més de tenir-lo barrejat amb altres coses ( blocs de fusta, puzzles, cistelles amb pedres etc) que en un espai especial com si fos or. Crec que sino els hi fa l'impresió de "cosa massa valuosa per agafar"...


    En quant a recollir, a casa nostra la paraula clau és flexibilitat. M'agrada l'ordre (educación suiza obliga jejeje!) però entenc que no puc demanar que recollin un escenari que han trigat tota la tarda a muntar. Llavors utilitzo el sentit comú en plan "si ja has acabat amb el joc reculls sino ho pots deixar". I també aquí m'ha ajudat molt l'estil "ambient preparat" de un lloc per cada cosa, gràcies senyora Montessori!!

    Ayys la roba...eso es una tarea pendiente!! Procuro deixar la roba "cara" per ocasions especials ia així no pateixo. A més els hi explico que les coses tenen un valor i que costa de poder comprar etc etc

    Molt interessant el tema guapa!!

    Besos

    ResponElimina
  6. Gràcies Sylvia!

    Ains! M'ha encantat que totes us hagueu posat a reflexionar amb mi :)

    Petons

    ResponElimina
  7. Molt interessant la teva reflexió, sí!
    Jo penso que s'ha de tractar amb cura tot el material, sigui montessori o sigui una joguina qualsevol. El respecte cap a allò que és nostre ens pot portar cap al respecte cap a allò que és dels altres.
    I si alguna cosa és molt valuosa, com el material Montessori, home, depenent de l'edat, se li pot ensenyar a tractar-ho amb cura, i si el nen és molt petit, es pot esperar a que sigui més gran per manipular-lo, ja que penso que a vegades amb el tema Montessori presentem massa aviat materials que quan Maria Montessori ho va crear eren pensats per nens de 5-6 anys. Tampoc cal córrer. En això sóc del pensar de "Better late than early" (o algo així!!).
    L'important d'educar-los a casa és la llibertat!
    Ànims!

    ResponElimina
  8. Anònim, discrepo una mica amb tu!
    Jo li ensenyo a la meva filla a tractar amb respcte les coses que són dels altres i ella ho entén perfectament, també ha de tractar amb cura les coses que son de tots, però les joguines es un altre cantar.

    Crec que ha d'experimentar com ella vulgui, que són coses seves i ella decideix si ho vol cuidar i tenir-ho més temps, si ho vol "tunejar" o si vol arriscar-se a trencar-ho i quedar-se sense.
    Imagina que tens uns texans, que t'estan bé, però que arriva l'estiu i prefereixes tallar-los per portar uns pantalons curts, ¿com et sentaria que et diguessin que no ho pots fer? ¿que els has de cuidar?

    I, si, estic d'acord amb que hi ha materials que es presenten molt aviat. Jo no en faig de presentacions, m'agrada deixar el material al seu abast i veure que pasa. Després d'aquesta reflexió he deixat la torre rosa al terra del menjador, em fa gràcia veure com la Mara (de 15 mesos) agafa els cubells un a un i els tira a terra; estic segura que alguna cosa en treu, el seu cervell està processant que tenen diferent mida, diferent pes i fan diferent soroll; crec que no es massa d'hora per això.

    Gràcies per la teva reflexió, m'ajuda a reflexionar més a mi també ;)

    ResponElimina
  9. De res!! De tot aprenem tots!!
    I és clar que el nen ha de ser lliure de fer amb les seves joguines el que vulgui, i amb això també aprendrà a cuidar-les si les vol conservar, perquè haurà experimentat que si una construcció que li ha costat molt de fer la deixa en qualsevol lloc, ve el seu germanet petit i ho trenca, un altre dia ho cuidarà més. Això vull dir, que les coses s'han de cuidar si les vols conservar, no s'hi val allò de "JA EN comprarem un altre", oi?

    ResponElimina