Descobrir jugant

Si, ja ho sabem tots que tot jugant els nens descobreixen el mon, però sempre es curiós veure com ho fan!

Avui n’ha fet dos de descobriments l'Àfrica: un m’he la comentat, l’altre se l’ha quedat per ella; bé, no se si ha estat un descobriment, pròpiament, si que ha estat una vivència...

Primer, ha estat jugant amb unes construccions i hi ha hagut un moment que m’ha ensenyat: mira mama! amb dos triangles es pot fer un quadrat!



Després ha estat jugant amb el tren de l'Ikea, per si no el teniu, comentar-vos que va amb imans; cada vagoneta s’atreu i es repel•leix amb les altres segons com es col•loquí. He observat com feia una volta sencera per la pista "espitjant" la màquina amb una vagoneta sense que ambdós s’arribessin a tocar; no en sap res de la llei dels imans, però ja l'ha experimentat, si es que aquests d'Ikea son uns cracks!

Vivenciant la força centrífuga

Ja fa temps vam fer una d'aquelles compres inutils-compulsives a l'Ikea. Es tracta d'una plataforma rodona de fusta que dona voltes. Sabeu de que us parlo, oi? Potser algú més va caure, va digueu-me que si!

Ahir, va sortir, ups! I l'Àfrica, clar, de seguida la va voler mirar, tocar, jugar...

Va començar a donar-li voltes, li va posar coses a sobre, les coses sortien disparades, algunes pesaven més, altres menys, unes sortien disparades abans, altres tardaven una mica, la feia girar més ràpid, més a poc a poc,...




Crec que li va treure molt de suc. No em va preguntar res, ni falta que en fa, ja ho se; tampoc en va fer cap comentari, però tots sabem que alguna cosa s'ha quedat donant voltes pel seu cervell.

Bé, ja puc dormir tranquila; un altre objecte inútil que, per fi, ha tingut alguna utilitat... ;)

La minifauna de Can Gregori

He de començar confesant que nosaltres som urbanites totals, sobretot jo que me criat a Barcelona centre (i quan dic centre vull dir centre, centre -a mig camí entre la Rambla i l'Ajuntament) i estiuejava entre el Gòtic i la Barceloneta :S (no com el papa que es passava els 3 mesos al poble dels seus pares amb l'àvia). Resum: soc una novata total en temes naturals :(. Aventatge: aprenc moltes coses al mateix temps que l'Àfrica, inclus hi ha algunes que me les ensenya ella a mi :) Conclusió: tot té al seva part positiva :D

Tot aquest rotllo, per dir-vos que moltes de les coses que veureu-llegireu en aquesta entrada (i en d'altres) segur que es molt comú per la majoria de vosaltres, però son veritables descobriments per nosaltres...

En fi, aquest cap de setmana em tornat a pujar a Can Gregori i (com cada vegada que pujem) a donat per mooolt, ara només us parlaré de la minifauna...

Vam començar el cap de setmana amb una trovalla: la pell d'una serp, la vam posar en un "taper" i l'hem portat cap a casa per ensenyarse-la al iaio (com si no n'agués vist mai cap :D).




Diumenge al matí l'Àfrica es va fixar que les formigues transportaven molles del nostre esmorçar cap algún lloc desconegut; després de seguir-les va trovar un foradet del que entraven i sortien moltes formigues, entraven carregades i sortien sense càrrega; va diexar una magdalena sensera (si, una magdalena sensera, quin desperdici!) per veure que pasava i es va quedar al·lucinada quan al cap de pocs minuts es va omplir de formigues i van començar a transportar-la; li feia molta gràcia veure que quan hi havia trossos grossos, les formigues s'ajudaven; al cap de 3 hores vam arrivar a temps per veure com s'enduien l'última molla (només 3 hores, quina eficiència!! em van deixar sorpresa).




I dilluns vam anar de cacera (de cacera visual, ojo): feia dues nits que sentiem un munt de granotes i vam decidir anar a buscar-les, jo vaig pensar que prop de casa del vei que hi ha un rabeig de la riera que ara porta aigua en podriem trovar; quan vam veure al Josep Maria (el nostre veí) i li vam explicar la finalitat de la nostra excursió ens va dir que en tenia un munt a la piscina i, si, un munt, de granotes i de capgrossos; l'Arnau (el fill de 20 anys del Josep Maria) va agafar una per tal que l'Àfrica la toqués, però... no ha arrivat encara el moment (s'ha de notar que es de ciutat...)




També li va ensenyar un ou que els ha aparegut en un forat que tenen prop de la piscina, ens ha explicat que pensa que es d'un llangardaix groc i blau que ronda per la zona, de seguida vaig pensar en el visitant de la Meni... La veritat, espero no trovar-me encara a segons quins pobladors de la zona (ni el que perd ous ni el que perd la pell), perque em penso que encara no n'estic de preparada...

Les sorpreses dels Red Rods

Ja fa un temps vam "construir" aquests llistons vermells de Montessori (Red Rods); vam comprar 6 tires de fusta de 1mx18mmx18mm, les vam tallar per tenir 10 peces de diferents mides (10cm, 20cm, ..., 90cm, 1m) i les vam pintar de vermell amb témpera líquida.

La idea es que la nena ordeni aquests llistons tal i com surten a la foto, però, clar, si no vols dirigir (com es el meu cas) es una mica dificil que ho faci a la primera, així que a esperar...

Jo, de tant en tant, els ordeno així, perque ho veigi. L'Àfrica ha comprovat que el llistó petit (de 10cm) es la diferencia que hi ha entre cada llistó: el posa a sobre del de 20 i veu que es igual al de 30, després a sobre del de 30 i veu que es igual que el de 40 i així, però ordenar, no ordena. A ella el que li agrada es fer camins amb aquests llistons i passar per sobre aquests camins, de vegades fa passar els seus animals o els seus cotxes; altres vegades fa el que jo anomeno autopistes: que son dos camins paral·lels i bastant junts i passa entre mig dels dos.



Avui ha agafat el llistó de 1 metre i l'estava fent servir d'espasa donant cops al sofà. Jo havia d'enviar la comanda a la cooperativa i he encès l'ordinador, us he d'explicar que no tinc pantalla, tinc un projector i veig una superpantalla a la paret. I clar, l'Àfrica ha començat a posar el pal pel mig, hi ha hagut un moment que l'ha possat en horitzontal sobre la linia blava de treball. Ops! Mira mama es veu lila. Això es vermell i això es blau, però mira, si el poso aquí ... es veu lila! (que, ademés, son els seus 3 colors preferits).

Es en aquests moments quan me'n alegro d'haver-me mossegat la llengua 2 minuts abans quan he estat a punt de dir-li: va, estigues quieta i surt del mig...