La M li va deixar el seu patinet a l'Africa per tal que jugués amb el seu fill.
Aquest matí quan sortíem al carrer m’ha dit que volia agafar el patinet que li va regalar el iaio per Nadal de l'any passat. Es un patinet "professional", d’aquells de 2 rodes (una davant i altre darrera), d’alumini que es pot pujar i baixar el mànec i el fan servir els adults. La veritat es que quan el vam tenir a casa ens vam penedir de deixar al iaio comprar-lo, perquè l'Àfrica no estava gens preparada.
Avui estem contents. Només sortir de casa (el carrer fa una mica baixada) s'ha impulsat un parell de cops amb el peu, ha pujat els dos peus amunt i wop! ja sabia anar en patinet! Es increïble lo ràpid que aprenen les coses aquestes criatures!
Hem parlat (son pare i jo) i creiem que està bé que comprem les coses de qualitat, en comptes de joguines de plàstic, perquè, encara que en un primer moment no ho pugui fer servir, sempre arriba l'hora que li dona utilitat.
Això és el dilema de vegades: "escombre real o escombre de juguina", "cuina real o cuina de juguina".
ResponEliminaSuposo que hi han coses que sí els hem d'adaptar (com la cuina per exemple) però d'altres són perfectament capaços de fer servir i "jugar" amb els objectes reals sense que estiguin "adaptats a nens". Es tracta crec de trobar l'equilibri. Ni donar a un nen de 3 anys la planxa real, ni donar-li la cullera versión Barbie.
Felicitats al l'Africa.
És molt divertit jugar amb el patinet.
ResponEliminaNosaltres pensem el mateix sobre les joguines de qualitat, potser tardaràn un temps en fer-les servir, però mereixerà l'espera.
Us tenim al nostre blogroll, us animem a que us passeu pel nostre bloc:
http://educarencasa.blogspot.com/
(Sóc anahurtado del fòrum Crianza Natural)