divendres, 23 de desembre de 2011

Cagatió

Bé, demà, a casa nostra, li cantarem al tió per tal que ens regali algunes llaminadures...



Entre d'altres coses cauràn aquestes maduixetes plenes unes de panses i altres de galetetes salades.



La idea la vaig treure d'aquest bloc i aquí us deixo un fitxer amb el patró engrandit per si voleu fer-ne alguna; ja imagineu, es perfecta per qualsevol ocasió, sempre que vulgueu donar una sorpreseta als vostres petits :)

divendres, 16 de desembre de 2011

Mini arbre

També hem fet un arbret, petitó, de la mida del nostre Pare Noel.

Aquí teniu l'enllaç on us explica com fer-ho.

Animeu-vos, queda molt coquetó :)

dijous, 15 de desembre de 2011

Garlandes

Continuem...

També hem fet unes garlandes.

Unes amb cinta de satí granat i amb motius nadalencs (estrella, campana i arbre) retallats en cartró




I unes altres amb fil de pescar i cartró de tetrabric tallat en forma d'estrella i de cercle. Aquestes les hem penjat del sostre i, alguna, li hem posat un picarol a la punta...

dimecres, 14 de desembre de 2011

Pare Noel - bolet

Fent servir la tècnica dels follets -a casa nostra bolets :) Waldorf, hem fet un Pare Noel la mar de coquetó.

Esta fet amb una bola de fusta de 2 cm de diàmetre i un tap de suro de vi; exactament igual que aquest.

Bé, igual igual no, que a aquest no li em posat capa i li hem fet una barba guapa, guapa, guapa :)

Cartell de benvinguda

Nosaltres també hem estat fent guarniments de Nadal!

Tot va començar el dia que la Montse (la nostra veina de replà) va posar un cartell a la seva porta que posa "Bones Festes". A l'Àfrica li va encantar i em va deixar molt clar que en volia un per la SEVA porta :)

Així doncs, em vaig posar a pensar com el podiem fer... De seguida em vaig recordar del cartró pluma que vam comprar per fer aixó i del tros que em va sobrar. Eureka! Era la mida perfecta :)

En quant li vaig demanar que volia que poses el cartell es va recordar d'una cançó que li havia cantat una bona amiga seva i, tot i que era en castellà (la majoria de vegades em fa traduir llibres i cançons al català), va voler posar aquestes 4 paraules.

Es va recordar d'unes boles de llana que vam fer un dia i d'unes enganxines que havia escollit feia pocs dies a la llibreria.

El nostre cartell ha quedat així:




ah! me'n oblidava, vam trigar poc més d'un quart d'hora en tenir-lo enllestit.

Les boles les vam fer amb una forquilla, aquí teniu l'enllaç on ho explica

dijous, 1 de desembre de 2011

Una caseta improvitzada

Aquest migdia, no se ben be perquè, li he dit a l'Àfrica que per la tarda prodriem fer una cova...

Quan s'ha llevat de la migdiada no pensava en altra cosa, bé, havia passat de cova a caseta.

No sabia com fer-li i tenia ben poca cosa; així que he agafat uns quants retalls de roba que té al seu bagúl de les disfreses, unes pinces d'estendre la roba i un capdell de llana i m'he posat a per feina.

He lligat un tros de llana a cada punta d'un retall blau i he buscat 4 llocs prou estables com per lligar-los de manera ben tibant i de forma que aquest retall quedes el més horitzontal possible (es el nostre sostre). Després només he posat altres retalls pels costats agafats amb pinces, una porta també agafada amb pinces per un costat i per dalt (oberta per la banda dreta per poder entrar).

L'Àfrica li ha donat el toc acollidor possant a terra un retall pelut a modus de catifa de benvinguda...




Si voleu, podeu pasar a pendre un té :)

divendres, 25 de novembre de 2011

Un any...

Ahir l'Àfrica em va preguntar que era un any

Li podia haver contestat diverses coses: 12 mesos, 365 dies, 4 estacions,...
Però a mi deseguida en va venir al cap l'aniversari Montessori, així que em vaig posar a per feina :)

Vaig anar a buscar una espelma grosa, un tros de llana i la "pilota del mon".
Vaig col·locar l'espelma a sobre una cadira i el tros de llana a terra fent una elipse al voltant d'aquesta cadira.



Tot seguit vaig encendre l'espelma i li vaig dir a l'Àfrica que s'imagines que aquella espelma era el sol. Vaig agafar la bola del mon i tot caminant per sobre de la llana li vaig explicar que la Terra donava voltes al voltant del sol i que cada cop que donava una volta sensera havia passat un any.

Em va estar mirant com donava un parell de voltes i em va demanar la bola. La va agafar i va donar unes quantes voltes ella també.

Després em va dir que jo havia de moure el sol, mentre ella movia la terra. ja que el sol també s'ha de moure, perque pel matí surt per un lloc i a la tarda se'n va per un altre :)

Llavors, li vaig explicar que no, que la terra no només donava voltes al voltant del sol, sino també sobre si mateixa i que la volta sobre si mateixa durava tot un dia i, clar, també ho vam representar. Em sembla que ho va veure tot bastant clar!

dilluns, 21 de novembre de 2011

Mapes de Disset

L'any passat, per Nadal, vaig veure aquests dos mapes a les botigues... Em van encantar! No ho vaig dubtar, tot i que era d'hora per l'Àfrica, els vaig comprar i els vaig desar a l'armari... Per quan calguin ;)

Fa poquets dies, estava fent una re-organització d'armaris a casa i, casualment, l'Àfrica els va veure. Val a dir, que jo pensava que encara no havia arribat el moment i no tenia cap intenció de treure'ls, però, ja sabeu... les coses van com van i a l'Àfrica li van interessar i els va voler treure...

Ha estat la primera vegada que l'he ajudat amb un puzzle.

Es tracta de dos mapes, un de Catalunya i un altre d'Espanya; el voltant del mapa (mar i territoris colindants) esta fet de peces de puzzle normals i el mapa en si son les comarques i provincies respectivament, cada peça es una provincia espanyola o una comarca catalana.

El primer dia vaig fer el voltant d'amdos mapes i després li anava donant les peces interiors, mentre li deia el nom i li feia una petita explicació (el Baix Penedes, aquí viu l'avia..., Osona, Vic d'aquí son típiques les botifarres, veus que n'hi ha una dibuixada?...)

En els darrers 4 dies ha fet ambdos puzzles un mínim d'1 cop cada dia... i, es increible com absorveix la informació aquesta canalla!

Encara vol que l'ajudi a fer la vora, però, per descomptat, ja la fa gairebé tota sola i les peces interiors ja no li cal mirar on van!

El mapa d'Espanya el comença buscant les 4 provincies catalanes, continua amb Murcia(d'on es la Isa), Extremadura (aquesta que son 2), Mallorca (on viu la Vera) i després va fent segons li van sortint, i no dubta d'on van les peces, ja ho sap! Avui, quan ha acabat li he fet alguna pregunteta, per veure si li havia quedat alguna cosa del primer dia... On es el poble del iaio? On viuen el Nico i la Violeta? I el Jaume i la Cristina?... I tant que havia estat atenta! Fins i tot m'ha preguntat ella si el Raulito (que viu a Madrid) haurà anat algún cop a casa del rei...




I amb el de Catalunya, si fa no fa...També té unes comarques preferides que procura buscar-les només començar: l'Alt Empordà (on es la caseta de fusta), la Garrotxa (pel Croscat), el Pla de l'Estany (que es on vam estar aquest estiu amb un munt de nens que no van a l'escola), el Baix Llobregat (que es on vivim) i les terres de l'Ebre (que li agrada especialment la forma que tenen)...




Que us he de dir? Us recomano aquests puzzles
Es una llàstima que només hagin fet aquests dos.
Estaria genial que hi hagués un del mon i un per cada continent...
Esperem que a aquests de Disset els vingui l'inspiració i els acabin comercialitzant.

dijous, 17 de novembre de 2011

Què és?

Es una flor. Una pilota. Una roda...



En un momentet ha estat totes aquestes coses. Segur que a casa vostra es transforma en d'altres ;)

Realment son 4 rotllos de paper higiènic gastats, doblegats per la meitat i grapats per les puntes.

Un artilugi fabricat en 2 minuts i que ha donat molt joc, Ha anat pel terra i pels aires, per sobre una taula i fins i tot a botat al llit!

Una xorradeta de tantes!

dimecres, 16 de novembre de 2011

Pizzes

Estem cuineres darrerament! Que hi farem...

Avui ens hem agossarat amb una pizza...

La massa es ben senzilleta de fer:
-500 gr farina
- 2 gots d'aigua
- una culleradeta de llevat

Amb aquestes quantitats, però, surt molta massa; jo, la propera vegada, penso que faré la meitat.

L'amassat ha estat una labor en equip ;)



La primera pizza que hem fet ha estat dolça. Li hem posat una poma a trossets per sobre i estava deliciossa.




Desppés em fet un altra per sopar; aquesta de verdures: carbasó, esberginia, tomaquet, carxofa i formatge de cabra. Ens ha agradat molt a tots. Segur que repetirem!

dilluns, 14 de novembre de 2011

I van 2!

Aquest cap de setmana hem celebrat l'aniversari de la més petita de la familia :)
Com crèixen!!!

divendres, 11 de novembre de 2011

Una bossa especial

De vegades, quan tinc pensada alguna activitat per l'Àfrica i no l'acabo de preparar, em sento malament, com culpable.

Molts cops, l'Africa aconsegueix que marxi aquest sentiment de culpa; quan ella fa o proposa aquella activitat que a mi se'm va resistint i fa que la meva idea surti milorada :)

Una cosa semblant va passar amb això de la costura...

Feia temps que volia preparar-li la activitat de cosir... Ja tenia un bastidor i fils, encara em mancava aconseguir una agulla amb la punta roma i una roba en la que aquest agulla pogués cosir bé...

Doncs bé, l'altre dia, l'Àfrica em diu que vol una bosa per transportar una titella que tenim a casa, una bossa per portar-la al parc amb les amigues i que no s'enrotllin els fils...

Vaig agafar robes de feltre que tenia per casa, fils, agulles, tisores,... bé, tot el necessari, em va dir que la volia blava i amb forma de regal. Quan ho tenia tot enllestit i em disposava a fer la primera puntada, em va dir que no, que volia cosir ella :o

Vaig dubtar uns segons... I després vaig pensar... perque no?
Va cosir un costat senser, es pot millorar, es clar, però per ser la primera costura, esta força bé!

Jo vaig cosir l'altre costat, perquè ella ja estava cansada :). Després va decidir posar-li una tira per portar-lo penjat... i una decoració de color rosa, la cosa va quedar així



Fa un parell de dies, va voler canviar el velcro que jo havia posar com a tanca per un parell de botons... També els va cosir ella, tots 2.

Aqui el costat que va cosir ella d'una mnica més a prop,,,




I aquí la costurera, enfeinada amb la seva feina...

dijous, 10 de novembre de 2011

Descobrint el parxís (i la oca)

Doncs si, fa poquests dies, l'Àfrica ha descobert el parxís.

Tot va començar amb una tovallola de platja de quan jo era petita que va veure a casa de ma mare.

Ha estat tota una revelació. No se m'havia acudit que pogués ser el seu moment encara.

Li agrada tot, les fitxes, els daus, les normes,... i, sobretot, comptar. Fins i tot n'ha creat ella una de norma: quan tira cada jugador ha de llençar el dau al triangle central del seu color.



M'agrada, especialment, que gaudeix jugant i no li fa res guanyar o perdre; l'altre dia, en sortir-li el tercer 6 seguit es va possar molt contenta perque se'n anava cap a casa :)

De rebot ha descobert també la oca, es clar, li va donar la volta al tauler :).
Li encanten els rodolins propis d'aquest joc, de oca a oca, de dado a dado, de puente a puente,... Amb la mateixa corrent li agrada que li toqui quedar-se una estona a la posada i, inclus, a la pressó...

dimecres, 9 de novembre de 2011

Estela, hada del bosque

Fa temps que l'Àfrica es una fada del bosc. :)

Per aquest motiu, fa uns mesos, una amiga ens va regalar aquest llibre...

Jo, us el recomano ara, perque fa uns dies que ens acompanya a tot arreu.

L'Estela es una nena aventurera que aconsegueix convèncer al Samual per anar al bosc a comprovar que les fades son invisibles. En Samuel es un nen més tranquil, que prefereix quedar-se tocant de peus a terra mirant els conills mes que no pas acompanyar a l'Estela a dalt dels arbres per veure el mon sencer...

Tots dos, però, s'entenen de meravella i pasen un dia la mar d'agradable.

Gracias Angelica!

dilluns, 7 de novembre de 2011

Parc de bombers

Fa uns dies, en marxar del parc amb una amiga, vam passar davant d'un parc de bombers. Les nenes es van quedar a la porta mirant una mica i un bomber molt amable les va convidar a pasar ...

No s'ho van pensar dues vegades! :)

Els va ensenyar tots els cotxes, van pujar al camió de l'escala, els va obrir l'ambulància i les va ensenyar que portaven al armaris lateals dels camions; també ens va ensenyar (aquest cop més a les mames) les fitxes que tenen de cada carrer de la seva zona amb un mapa de cop arribar, les indicacions per seguir el cami més curt, un croquis dels serveis que hi ha al carrer (boques d'incendi, hospitals,...)

Ens va convidar a tornar un altre dia, amb més temps...
Hi tornarem perque es una visita molt agradable i interessant, però... no se si vam deixar res per un altre dia ;)

divendres, 4 de novembre de 2011

L'ovella Carlota

Vam agafar aquest llibre de la bilbioteca fa poquet...

Es un conte amable, sense bons ni dolents, ideal pels més petits o per les criatures sensibles com la meva :)

Us copio la resenya que surt al mateix llibre per tal que sapigueu que us podeu trobar:

"La Carlota es una ovella molt trapella. Li agrada separar-se del ramat i enfilar-se als arbres, pujar muntanyes, travessar rius i, fins i tot, mirar els cotxes com passen pe rla carretera. Les ovelles més grans no ho acaben de veure clar. Un dia, però, la Carlota ajudarà el ramat a sortir d'un bon embolic...."

Bona lectura

dijous, 3 de novembre de 2011

Candau

La Mara porta uns dies amb molta inquietut per les claus.

Cada cop que troba un pany o una clau, allà que va ella...

La porta de casa, l'armari de les pintures, el pany de seguretat de les finestres,... s'hi estaria tot el dia...

Vaig recordar que a l'Àfrica li va passar el mateix i també vaig recordar quelcom que li va agradar força...

Vam rebuscar una miqueta i de seguit vam trobar un parell de candaus. No us podeu imaginar la il·lusió que li va fer!

Porta 2 dies jugant amb ells sense parar :)



I jo, vinga doanr-li voltes per saber que regalar-li pel seu aniversari!!!

dimecres, 2 de novembre de 2011

Crema de garrofa

Aquest matí hem fet crema de garrofa...

Una recepta molt snezilla, molt ràpida de fer i amb un resultat delicios!

Hem posat:

- 50 grams d'atmetlles picades
- 50 grams de mel
- 10 grams de garrofa en pols



Després només cal remenar-ho ben bé tot i, llestos!

Una llesca de pa... i a saborejar-lo :)



Gràcies Manou per la recepta! ;)

dimecres, 26 d’octubre de 2011

Taulell de 100



He fabricat aquest taulell de 100.

Primer he impres aquesta cuadricula en un full de color blau i l'he plastificat. Seguidament l'he enganxat amb la pistola de silicona (quin invent!) a una fullola de fusta i amb un llistó de fusta de 1x1 cm he fet un marc.

Després he impres aquesta cuadricula númerada en una enganxina tamany DIN-A4 i l'he enganxat en un altre DIN-A4, aquest cop de cartro-pluma (un altre invent...), aquest cartro pluma (que es tot de color blanc) es talla molt bé amb un cuter.

Tot això m'ha portat, més o menys, hora i mitja i ha quedat molt curiós.

Espero que amb aquest material descobreixi com funciona el sistema decimal.

L'Africa en quan l'ha vist li ha interessat i m'ha dit que volia "posar els números seguits així (en files)". La primera filera, es clar, la fet bé, la segona s'ha començat a liar, quan ha arribat al 12 ha posat el 21, després el 13 i quan ha trobat el 31 se'ls ha mirat una estona :). En trobar el 100 l'ha col·locat a l'última casella "perquè aquest té tres números" i llavors a començat a col·locar els números que anava trobant sense cap ordre, un darrere de l'altre... Mica en mica, no hi ha cap pressa.

diumenge, 23 d’octubre de 2011

Taller Montessori de Matemàtiques a Barcelona

Algún que altre cop us he parlat de la parella Montessori Canela, guies Montessori de primaria i secundaria i pares de 4 fills.

Pels que no ho heu llegit altres vegades, dir-vos que es un plaer fer tallers amb ells. En Marco es més teóric i, com esta fent un Master en Neurociència, es capaç de donar-t'he les explicacions cientifiques d'allò que la doctora Montessori va observar fa més de 100 anys; la Beth, per altra banda, es capaç de transportar-te a la teva infantessa ja que exerceix el seu paper de guia Montessori a la perfecció.

He destacat que son pares de 4 fills perquè es un valor afegit per les families que eduquem a casa,ja que poden compendre amb molta més facilitat les dificultats que hi ha al hora d'aplicar el mètode a la llar.

Aquest taller que fan el cap de setmana del 12 i 13 de novembre jo el vaig fer al juliol de l'any passat i us assguro que val MOLT la pena.

Aquest taller va adreçat tant a families com a educadors i, si us inscriviu abans del 5 de novembre o si ja heu fet algún taller l'any 2011 amb ells, us faran un 10% de descompte.

Aquí us adjunto el document on es detalla tota la informació.

Per inscripcions us podeu adreçar a:

Mireia Oliva Dordal
600.35.92.52
montessoribarcelona@gmail.com

dimarts, 18 d’octubre de 2011

Reunió sense escola Barcelona

Molts de vosaltres ja sabreu que des d'ALE s'ha proposat realizar reuniones locals per debatre sobre quin es el millor camí per defensar la nostra opció educativa.

A Barcelona es celebrarà una d'aquestes reunions, sera el proper diumenge 23 d'octubre al parc de l'Estació del Nord. Us deixo aquí un enllaç a la convocatòria.
I aquí una proposta de punts a debatre.

Be, ja ho diu la convocatòria, esteu tots convidats :)

dimecres, 5 d’octubre de 2011

Seguint la linia de punts

M'ha semblat molt curiós.

Sempre he pensat que aixó de seguir la linia de punts era un invent per tal que els nens practiquesin determinades habilitats en el dibuix, que era quelcom imposat des de fora...

Aquesta tarda l'Àfrica s'ha posat a dibuixar a la pissarra, ha començat fent linies, després a fet uns quants punts tot picant amb el guix al caballet i, finalment, s'ha posar a unir els punts entre si...

dilluns, 3 d’octubre de 2011

El pinxapunxa

Recordo que jo tenia un joc com aquest, i ho recordo molt vividament; per això, imagino que tindria al voltant del 8 o 9 anys...



No se m'havia acudit que a les nenes els pogués agradar... Les trobava petites :)

Aquest cap de setmana, però, vam estar a casa d'una amiga i la Mara (sobretot) el va descobrir; aquesta amiga m'ha deixat que me'l emportés (per descobrir si es un caprici passatger o cal gastar-se els quartos aprofitant que ve l'aniversari de la petita), ja que el seu fill fa molt temps que no li fa cas...

Fa 2 dies que es la joguina estrella :)


Si us pasa com a mi, que penseu que aquesta joguina es per més endavant, val la pena que els hi oferiu, potser us donen una sorpresa ;)

divendres, 30 de setembre de 2011

Practicant la trena

Des de que fa uns dies una amiga nostra, l'Anna, li va fer una trena, a l'Africa li han entrat les ganes de practicar a fer trenes...

Avui, per fi, me decidit a fer-li possible...

He agafat tres cordills de colors, els he fet un nus i, amb un tros de llana, els he lligat a una cadira.

Primer he fet jo una mica de trena i li anava dient el que anava fent; de seguida ha volgut fer-la ella i ha desfet tot el que havia fet jo :)

Em sembla que ha fet i desfet diversos cops i al cap d'una bona estona m'ha ensenyat el que havia fet i com ho feia...



A la foto no s'aprecia bé. però feia servir les mans com jo, sempre amb les 3 cordes agafades...

Suposo que seguirà pràcticant alguns dies

dijous, 29 de setembre de 2011

Conciliació? Fem-la possible!



En aquest país la conciliació familiar es una vergonya. De fet, es un eufemisme! Perquè de familiar en te ben poc; mes be es tracta de com aparcar a la familia el mes aviat possible i quantes mes hores millor per tal de poder produir, com si aquesta familia no existís; pero existeix.

Es inhumà fer que un nadó de 16 SETMANES estigui separat de la seva mare durant varies hores cada dia...

Fa temps que demanem que aquesta baixa s'allargui. L'Ira sembla que s'ha cansat i s'ha proposat que fem soroll; no seré jo qui la deixi sola!

Jo he pogut conciliar. Com? Senzill, soc autònoma i puc fer la meva feina des de casa; amb una reducció important de l'horari, es clar! Moltes famílies no tenen aquesta sort.

Allargar la baixa maternal fins als 6 mesos com a mínim, facilitar que algunes mares puguin tenir cura dels seus petits durant els 2 o 3 primers anys de la seva vida (fent-lis entrega cada mes de l'import que s'abonaria a una escola bressol, per exemple), afavorir les empreses que optin per la contractació de personal amb infants petits a càrrec a mitja jornada,... Podem demanar un ventall de mesures per aconseguir aquesta conciliació.

Que? Us ve de gust posar mans a la feina?



S'ha creat un grup al Facebook

dimecres, 28 de setembre de 2011

Un camient especial

Ahir us vaig posar una foto d'una combinació de la torre rosa i l'escala marró; la vaig fer jo... Hi ha unes fitxes per tal que el nen faci aquestes construccions, però ja sabeu que a mi no em va massa aquestes idees...

He decidit deixar-li muntatges alguns dies per que s-ho trobi quan es llevi i vegi que es poden fer coses diverses amb aquest material.

Avui s'ha trobar aquest caminet...



De seguida s'hi ha endinsat...



Fins i tot, l'ha fet una petita mascota que tenim a casa :)

dilluns, 26 de setembre de 2011

Africa

A l'Africa l'interessa l'Africa ;)

Primer va començar pel tema de les guerres, parlant de si els soldats ens podien matar... En dir-li que nomès poden matar als paisos que estan en guerra em va dir: a l'Àfrica hi ha guerra, oi?

Després van ser els lleons... Volia saber si ens podien menjar... De seguida li vaig dir que no, que els lleons només vivien a l'Àfrica (i als zoologics, però això no compta!)

Fins aqui no sembla que hi hagi un interès massa especial, però l'altre dia a la platja em va pregutnar si a l'Àfrica tenien platja, jo li vaig contestar que si, que alguns paíssos i em va demanar que li digues el nom d'alguns d'ells: els que t'enrecordis, mama!

I ahir per la tarda, en sentir com un cotxe tocava la bocina i pensar si hi havia futbol, va sorgir un altra pregunta: a Africa fan futbol, mama? Novament em va demanar el nom dels paisos que hi jugaven (només vaig saber dir-li 2!!!)

Bé, crec que no cal esperar més...
He impres un mapa mut de l'Àfrica en un paper imantat, hi he posat el nom dels paisos i l'he enganxat a la nevera... Volia fer-lo com si fos un puzzle per paisos, però, al final, he pensat que així n'hi ha prou de moment...



A veure que sorgeix d'aquí, ja us ho explicaré :)

dimecres, 14 de setembre de 2011

Ja classifico!

Doncs si, la Mara ja ha fet la seva primera classificació! (bé, ja se que no es ben be la primera, fa temps que clasifica coneguts de desconeguts, persones d'animals,... pero si que es la primera tria que fa!).

S'ha trobat amb un pot ple de globus de l'Àfrica i els ha escampat per terra, com no podia ser d'un altre manera ;)

Llavors, ha començat a agafar els globus blancs (quan ha agafat el segon i fins i tot el tercer, pensava que era casualitat), fins que no n'ha deixat ni un.




I tot seguit, s'ha posat a jugar NOMES amb els globus blancs, els ficava dins el pot i els tornava a treure i torna-hi a començar...



Es curiòs també el color escollit... Diuen que el blanc es el color de la inocència :)

dilluns, 12 de setembre de 2011

L'aprenentatge de l'estiu.

Aquest estiu l'Africa ha apres/viscut moltes coses (com sempre) però n'hi ha una que en destaca: Neda!!!

I ho ha fet tota sola!

Per Sant Joan vam estar en una piscina amb els amics i es va decidir a anar sola dins la piscina gran (acompanyada d'un altre parell), va ser curiós, nedava pel voltant, molt a prop de la vora, sense que ningú l'agafés, l'ajudes, ni li expliqués res. Des d'aquell dia, la cosa no ha parat, no n'ha volgut saber res de piscines petites, ni de xurros, ni de manguets, de seguida volia anar a "la gran" o volia ficar-se al mar (on no toca, es clar!) i es que... quan un descobreix una habilitat, necessita practicar i practicar per perfeccionar-la.

Us deixo uns segonets amb la nedadora!



dijous, 25 d’agost de 2011

El follet del 5

Ja us vaig dir ahir que el 23 vam celebrar l'aniversari de l'Àfrica; doncs bé, a banda del pastís li vaig fer un altre detallet i va ser aquest follet.



Per fer-lo, em vaig mirar aquest tutorial. I, com que no tenia la base de fusta que aquí surt i només aconsegueixo trobar-la als USA, vaig fer un apanyo amb un tap de suro (un tap que mai ha estat a dins d'una botella, eh? que no fa gens de pudor de vi!)








dimecres, 24 d’agost de 2011

Un pastís especial

Ahir va ser un dia de celebració a la nostra familia: l'Àfrica va ser 5 anys!!!

Fara un parell o 3 mesos una forera de Crecer en Libertad va penjar les fotos dels pastissos temàtics que li feia al seu fill pels seus aniversaris; de seguida vaig tenir clar que jo també volia donar-li aquestes sorpreses a les meves petites :)

No sabia ben bé de que faria el pastís, però farà cosa d'un mes i mig, l'Àfrica s'ha començat a interessar pels avions.



Serà per que havia d'agafar un?



Nose, el cas es que li interessava, i molt!
Així que el 22 a la nit em vaig posar a ello...

Primer vaig fer un motllo amb paper, per veure mides...



Tot seguint un model que tenia beeeen a prop :)



El cos de l'avio i els motors els he fet amb pa de pessic i les ales i els alerons del darrera amb galeta d'avena.



Les finestretes son de xocolata i el pastís esta tot (bé, gairebé tot) cobert de nata (que li encanta a l'Àfrica i un cop a l'any li dono el gustaso)





Me'n vaig anar a dormir força tard, però la veritat es que ha valgut la pena :) l'Àfrica s'ha quedat al·lucinada i li ha encantat :)