Practicant la trena

Des de que fa uns dies una amiga nostra, l'Anna, li va fer una trena, a l'Africa li han entrat les ganes de practicar a fer trenes...

Avui, per fi, me decidit a fer-li possible...

He agafat tres cordills de colors, els he fet un nus i, amb un tros de llana, els he lligat a una cadira.

Primer he fet jo una mica de trena i li anava dient el que anava fent; de seguida ha volgut fer-la ella i ha desfet tot el que havia fet jo :)

Em sembla que ha fet i desfet diversos cops i al cap d'una bona estona m'ha ensenyat el que havia fet i com ho feia...



A la foto no s'aprecia bé. però feia servir les mans com jo, sempre amb les 3 cordes agafades...

Suposo que seguirà pràcticant alguns dies

Africa

A l'Africa l'interessa l'Africa ;)

Primer va començar pel tema de les guerres, parlant de si els soldats ens podien matar... En dir-li que nomès poden matar als paisos que estan en guerra em va dir: a l'Àfrica hi ha guerra, oi?

Després van ser els lleons... Volia saber si ens podien menjar... De seguida li vaig dir que no, que els lleons només vivien a l'Àfrica (i als zoologics, però això no compta!)

Fins aqui no sembla que hi hagi un interès massa especial, però l'altre dia a la platja em va pregutnar si a l'Àfrica tenien platja, jo li vaig contestar que si, que alguns paíssos i em va demanar que li digues el nom d'alguns d'ells: els que t'enrecordis, mama!

I ahir per la tarda, en sentir com un cotxe tocava la bocina i pensar si hi havia futbol, va sorgir un altra pregunta: a Africa fan futbol, mama? Novament em va demanar el nom dels paisos que hi jugaven (només vaig saber dir-li 2!!!)

Bé, crec que no cal esperar més...
He impres un mapa mut de l'Àfrica en un paper imantat, hi he posat el nom dels paisos i l'he enganxat a la nevera... Volia fer-lo com si fos un puzzle per paisos, però, al final, he pensat que així n'hi ha prou de moment...



A veure que sorgeix d'aquí, ja us ho explicaré :)

L'aprenentatge de l'estiu.

Aquest estiu l'Africa ha apres/viscut moltes coses (com sempre) però n'hi ha una que en destaca: Neda!!!

I ho ha fet tota sola!

Per Sant Joan vam estar en una piscina amb els amics i es va decidir a anar sola dins la piscina gran (acompanyada d'un altre parell), va ser curiós, nedava pel voltant, molt a prop de la vora, sense que ningú l'agafés, l'ajudes, ni li expliqués res. Des d'aquell dia, la cosa no ha parat, no n'ha volgut saber res de piscines petites, ni de xurros, ni de manguets, de seguida volia anar a "la gran" o volia ficar-se al mar (on no toca, es clar!) i es que... quan un descobreix una habilitat, necessita practicar i practicar per perfeccionar-la.

Us deixo uns segonets amb la nedadora!

Un pastís especial

Ahir va ser un dia de celebració a la nostra familia: l'Àfrica va ser 5 anys!!!

Fara un parell o 3 mesos una forera de Crecer en Libertad va penjar les fotos dels pastissos temàtics que li feia al seu fill pels seus aniversaris; de seguida vaig tenir clar que jo també volia donar-li aquestes sorpreses a les meves petites :)

No sabia ben bé de que faria el pastís, però farà cosa d'un mes i mig, l'Àfrica s'ha començat a interessar pels avions.



Serà per que havia d'agafar un?



Nose, el cas es que li interessava, i molt!
Així que el 22 a la nit em vaig posar a ello...

Primer vaig fer un motllo amb paper, per veure mides...



Tot seguint un model que tenia beeeen a prop :)



El cos de l'avio i els motors els he fet amb pa de pessic i les ales i els alerons del darrera amb galeta d'avena.



Les finestretes son de xocolata i el pastís esta tot (bé, gairebé tot) cobert de nata (que li encanta a l'Àfrica i un cop a l'any li dono el gustaso)





Me'n vaig anar a dormir força tard, però la veritat es que ha valgut la pena :) l'Àfrica s'ha quedat al·lucinada i li ha encantat :)

"Cusint"

Aquesta tarda l'Àfrica estava amb un joc de construcció que li van regalar l'any passat pel seu aniversari. Hi ha hagut un moment que m'ha cridat i m'ha dit: mira mama, estic cosint!



Mes tard, he vist com es dedicava a fer el nus...



Potser, si li segueix interessant, li hauré de preparar alguna coseta per que continui practicant... ja us assabentareu ;)

Mural d'animals

Quan l'Àfrica era petita, més o menys a l'edat de la Mara, teniem una amiga amb un nen (de la mateixa edat si fa no fa) que treballava en una escola bresol i li feia un munt de material al seu fill... A mi, em va entrar la vena de "quina mare més sosa soc" i li vaig fer uns quants murals: un de fotos d'ella mes a mes, un altre amb amigues/familia, un altre de paissatges i un d'animals...

Aquests murals es van quedar al limb, es a dir, a les parets sense que ningú els fes ni cas... Però ara la Mara els ha descobert i li han agradat; li agrada molt el de l'Àfrica mes a mes i li agrada, sobretot, el dels animals. Cada cop que el veu, em fa que l'aixequi (perque està a la meva alçada) i que m'estigui allà una estona dient-li el nom dels animals que ella em va senyalant...

He decidit fer-li el mural de nou, però millorat i adaptat també per les inquietuts de l'Àfrica:

El primer que he fet ha estat posar-lo a la seva alçada, he plastificat les fotos i les he posat amb velcro per poder-les posar i treure de la cartolina, a les fotos he posat el nom de cada animal pel darrere i he fet uns rètols amb els noms que tambè es poden enganxar i desenganxar del lloc.

Perquè ho he fet així? Doncs les he plastificat i les he fet que podessin sortir perquè a la Mara li encanta estirar les coses que li agraden (i no tinc ganes d'imprimir i enganxar fotos cada dia ;)); he fet els retols perquè a l'Àfrica li comencen a interessar les lletres i he pensat que si ara no li fa cas, no en tardarà massa a trobar-li utilitat; he escrit el nom de l'animal al darrere de la foto com a control d'errors (una idea molt Montessoriana) ja que així, l'Àfrica podrà comprovar ella sola si el retol que ha posat (o vol posar) correspon realment amb aquell animal...

La cosa ha quedat així



He enganxat una caixa d'aquelles del formatge que us vaig ensenyar aquí per tal que possin les fitxes que vulguin treure i no les deixin escampades pel terra...



La veritat es que a les dos els ha encantat! Com m'agrada quan veus que la feina està recompensada :). En quan s'han llevat ho han vist i s'hi han quedat una estona; quan ha arrivat el papa, la Mara li ha ensenyat de seguida i, quan ha vingut el iaio, també; l'Àfrica per la seva banda s'ha buscat un joc ella sola: agafava les fotos i les tapava, em preguntava quin animal era i, com jo no ho sabia, em donava pistes... "comença per O i acava per A"... "la segona es una que té dos pals cap amunt"... OVELLA...

M'he adonat de 2 coses: té més interés per les lletres que no em pensava i ja sap per on comencen i per on acaven les paraules :)

Totes les fotos dels animals han estat fetes per nosaltres (moltes d'elles al zoo); tot seguit us penjo els enllaços per si us interessen:
Animals 1, Animals 2, Animals 3, Animals 4, Animals 5, Animals 6, Animals 7, Animals 8, Animals 9, Animals 10 i Noms animals

Un verdulaire?

L'altre dia vam anar a un centre comercial per comprar quelcom que em feia falta. L'Africa es va trobar amb un carret de verdulaire que la va enamorar; jo, com faig tantes vegades, li vaig fer una foto amb el mòbil, així quan vulguem comprar alguna cosa, sabem que es el que li agrada...



Normalment funciona i se'n oblida de l'objecte en qüestió, però aquest cop no va colar...

"No mama, es molt important que ens l'emportem ara". Jo, que tinc molt clar de que es tracta aquest carret, perquè serveix i en quin lloc de la casa s'ha de posar, li vaig contestar que no el necessitàvem i que a la cuina ens faria nosa...

L'Africa, que no en sap res de l'objecte i no te cap idea preconcebuda, em va contestar que a ella si que li aniria molt bé i que no es per la cuina, que es per tenir les joguines a la seva habitació i per transportar-les de l’habitació al menjador i viceversa :o No se m'hagués acudit mai!!! I em va semblar una idea fantàstica, a mes, caben força joguines i es veu el que hi ha per tots els costats :)

Se'l va voler endur posat: res d'agafar els empaquetats que s'han se muntar a casa, no; ens vam endur aquest mateix de la foto; almenys va servir perquè m'ajudes amb la compra de la fruiteria ;)



Un cop a casa no ha parat amb el carret, a fet d'hostessa aèria, d'infermera i de cambrera i ha estès mig quarto de les joguines pel menjador... Per tornar-les a deixar a lloc, em sembla que seguirà fent servir el mètode tradicional: quan la mama se'n cansa d'ensopegar les desa on a ella (o sigui, a mi) li va bé... ;)

Interessos diversos

Hi ha moltes coses que els interesa a les nenes, però aquestes dues que us mostro son de les més representatives.

La Mara està capficada en menjar sola i, a més, a menjar amb la forquilla. Li agrada la cullera, però la forquilla li agrada més. Es bona cosa aquesta que vulgui menjar sola, llàstima com acaba la cuina i la roba que porta (no vol posar-se pitet!)



L'Àfrica, per la seva banda, ja fa molt de temps que li agrada fer paquets i fer servir el cel·lo. En aquesta foto a combinat les dues aficions a la perfecció. Fa un paquet amb una capsa de sabates, però no es sempre així, pot fer un paquet amb qualsevol cosa: un tovallo, un tros de paper de vàter, la seva samarreta,... Després em fa el regalet :)

La caixa dels abaloris

Ja fa més d'un any vaig fer un curs de matemàtica activa amb Marcel Bosch, aquí us en vaig fer 5 cèntims.

En quant vaig arrivar a casa, em vaig fer uns cartonets de colors per anar "jugant". Avui, encara no se ben bé d'on ha sortit, l'Africa ha trobat un d'aquells cartonets, un vermell i m'ha demanat que era. "Es per fer uns jocs que em van explicar en un curs que vaig fer" Ah! I en tens més?
Com que li he contestat que si, de seguida m'ha demanat que se les deixés.

He agafat a la Mara a coll i he anat a la caixa on les guardava.


Si, es la caixa dels abaloris i la Mara de seguida s'hi ha fixat.
Mentre l'Àfrica s'ha dedicat a fer un caminet blau, la Mara m'ha fet entendre que volia tocar alguna cosa d'aquella capsa...



He tret unes boletes de fusta i li he posat dos recipients, un ple i l'altre buit. Sense pensar-s'ho ha començat a traspassar, primer amb les mans plenes i, a mida que en quedaven menys, ha anat més a poc a poc, fins que, les darreres, les ha agafat d'una amb una. He tornat a traspassar totes les boletes al recipient inicial i ho ha tornat a fer 3 vegades.



Llavors he pensat en posar-li boletes de 2 colors i afegir-hi un altre recipient. Aquesta vegada les agafava des de el principi d'una en una. He de confesar que me quedat una mica parada, perque n'ha agafat 7 seguides del mateix color :o, però finalment he comprovat que havia estat fruit de la casualitat i ha començat a posar-les en els diferents recipients sense cap criteri :) i, al cap de poca estona s'ha començat a cansar i a tirar-les totes pel terra. Ha estat l'hora de recollir...

Atles d'anatomia

Si, un atles d'anatomia...

A principis d'aquest estiu, l'Àfrica em va sorprendre molt tot dient: mama que es això (mentre es tocava enmig del pit), jo li vaig contestar, un ós i ella em va dir: ja, però, com es diu :o. Li vaig contestar, l'esternó, em va preguntar per les costelles, pel femur i quan va arrivar als ósos dels peus vaig dir, ep! anem a la biblioteca...

Vam estar mirant el llibre un parell de dies, ens el vam emportar de vacances a Burgos i a Figueres, per si les mosques, però no en va fer més cas; quan va ser l'hora, el vam retornar a la biblio.

Fa un parell de setmanes em va dir: mama, vull veure el llibre dels ósos. :o
Vaig decidir que era el moment de comprar un atles d'anatomia; total, no se quan tindrà la curiositat i, tard o d'hora, l'haurem de tenir... No em pensava que fos tan difícil.

Molts d'aquests atles estan fets per nens petits i els esquelets semblen de dibuixos animats, altres són massa bons, em vaig fixar en un, que quan vaig preguntar el preu em van dir, si, es de primer de carrera i val més de 100 euros, uixxx! quin ull que tinc!

Al final vaig trovar aquest, penso que es bastant complert, l'esquelet no es cap fotografia, però tampoc sembla una joguina, trobo que es un llibre que seguirem trobant interessant quan les nenes tinguin 13 o 14 anys, encara que mai se sap, ja ho se!

El vaig compra a l'Abacus i el preu esta força bé, ja que ronda els 15 euros.

Dimarts mut (o casi)

Aquesta es la pinta que té últimament el sofà de casa meva...

Des de que l'Àfrica ha descobert que els coixins van genial per fer casetes :)