dijous, 3 de febrer de 2011

Concert urbà

Ahir volia comprar roba per fer la disfressa de l'Àfrica i vam anar al centre de Barcelona. Si, ja se, a la majoria de gent els hi espanta la idea de anar al centre amb els nens, però jo ho vaig gaudir força. Potser es important dir que jo m’hi vaig criar al centre i soc una enamorada del MEU barri...

Bé, vam comprar la roba prop de la plaça Urquinaona i després vam anar cap a la plaça Sant Jaume a buscar estris de cuina per l'Àfrica, estris de veritat, però de dimensions reduïdes; només tenien les tisores que ja les teníem d’un altra vegada, amb el pelador de patates (que es el que ara ens fa falta) no vam tenir sort.

En sortir de l'Artero (la botiga dels ganivets de tota la vida), vam anar a Can Conesa a menjar uns entrepans, en sortir, l'Àfrica va erigir-se com a guia de l’expedició... Em va portar carrer Llibreteria avall, Via Laietana amunt i direcció a la catedral...

Allà hi havia un noi tocant el violí, estava just davant de la catedral, a les escales i hi donava el solet, la nena no s’ho va pensar: mamà vull seure aquí i escoltar una mica! la Mara estava dormida i a mi també em venia de gust. De seguida va decidir que volia escoltar TOTES les cançons que toqués el senyor, perquè li agradava molt la música, em va demanar si m’havia fixat com es feia això de tocar el violí, ella si va fixar, de debò. Mama, m'agradaria que el papa tingués un violí (imagino que tenir un violí va associat a saber tocar un violí).La Mara es va despertar i va ballar una estoneta; quan vam sentir la segona cançó repetida va decidir que ja era hora de marxar. Havíem estat 1 hora escoltant la música, música clàssica.

Feia temps que pensava que m’agradaria que escoltés música de qualitat en directe, però clar, no goso anar a l'Auditori o al Liceu, no havia pensat en el Gòtic!

Per la nit, li va explicar a son pare com es tocava el violí: papa es posa aquí a sota la barbeta, es mouen els dits així, on estan les cordes i una fusta es mou així, veus papa?

Així que les meves recomanacions son dues:
- Aneu a escoltar música en directe amb llibertat de moviment i a un preu molt econòmic
- Deixeu-vos guiar per la ciutat pels nens, feu el que us demanen. De la mà d’una criatura, fins i tot una gran ciutat pot esdevenir un lloc agradable!

3 comentaris:

  1. Es genial! me ha encantado leer esta entrada. Los adultos siempre vamos con prisas y es increíble cuando nos dejamos guiar por ellos. Se aprende tanto! Una hora! que barbaridad, parece mentira eh.
    Muy buenas recomendaciones. Besos

    ResponElimina
  2. ei que a l'Auditori fan concerts per nens mooolt economics!! I els musics passen pel costat i sents els instruments sonant ben a prop.

    Pero no es el carrer, clar... llibertat total! Una hora escoltant.. quina passada! Aixo que dius de deixar-nos portar per ells ho vaig fer l'altre dia i va ser molt divertit, i ella tota orgullosa de decidir per on passar :)

    ResponElimina
  3. Dir-vos que l'hora se'm va passar volant. El tio era un virtuós (almenys pel meu modest oïde).

    Gràcies, un peto a totes dues!

    ResponElimina