JILLE 2015

Claudio Naranjo al 1r Congrès de homeschooling a Chile

El passat cap de semana va ser el primer congrès nacional d'educació a casa (homeschooling) a Chile.

Claudio Naranjo els va fer arribar aquesta salutació. Jo no puc afegir res al que diu aquest home.

 

* està afegit sota l'etiqueta d'amics (entre d'altres), no es que consideri que el Sr. Naranjo ho es (tampoc que no ho sigui). Faig servir aquesta etiqueta perque una amiga preuada era a aquell congres i l'enllaç al video va ser rebut de persones molt agradables per mi.

JILLE 2013

 

Què vol dir poble sobirà si no s'accepta la sobirania de les persones?

Pel dret a decidir com volem educar els nostres fills.

  

A Catalunya hi ha centenars de famílies que, d'una manera conscient i en coherencia amb la seva filosofia de vida, han decidit ocupar-se de la formació escolar dels fills en primera persona. El Homeschooling és una pràctica que ja té una certa tradició alnostre país, com en tants altres països d'Europa i del món on està perfectament permès, regulat i, a vegades, fins i tot recompensat.

 

El nombre de famílies que a Catalunya es fan aquest plantejament i se sumen a aquesta opció educativa va creixent dia a dia. I el nombre de famílies que per aquest motiu estan essent perseguides i obligades a escolaritzar tot traint els seus principis, per desgràcia, també. Ja és ben curiós -per no dir greument incongruent- que en un moment com el que representa que estem vivint a Catalunya, el mateix govern que reivindica un just dret a decidir i que camina cap a la sobirania d'un poble, negui la sobirania i el dret a decidir en aspectes tan fonamentals de la vida als individus d'aquest poble. És de debò que se sent la dignitat d'un país, la sobirania d'una comunitat? I no es té cap mena de sensibilitat vers la sobirania i la dignitat de famílies tan responsables que estan disposades a fer girar tota la seva vida al voltant de l'educació dels seus fills?!

 

Sí, l'Administració Pública ha d'assegurar el dret de l'infant a l'educació i té l'obligació de vetllar-ne la qualitat; doncs que ens ajudi enlloc de posar-nos pals a les rodes. Perquè el que està clar és que el Homeschooling no és un caprici ni un delicte, és pura coherència amb unes conviccions molt profundes i fermes. I els que hem escollit aquesta opció abans canviaríem de país que de parer. Se sap que tots els canvis històrics i legislatius vénen després d'un canvi social i a vegades després de moltes persecucions, víctimes i sacrificis. Els que un dia són delinqüents perseguits després són homenatjats i reconeguts. En aquest cas estem parlant d'infants. No volem pòstums reconeixements. Volem estalviar als nostres fills haver de "lluitar"o de "resistir en la clandestinitat" per uns drets que és evident que tard o d'hora s'hauran de reconèixer.

Reunió sense escola Barcelona

Molts de vosaltres ja sabreu que des d'ALE s'ha proposat realizar reuniones locals per debatre sobre quin es el millor camí per defensar la nostra opció educativa.

A Barcelona es celebrarà una d'aquestes reunions, sera el proper diumenge 23 d'octubre al parc de l'Estació del Nord. Us deixo aquí un enllaç a la convocatòria.
I aquí una proposta de punts a debatre.

Be, ja ho diu la convocatòria, esteu tots convidats :)

Trobada de la Coordinadora

Com cada any, la Coordinadora Catalana pel Reconeixement i la Regulació de l'Educació en Familia fa la trobada d'estiu; una trobada oberta a totes les families que estiguin interessades a apropar-se a aquesta asociació.

Aquest any es fa a Banyoles, al Camping El Llac, els dies 24, 25 i 26 de juny (si, ja mateix), hi ha families que venen tots els dies, n'hi ha que venen un parell, n'hi ha que arriven abans i algunes que marxen després; també n'hi ha que només venen un dia... Es com l'educació en familia, cadascú troba la SEVA fórmula...

Si us bé de gust, esteu convidats!

Galicia

Per si no ho sabeu, les families gallegues s'enfrontan a una delicada situació després de la aprovació per la Xunta de Galicia de la "Lei de apoio á familia e á convivencia de Galicia". Aquesta situació legal sense precedents a l'Estat Espanyol ha fet que molts amics s'uneixin per donar el seu suport, uns ho han fet a través del Facebook, altres mitjançant els bloc, altres des d'altres mitjans,...

Les negociacions per aconseguir una esmena a la "Ley de apoio á familia e á convivencia de Galicia", que considera la "no escolarització habitual" una situació de desempar, no progresen.

Ajudem a que els gallegs deixin de ser un murmuri per les autoritats.

Manifestació per les families procesades per educar sense escola

Fem costat a la iniciativa que ens proposen des del bloc "Bajo el diente de león" per fer costat a les 20 families que estan essent investigades a tot l'estat espanyol, per prendre la decisió d'educar als seus fills en familia; fixeu-vos que dic en familia i no a casa, ja que els nens aprenen a tot arreu i no només a casa.

Fa 15 dies eren 23 les families investigades; m'alegra molt comunicar-vos que aquestes 3 families que ja no estan en aquesta llista han tingut bones noticies i la resolució ha estat favorable a la seva (la nostra) opció educativa. Espero, de tot cor, que totes les resolucions tinguin el mateix final.

Trobada oberta de la Coordinadora

Coordinadora Catalana pel Reconeixement i la Regulació de l’Educació en Família

Com arrivar-hi

* Des de l'autopista del Vallès C-58

* Des de l'estació de RENFE de Cerdanyola

Ens veiem?

XXIII Carnaval de Blocs

Anem ja per la XXIII edició del Carnaval de Blocs i l’amfitriona d’aquesta edició es la Ketty, que des de el seu bloc ens fa la següent pregunta:

Quins son els beneficis de l’educació a casa?

Per mi, en aquests moments, que les meves filles tenen 4 i 1 anys, el principal benefici es la felicitat.

Veig a les meves filles felices. Es lleven contentes pel matí, sense presses, juntes, prenen teta plegades mentre juguen amb les seves mans i no paren de mirar-se als ulls, uns ulls que es somriuen.

Sortim al carrer i l’Àfrica parla amb tothom que la vulgui escoltar, els hi explica el que es important per ella aquell dia, es para una estona amb el Cesar, que ven el cupó de l’ONCE, entra a la fruiteria a ensenyar-li a la Belen el cotxet que es va trobar a les escombraries i que esta nou, em fa esperar-me a la porta de Correus perquè li vol demanar a l’Elena que li faci un “tatuatge”, això els dies que ens quedem a prop de casa...

Després estan els dies que quedem amb les amiguetes, un parell de cops per setmana, son amiguetes homeschoolers també, podem estar perfectament, entre 5 i 7 hores jugant al parc, si 5 I 7 HORES JUGANT!

Hi ha altres dies que els hi donem la sorpresa de poder dinar amb el papa... Aquest es un altre benefici que tenim, si les nenes anessin a l’escola tindrien un papa de cap de setmana, ja que arriba cap a les 8 o les 9 de la nit ; les meves filles se’n van a dormir a les 12 o quarts d’una per poder gaudir d’ell cada dia.

I jo, gaudeixo de les meves filles a tota hora i en cada moment. Per mi, no te preu poder veure la seva cara de satisfacció quan descobreixen alguna cosa per primera vegada, quan aconsegueixen una fita que han estat perseguint (un salt des de més amunt, tres passes seguides sense aguantar-se a cap paret ni cap cadira,...) la cara de felicitat que tenen quan juguen plegades i la complicitat que ja se’ls endevina.

Si, es clar, no tot son flor i violes tota l’estona, no sempre tenen una rialla a la boca, però trobo que es molt difícil que fossin més felices si escollíssim un altra opció educativa.