(darle) La vuelta al cole

Em ve molt de gust compartir amb vosaltres l'article que un bon amic ha publicat al diari local La Plazuela el passat 18 de setembre:


Parece un momento propicio para ponerse a pensar en la educación ahora que casi todo el mundo vuelve al cole – no sólo el alumnado y el profesorado, padres y madres vuelven también ya que el calendario escolar, de un modo u otro, marca los ritmos de la sociedad entera. Nada nos parece más natural que la escuela; y sin embargo nuestro sistema escolar obligatorio es un invento relativamente reciente. Nace a principios del siglo XIX en el Estado Prusiano y se extiende e implanta en occidente con una velocidad asombrosa. Su objetivo explicito era claro: formar empleados para el inmenso aparato estatal que requería el nuevo modelo político, formar trabajadores que alimentasen las fábricas que sustentaban el nuevo modelo productivo y tener soldados en la reserva para batirse el cobre en las guerras imperialistas que la historia dejaba entrever en el horizonte. Las academias de infantería y las nuevas penitenciarías que empezaban a proliferar sirvieron de modelo para esta increíble obra de ingeniería social. Su pretexto, el igualitarismo y la libertad ilustradas. Sus recetas de aprendizaje, la segregación por grupos de edad, un currículum pre-establecido, graduado y por materias, exámenes y calificaciones. Y así nació y ha continuado la escuela con unos pocos cambios – no tantos - hasta hoy.

Nada nos parece más natural que la escuela, nada menos cuestionado que el colegio; su pertinencia, la necesidad que de ella tenemos todas las sociedades, casi nunca es puesta en tela de juicio. La escuela es fuente de progreso, de desarrollo, de libertad, de cultura. Y sin embargo al mismo tiempo es difícil encontrar a quien se sienta plenamente satisfecho con ella. El porcentaje de fracaso escolar en nuestro país – y en casi todos – es alarmante, la conflictividad y violencia en las aulas resulta ya en muchos casos ingobernable, cada vez más chavales y chavalas son diagnosticados con síndromes y patologías que sólo tienen sentido dentro de ese modelo escolar concreto y que por ello no es descabellado pensar que son producidos por la propia institución escolar y la dificultad creciente que niños y niñas experimentan al intentar encajar en ella. Gran parte del profesorado está quemado, desencantado o deprimido, y una importante cantidad de alumnos y alumnas, estresados o aburridos como ostras. Y es que el mundo que habitamos no es ya la Prusia del siglo XIX, los niños y las niñas no son del siglo XIX, las habilidades necesarias hoy no son las del siglo XIX, pero cada mañana niños y niñas de todo el mundo, maestros y profesoras, viajan en el tiempo y pasan unas cuantas horas en la Prusia del siglo XIX. Este año se ha dado a conocer un documento llamado Manifesto15 que promueve la reforma de los sistemas educativos. Según este texto la situación actual es que se está intentando enseñar a niños 3.0 con un sistema educativo 1.0, y nos da unas claves para entender qué tipo de educación sería adecuado a las nuevas generaciones y pertinente en la era digital de la información. Se trata de una educación democrática, autodirigida por los alumnos, flexible, libre de exámenes y sin un currículo predeterminado. ¿Pero esto es posible? ¿cómo saber si podría funcionar?

Es bien sabido –pues los medios se encargan periódicamente de repetírnoslo machaconamente– que España obtiene uno de los peores resultados en el informe Pisa, que mide la calidad y eficiencia de los sistemas educativos de diferentes países. El país mejor calificado por ese informe es Finlandia. allí los alumnos tienen menos horas de clase, hay menos alumnos por clase, los profesores están mejor pagados y son una de las profesiones con más prestigio. Los currículos son flexibles y abiertos, también los grupos. El alumnado tiene más responsabilidades y libertades dentro del ámbito escolar. No hay prácticamente exámenes y desde luego nunca para los niños y niñas de menor edad. ¿Qué hacemos ante esta situación? ¿Mirar a Finlandia? No, que va, la receta para España es más de lo mismo: fijar, determinar y cerrar aún más el currículo, aumentar la ratio profesor alumno, reducir el sueldo al profesorado, aumentar controles y exámenes, dar más peso a las calificaciones y menor responsabilidad al alumno en su propio proceso de aprendizaje. Einstein definía la locura como hacer una y otra vez lo mismo esperando obtener resultados diferentes. Está claro que según Einstein en España – y en casi todo el mundo – estamos locos.

Y sin embargo lo que parece una locura es cuestionar el cole, intentar cambiarlo. Pero la realidad es que la Unesco lleva ya unos años pidiendo una reforma global radical del sistema educativo que responda a las características de un nuevo tiempo; su modelo está ya definido, y no se parece en nada al actual, y sí mucho a las diferentes alternativas educativas que desde hace décadas vienen desarrollándose. Se parece mucho más a las propuestas del Manifesto 15 que a la Prusia del XIX. ¿Pero cuáles son estas alternativas educativas? Son las que nos muestran que no sólo otra educación es posible, sino que ya está sucediendo en muchos lugares, las que nos prueban que sí, que funciona, de forma diferente a la escuela convencional.
Ahora que casi todo el mundo vuelve al cole, familias de todo el mundo – y aquí en España también – celebran la Jornada internacional por las libertades educativas (JILLE). Se trata fundamentalmente de familias cuyos hijos aprenden fuera del sistema escolar, sin escuela, en casa, o también en diferentes escuelas libres, activas, democráticas, en comunidades de aprendizaje y otras experiencias la mar de interesantes. Niños que no van al cole, que aprenden con sus familiares, amigos y vecinos, niños y niñas que van a escuelas en las que no hay horarios, ni asignaturas, ni exámenes, chavales y chavalas que desarrollan libremente sus propias capacidades guiados por su curiosidad, siguiendo sus pasiones, acompañados de adultos a los que trasmiten su entusiasmo. Es de estas alternativas de donde bebió Finlandia, y a donde mira la Unesco; Sumerhill, Sudbury, el Pesta, Waldorf, pedagogías holísticas, aprendizaje autónomo sin escuela, educación comunitaria o grupos de aprendizaje.

Cada año la Asociación por la Libre Educación (ALE) promueve dos encuentros de alternativas educativas en España. Los últimos dos años se han celebrado en Condemios, Toledo y Cuenca. En ellos se reúnen familias y personas de todo el Estado que de un modo u otro andan embarcados en proyectos alternativos a la escuela convencional, y dónde nunca faltan invitados de otros países. Este año contamos de nuevo con la participación – entre otros muchos ponentes – de Derry Hanam. Derry es un inspector de educación Inglés jubilado, su carrera empezó como profesor impulsor de un modelo democrático educativo dentro de la escuela pública inglesa, y a día de hoy sigue siendo su principal objetivo para toda la educación pública de Europa. Fue asesor del gobierno finlandés para su reforma educativa. Como inspector defendió las escuelas libres de Summerhill y Sudbury, así como el derecho a la educación en casa y el aprendizaje autónomo sin escuela. Pero su propósito fundamental es una escuela pública nueva, democrática, libre. Cada año es mayor el número de maestros y maestras, profesores y profesoras, de la escuela pública que participan en los encuentros de alternativas educativas y por las libertades en la educación. Muchos estuvieron con Derry y todos de acuerdo en que otra escuela no sólo era posible, sino necesaria.

F. Orozco Jabato

Halloween

Aquest any ens ha donat per celebrar halloween, mira!
Ha vingut tot rodat, com de costum...

Primer va ser un petit debat al Facebook amb un amic d'aquests radicals de la csstanyada, que deia que havíem de passar dels yankees i preservar les nostres costums. No volia parlar per parlar i vaig anar a la wiki perquè em confirmés algues coses i, com no, en vaig descobrir de noves...

El resum es que totes les tradicions al voltant d'aquesta celebració venen de la epoca celta i que els nostres panellets son del segle XVIII, provenen també del nord d'europa i es feia servir com a menjar beneit en celebracions religioses.
Aquí us deixo els dos enllaços:
Halloween
Panellets

Em van agradar les històries i, clar, se les vaig explicar a les nenes que ja anaven fixant-se en les disfresses. L'Africa ho va tenir clar de seguida...: mama, vull celebrar halloween!

I al cap d'una estoneta ens va enviar un missatge una amiga/veïna candenca per proposar-nos participar en una ruta halloweriana amb el lote completo, disfresses, decoració de casa i trick or treat.

Hem fet castanyes al forn però, i les hem tret a passejar quan hem fet la ruta, la Mara, que ha decidit disfressar-se de vampira-castanyera...

Us desitjo un molt bon any!!!

Una mica de tot

Fa dies que no dic res…

No soc amiga dels resums però, aquest cop, m’ha donat per aquí...

Hem obert ateneu al poble. Per fi!

I ja hem pogut gaudir de 4 sessions de música improvisada en viu, amb acordions, violoncel, gralla, banjo i, per descomptat, guitarres (segur me’n deixo algun), un luxe, vamos! També una paellada popular, un parell de d’estones (a la inauguració i a la paellada) amb trucs de magia  de principiants i informals i una tarda de jocs de taula, i això només en dues setmanes!  :)

Amb els jocs de taula, l’Africa segueix amb el cluedo i el monopoli, a la Mara li ha agradat molt un que vam adquirir a la tenda gratis de la trobada de la coordi  i que ens inventem les regles perquè no en tenim les instruccions.  Es un joc de normes vials, sortim de l’escola i, de camí a casa, hem d’anar a comprar quelcom que ens ha encomanat la mare (pel mig ens trobem stops i semàfors i em d’esperar que un dau de dos colors ens surti verd ; suposo que guanya qui recull més mercaderies, però nosaltres, com cadascuna té preferències d’allò que vol comprar, ens repartim la llista de compra i quedem a casa; sovint arribem a l’hora, la veritat es que no se com ens ho fem!

També  els ha donat per ballar; per sant Jordi l’Africa es va comprar aquest llibre de música tradicional catalana,

 I  aquests dies es posen les seves millors gales i dansen, sobretot , amb la cançó de l’Hereu Riera que, tot i que la versió es una mica diferent, serveix per fer-vos la idea.

Hi ha moments de tot, podeu comptar, i l’altre dia, quan estaven avorrides i demanaven vídeos se’m va ocórrer posar-les l’Asterix, s’han vist Asteix i Cleopatra  i Les 12 proves ,  aixi que ja circulen per casa històries de gals, egipcis i romans.  Elles, per la seva banda, han trobat el Dinotren, que els explica un munt de coses i els hi encanta, desprès parlem d’hipòtesis, de carnívors, herbívors i omnívors, de si el peix també es carn, m’expliquen que vol dir planejar (i els sorprèn, tot i que ja ho sabien, que la mateixa paraula també vol dir fer plans) i la Mara es munta un zoo-granja especial en que els animals van i venen on volen i on l’elefant, que es fort i amic del tigre i el guepard, es posa davant a la cua fent barrera per tal que aquests no es mengin la zebra i l’ovella, que també son amigues seves i no vol pas que els altres amics els facin cap mal...

 També hem vist un parell de pel·lícules que feia anys que volia re-trobar, La historia interminable   i Dentro del laberinto (aquesta darrera li vaig haver d’explicar a la mara que passaria amb el bebe per tal d’evitar una angoixa innecessària pel meu gust) i han donat idees noves per la nostra imaginació.

 L’altre nit, que jo no tenia cap ganes de llegir perquè era molt tard, la Mara em va demanar que inventes jo una historia, el cert es que tampoc em venia molt de gust i vaig pensar que em sortiria un xurro, però, encara no se com, vaig entrar. Em vaig inspirar en el mestre de los cuentos locos  i vaig agafar els primers dos objectes que em van venir al cap: un tros de formatge gruyère i un telescopi, de seguit es va muntar una historieta, un formatge gruyère que volia convertir-se en telescopi perquè havia sentit a parlar de les estrelles i es volia estar tot el dia veient-les, bé, tot el dia..., tota la nit vull dir... vaig demanar ajuda per veure com ho podia aconseguir, i a l’Africa se li va ocórrer que li demanes a un mag, vam trobar la manera, vam fer una llista de personatges màgics coneguts, vam escollir i, al final, resulta que el formatge es va quedar a casa d’unes petites magues que tenien una gata cadascuna, que dansaven amb faldilles de colors volanderes i sabates brillants, perquè el formatge va decidir podia esperar una mica mes a veure les estrelles i es volia quedar a mirar aquell parell d’estrelles estranyes amb sedes de colors i peus lluents.

La Mara, en acabar, em va dir que era la historia que més li havia agradat últimament.

 També surten coses que no em fan el pes, i aprofito per fer la contra; com ahir que vaig sentir que en uns dibuixos que veien un pare i un fill li regalaven un diamant a la mare per que era un regal molt preuat i volien estigues ben contenta. Els vaig posar un reportatge de Sierra Leona, 5 minuts només, volia que sabessin quin preu real tenen aquestes pedres que, si, pobres elles, son precioses.

Amb els clics, evidentment, segueixen. I, de tant en tant, li donen una ullada als còmics.

A l’Africa abans d’ahir li va donar per cuinar; es va trobar l’alfàbrega que tinc a la terrassa recent regada i se li va acudir fer pesto, quan va acabar va decidir que feia espaguetis i li va donar un toc especial afegint cireres al plat. La Mara, quan va acabar, va dir que estava orgullosa de la germana que tenia, perquè havia fet el dinar i li havia sortit molt i molt bo.

Veig la Mara filosofant sobre la mort, vol saber que passarà quan es mori i que vol seguir vivint desprès de la mort, li ve sovint; podeu comptar que li dic que d’històries se n’han inventat moltes la gent, però que jo no li puc dir si alguna n’és certa o no.   

Segur me’n deixo un munt de les coses que ens passen...

Trobada de primavera d'ALE

Falten ja només un parell de setmanes per la trobada d'ALE, us deixo el cartell amb les xerrades i activitats que circula per la xarxa

I aquí una entrada al bloc d'ALE per si us animeu a venir i voleu saber que heu de fer ;)

L'esperit aquarel·la...

... que ens ha envaït!!!!

Dilluns passat la Sophie ens va proposar un taller d’aquarel·les al seu Arte Libre; aquí ens regala aquest petit vídeo de l’estoneta que allà vam passar.

I a nos, ens va envair l’esperit, així, tal qual, cada dia una estoneta... i per botó una mostra :)

Arte Libre - telas y costuras

Sembla que han decidit ajudar a fer-me el bloc...

La setmana passada dia vam fer un taller costuretas a l'Aurea Social...

Aquí us enganxo les fotos de les creacions de les peques...

La mara va dibuixar un nino i desprès el vam intentar construir. Va agafar una tela relliscossa que, si no haguès estat per la Sophie, mai haguessim pogut acabar de cosir, va buscar els seus braços i cames i els ulls i va passar de la mamà (que suposo debia veure que d'això no entenia gairè...) i va adoptar la Sophie fins que el seu nino va ser finito..

A l'Africa li va agradar la idea d'una de les seves amigues de fer una bossa  i no en va tenir cap dubte tampoc respecte de la roba en quant la va veure... mama, mira! com les sabates... Va fer el  dibuix, la Sophie la va ajudar a tallar la roba,  li va donar fil i agulla, va cosir mitja bossa, em va demanar que li poses fil nou i va continuar. Després si va voler que jo li cussis una butxaca (que justament es darrera i no es veu a la foto) i també que la cinta que li havia trenat un amic .

Ho tenim millor documentat, ens han regalat un video i una entrada al bloc de l'artista directora.

Molt agradable i molt recomanable! :)

El món del revés

Fa uns dies que l'Africa juga a això... al món del revés. A vegades m'he de parar una estona per veure que dimoni m'està dient de debó... I se m'està ficant el cap, perquè ara trobo que el món el revés es per tots llocs ;)

Aquest matí, quan ens hem despertat, la Mara prenia teta tranquila, l'Africa estava desperta i callada, li he demanat si s'avorria i m'ha respost amb un somriure que no i s'ha quedat mirant el sostre... Al cap d'una estoneta hem diu: 1,2,3, fan 6 i clar, davant aquesta declaración jo afirmo que si i ella continua... perquè 3 i 3 fan 6 i si agafes 3 i 2, li falta l'1 que hi ha davant... :) justament (això ja ho he dit jo). He pensat... però no deien que els unschoolers (per posar-me una etiqueta rápida) no feiem això de llevar-nos i fer mates? efectivament, les fem sense treure el peu del llit...


Desprès la Mara ha decidit agafar un dels seus regals d'aniversari... es coneix que es una nena de resultats, si mes no aquest matí, perquè m'ha encarregat a mi la tasca i, a més, ha documentat el fet...

Us heu fixat que aplicada soc?!

L'altre dia, quan les vaig veure ordenant els colors dels pintaungles de major a menor intensitat de color (que li farem sempre aconsegueixen pintaungles dels mateixos dos colors...), vaig pensar en la meva fantàstica i adorable caixa de colors montessori... els va fer molta gracia escampar-les, però no va passar d'aquí. No va ser en va, a la tarda tenia dues nenes tranquiles i absortes jugant amb el material... Només va caler dir: nenes, que voldrieu ajudar-me a endreçar tot això? :)

Bé, segur no calen més exemples... i vosaltres, també viviu a vegades al mon al reves? 

Música dansaire

La Marta, desde el seu bloc musical, enllaça aquest video...

Interès pel bé comú i importància d’estar bé amb un mateix.

Aquests dies he donat un cop d’ull a la web de la CIC, he vist que el primer dels seus principis de transformació social es aquest que titola la entrada. Jo, potser, li donaria la volta. 

Sentir-me bé amb mi mateixa i fer el que m’agrada em va portar ahir a anar veure un recital de la Nuria de Calella. La Nuria ens va regalar, a més d’un munt de veus de dones, dones que van aconseguir d'alguna manera un quarto propi per poder escriure, dos poemes de la seva pròpia collita, dos poemes que, si a mi m’hagués envaït també l’esperit de la Julia Shakespeare, podria haver escrit jo mateixa, paraula per paraula.

Anar ahir a veure la Nuria, em va portar a fer una troballa. Vaig descobrir un noi prim i desgarbat, despistat i amb pinta de somiatruites que, segons la Nuria de la llibreria Pròleg de Barcelona, va riure tant com jo durant el recital. Aquest noi, en un moment de la vetllada que vam gaudir en intimitat després de la posada en escena, em va parlar del regal que havia demanat pel seu 20è aniversari. Va fer una crida als seus cercles per tal que li llegissin en veu alta la novel·la de La plaça del diamant de la Mercè Rodoreda assegut en una cadira a la mateixa plaça en que va inspirar l’autora. Hauríeu de veure com m’explicava que era el súmmum que un munt de veus anònimes donessin vida a la colometa, la colometa, el personatge anònim per excel·lència deia, anònim per si i anònim perquè no ha transcendit internacionalment per l’idioma en el que s’ha escrit... va començar i no va parar. Em va encisar des de el minut 0:10 i ja el tinc fitxat al meu cervell per enredar-lo en algun que altre projecte. N’estic segura que s’avindrà, la gent, quan sent aquesta passió per quelcom, li agrada escampar-la pels 4 vents. O en son més de 4 els vents...?

Us deixo una foto d'anit, no em puc resistir... La Núria estava preciosa...

Es evident que enriquir-me jo i enriquir el meu mon, significa enriquir el mon de les meves filles... De fet, no em vaig poder resistir... qualsevol llibreria es tota una temptació pero aquesta en particular... Va caure un llibre per cadascuna, potser us explicaré com han anat... 

Claudio Naranjo al 1r Congrès de homeschooling a Chile

El passat cap de semana va ser el primer congrès nacional d'educació a casa (homeschooling) a Chile.

Claudio Naranjo els va fer arribar aquesta salutació. Jo no puc afegir res al que diu aquest home.

 

* està afegit sota l'etiqueta d'amics (entre d'altres), no es que consideri que el Sr. Naranjo ho es (tampoc que no ho sigui). Faig servir aquesta etiqueta perque una amiga preuada era a aquell congres i l'enllaç al video va ser rebut de persones molt agradables per mi.

JILLE 2013

 

Què vol dir poble sobirà si no s'accepta la sobirania de les persones?

Pel dret a decidir com volem educar els nostres fills.

  

A Catalunya hi ha centenars de famílies que, d'una manera conscient i en coherencia amb la seva filosofia de vida, han decidit ocupar-se de la formació escolar dels fills en primera persona. El Homeschooling és una pràctica que ja té una certa tradició alnostre país, com en tants altres països d'Europa i del món on està perfectament permès, regulat i, a vegades, fins i tot recompensat.

 

El nombre de famílies que a Catalunya es fan aquest plantejament i se sumen a aquesta opció educativa va creixent dia a dia. I el nombre de famílies que per aquest motiu estan essent perseguides i obligades a escolaritzar tot traint els seus principis, per desgràcia, també. Ja és ben curiós -per no dir greument incongruent- que en un moment com el que representa que estem vivint a Catalunya, el mateix govern que reivindica un just dret a decidir i que camina cap a la sobirania d'un poble, negui la sobirania i el dret a decidir en aspectes tan fonamentals de la vida als individus d'aquest poble. És de debò que se sent la dignitat d'un país, la sobirania d'una comunitat? I no es té cap mena de sensibilitat vers la sobirania i la dignitat de famílies tan responsables que estan disposades a fer girar tota la seva vida al voltant de l'educació dels seus fills?!

 

Sí, l'Administració Pública ha d'assegurar el dret de l'infant a l'educació i té l'obligació de vetllar-ne la qualitat; doncs que ens ajudi enlloc de posar-nos pals a les rodes. Perquè el que està clar és que el Homeschooling no és un caprici ni un delicte, és pura coherència amb unes conviccions molt profundes i fermes. I els que hem escollit aquesta opció abans canviaríem de país que de parer. Se sap que tots els canvis històrics i legislatius vénen després d'un canvi social i a vegades després de moltes persecucions, víctimes i sacrificis. Els que un dia són delinqüents perseguits després són homenatjats i reconeguts. En aquest cas estem parlant d'infants. No volem pòstums reconeixements. Volem estalviar als nostres fills haver de "lluitar"o de "resistir en la clandestinitat" per uns drets que és evident que tard o d'hora s'hauran de reconèixer.

La llibreta

L'Àfrica ja ha començat a fer preguntes d'aquestes que no es poden contestar al moment o a les que no n'hi ha prou amb una responsta senzilla com fins fa poc...

L'altre dia, llegint el bloc d'una amiga (que aprofito per recomanar-vos) em vaig trobar amb aquesta entrada, de fet, era la seva primera entrada i jo ja estava aprenent coses!

Bé, entre aquestes linies, parla d'una llibreta, es una llibreta on, suposo, escriuen aquelles preguntes que no poden ser respostes al moment. La idea em va semblar genial per tres motius:
- Les preguntes no es dilueixen, no s'obliden
- La criatura sap que les seves inquietuts son importants per tu, que si no ho contestes en aquell moment es perquè realment no pots o no en saps...
- Es una forma més d'introduir l'interès per la lecto-escritura

Així que avui em anat a la llibreria i em comprat un parell de llibretes noves. Una es per portar-la a l'autobus/tramvia/metro/tren i intentar que estigui entretinguda asseguda (missió quasi impossible amb l'Àfrica), a veure si jo puc estar una mica més tranquila mentre viatjem ;)

Ha escollit ella les dues llibretes i, curiosament (sense saber llegir i sense saber anglès) ha decidit que la llibreta de les preguntes es la de happy school



Ja l'hem estrenat:
Amb que fan el ferro de l'espiral de les llibretes? Amb aquella pedra tan dura?

Crec que es una pregunta amb trampa, perquè a la primera pregunta respondria alguna cosa com alumini o acer inoxidable (encara ho he d'investigar) però en escoltar la segona crec que es tracta més bé del procés de COM es fa l'espiral, ja que la setmana pasada vam parlar de com el diamant (la pedra més dura que hi ha al món) serveix per tallar altres pedres que no poden tallar ni els ganivets més afilats...

Si teniu idees d'on investigar seran benvingudes :)
Sino, ja us diré com a anat la cosa...

Cartell de benvinguda

Nosaltres també hem estat fent guarniments de Nadal!

Tot va començar el dia que la Montse (la nostra veina de replà) va posar un cartell a la seva porta que posa "Bones Festes". A l'Àfrica li va encantar i em va deixar molt clar que en volia un per la SEVA porta :)

Així doncs, em vaig posar a pensar com el podiem fer... De seguida em vaig recordar del cartró pluma que vam comprar per fer aixó i del tros que em va sobrar. Eureka! Era la mida perfecta :)

En quant li vaig demanar que volia que poses el cartell es va recordar d'una cançó que li havia cantat una bona amiga seva i, tot i que era en castellà (la majoria de vegades em fa traduir llibres i cançons al català), va voler posar aquestes 4 paraules.

Es va recordar d'unes boles de llana que vam fer un dia i d'unes enganxines que havia escollit feia pocs dies a la llibreria.

El nostre cartell ha quedat així:




ah! me'n oblidava, vam trigar poc més d'un quart d'hora en tenir-lo enllestit.

Les boles les vam fer amb una forquilla, aquí teniu l'enllaç on ho explica

Estela, hada del bosque

Fa temps que l'Àfrica es una fada del bosc. :)

Per aquest motiu, fa uns mesos, una amiga ens va regalar aquest llibre...

Jo, us el recomano ara, perque fa uns dies que ens acompanya a tot arreu.

L'Estela es una nena aventurera que aconsegueix convèncer al Samual per anar al bosc a comprovar que les fades son invisibles. En Samuel es un nen més tranquil, que prefereix quedar-se tocant de peus a terra mirant els conills mes que no pas acompanyar a l'Estela a dalt dels arbres per veure el mon sencer...

Tots dos, però, s'entenen de meravella i pasen un dia la mar d'agradable.

Gracias Angelica!

Parc de bombers

Fa uns dies, en marxar del parc amb una amiga, vam passar davant d'un parc de bombers. Les nenes es van quedar a la porta mirant una mica i un bomber molt amable les va convidar a pasar ...

No s'ho van pensar dues vegades! :)

Els va ensenyar tots els cotxes, van pujar al camió de l'escala, els va obrir l'ambulància i les va ensenyar que portaven al armaris lateals dels camions; també ens va ensenyar (aquest cop més a les mames) les fitxes que tenen de cada carrer de la seva zona amb un mapa de cop arribar, les indicacions per seguir el cami més curt, un croquis dels serveis que hi ha al carrer (boques d'incendi, hospitals,...)

Ens va convidar a tornar un altre dia, amb més temps...
Hi tornarem perque es una visita molt agradable i interessant, però... no se si vam deixar res per un altre dia ;)

Crema de garrofa

Aquest matí hem fet crema de garrofa...

Una recepta molt snezilla, molt ràpida de fer i amb un resultat delicios!

Hem posat:

- 50 grams d'atmetlles picades
- 50 grams de mel
- 10 grams de garrofa en pols



Després només cal remenar-ho ben bé tot i, llestos!

Una llesca de pa... i a saborejar-lo :)



Gràcies Manou per la recepta! ;)

Taller Montessori de Matemàtiques a Barcelona

Algún que altre cop us he parlat de la parella Montessori Canela, guies Montessori de primaria i secundaria i pares de 4 fills.

Pels que no ho heu llegit altres vegades, dir-vos que es un plaer fer tallers amb ells. En Marco es més teóric i, com esta fent un Master en Neurociència, es capaç de donar-t'he les explicacions cientifiques d'allò que la doctora Montessori va observar fa més de 100 anys; la Beth, per altra banda, es capaç de transportar-te a la teva infantessa ja que exerceix el seu paper de guia Montessori a la perfecció.

He destacat que son pares de 4 fills perquè es un valor afegit per les families que eduquem a casa,ja que poden compendre amb molta més facilitat les dificultats que hi ha al hora d'aplicar el mètode a la llar.

Aquest taller que fan el cap de setmana del 12 i 13 de novembre jo el vaig fer al juliol de l'any passat i us assguro que val MOLT la pena.

Aquest taller va adreçat tant a families com a educadors i, si us inscriviu abans del 5 de novembre o si ja heu fet algún taller l'any 2011 amb ells, us faran un 10% de descompte.

Aquí us adjunto el document on es detalla tota la informació.

Per inscripcions us podeu adreçar a:

Mireia Oliva Dordal
600.35.92.52
montessoribarcelona@gmail.com

Reunió sense escola Barcelona

Molts de vosaltres ja sabreu que des d'ALE s'ha proposat realizar reuniones locals per debatre sobre quin es el millor camí per defensar la nostra opció educativa.

A Barcelona es celebrarà una d'aquestes reunions, sera el proper diumenge 23 d'octubre al parc de l'Estació del Nord. Us deixo aquí un enllaç a la convocatòria.
I aquí una proposta de punts a debatre.

Be, ja ho diu la convocatòria, esteu tots convidats :)

L'aprenentatge de l'estiu.

Aquest estiu l'Africa ha apres/viscut moltes coses (com sempre) però n'hi ha una que en destaca: Neda!!!

I ho ha fet tota sola!

Per Sant Joan vam estar en una piscina amb els amics i es va decidir a anar sola dins la piscina gran (acompanyada d'un altre parell), va ser curiós, nedava pel voltant, molt a prop de la vora, sense que ningú l'agafés, l'ajudes, ni li expliqués res. Des d'aquell dia, la cosa no ha parat, no n'ha volgut saber res de piscines petites, ni de xurros, ni de manguets, de seguida volia anar a "la gran" o volia ficar-se al mar (on no toca, es clar!) i es que... quan un descobreix una habilitat, necessita practicar i practicar per perfeccionar-la.

Us deixo uns segonets amb la nedadora!

Un pastís especial

Ahir va ser un dia de celebració a la nostra familia: l'Àfrica va ser 5 anys!!!

Fara un parell o 3 mesos una forera de Crecer en Libertad va penjar les fotos dels pastissos temàtics que li feia al seu fill pels seus aniversaris; de seguida vaig tenir clar que jo també volia donar-li aquestes sorpreses a les meves petites :)

No sabia ben bé de que faria el pastís, però farà cosa d'un mes i mig, l'Àfrica s'ha començat a interessar pels avions.



Serà per que havia d'agafar un?



Nose, el cas es que li interessava, i molt!
Així que el 22 a la nit em vaig posar a ello...

Primer vaig fer un motllo amb paper, per veure mides...



Tot seguint un model que tenia beeeen a prop :)



El cos de l'avio i els motors els he fet amb pa de pessic i les ales i els alerons del darrera amb galeta d'avena.



Les finestretes son de xocolata i el pastís esta tot (bé, gairebé tot) cobert de nata (que li encanta a l'Àfrica i un cop a l'any li dono el gustaso)





Me'n vaig anar a dormir força tard, però la veritat es que ha valgut la pena :) l'Àfrica s'ha quedat al·lucinada i li ha encantat :)