dimecres, 12 de maig de 2010

Montessori - Waldorf

Fa gairebé un any, vaig a començar a fixar-me/informar-me sobre la pedagogia Montessori. Em va agradar bastant, sobretot les àrees de Vida pràctica i Sensorial. Perquè aquestes dues? Bé, a banda que, per edat, son les que interessen més a la meva filla, trovo que es molt important que el nen se senti independent, almenys dins casa seva, i també penso que, en la nostra societat, descuidem força els sentits.

Com que per aquell temps estava arreglant la que ara es casa meva per mudar-mi, no em va costar gens "dissenyar-la" per que hi visquessin nens. Així, l'Àfrica pot anar sola al WC, pentinar-se, rentar-se les mans, la cara i les dents, escollir la seva roba, agafar menjar, parar taula, veure aigua, netejar, estendre roba... tota sola, si ella vol, cosa que no vol dir que ho hagi de fer.

La part sensorial l'estava descuidant una mica més; per sort, aquest cap de setmana he fet el taller Montessori Sensorial, impartit per la parella Montessori Canela (us recomano que, si teniu l'oportunitat, feu algún taller amb ells) i ja el mateix diumenge per la nit li proposava olorar i sentir un munt de coses a l'Àfrica (i, de pas, també al Goio...).

Per un altra banda, fa cosa d'un mes he començat a interessar-me per la pedagogia Waldord (almenys en l'etapa infantil) i també la trovo força interessant. M'agrada molt el que proposa de posposar l'aprenentatge formal fins als 7 anys i que durant predomini el joc, la imaginació, la creativitat, ...

Crec que ambdues pedagogies poden ser molt "bones amigues" si no tenim pressa per pasar a l'àrea de matemàtiques o llenguatge de Montessori (tant temptador per altra banda...).

La fotografia que segueix representa força bé la simbiosi que vull aconseguir. Els materials que veieu son la Caixa de colors nº3 de Montessori i l'Arbre musical Waldorf.



En quan hem recollit aquesta flor, sol,... (l'Àfrica no li ha posat cap nom així que poseu-li el que més us agradi) ha decidit fer una caseta de colors, i ha començat pel "llit elàstic" :D

8 comentaris:

  1. ¡Qué chulo el árbol musical! No lo conocía, ¡gracias!
    Un abrazo.

    ResponElimina
  2. Si que es bonito y suena muy bien. Lo pedí porqué me enamoró A MI, y tuve suerte que a mi hija también le gustó :)

    ResponElimina
  3. Que maco!! La combinació "casí perfecta" !!

    Petons

    ResponElimina
  4. Sylvia!
    Com que casi?!!!
    Ho trobo taaaan bonic!
    Jeje
    Fins aviat

    ResponElimina
  5. Hola!!! Sóc nova per aqui però m'ha entusiasmat el teu blog. Em dic Lídia. No tinc fills però sóc psicòloga i he començat a saber d'ambdues pedagogies.
    La pregunta però és sobre l'adaptació que refereixes que vas poder fer a casa teva. De quina manera ho vas poder adaptar tot??
    Moltes gràcies i altre cop, mil felicitats pel blog!!!

    ResponElimina
  6. :) hola lidia...
    A la cuina: tinc uns calaixos d'aquells grans per cassoles que jo faig servir per posar plats i gots, a la nevera arriba i l'aigüera arriben amb un tamboret de l'ikea que fa escaleta, l'armari de l'escombra es accesible també i tenen una de la seva mida (pero MOLT semblant a les grans), igual que el motxo. A la terrassa li vaig posar una corda baixa per tal que pogues estendre i li vaig comprar unes agulles mitjanes de fusta (sembla que hi ha una entrada a vida practica-). Tots els seus estris de neteja están en calaixos o prestatges baixos i al rentamans, igual que a l'aiguera arriba amb un tamboret, aquest cop amb un una mica més petit i així el de fusta es queda a la cuina, que pesa una mica per que ella el bagi movent per tota la casa... aquest mateix tamboret de plastic el fa servir pel bany i té un adaptador penjat a la seva mida que ella sap posar i treure.
    A l'habitació, l'armari que es encastat i gran, te tota la seva roba en prestatges, penjadors i calaixos als que arriba sense cap problema.

    De tota manera, tot això no serveix si no li fas tot allò sense queixar-te cada cop que ella t'ho demana, també es bàsic que li deixis fer quan ella vol, sense indicacions no sol·licitades, sense preses, sense judicis ni comentaris ni animosos, ni frustrants...

    :) m'agrada que t'agradi
    1000 gracies a tu

    ResponElimina
  7. Ep! m'he deixat...
    també es important que facin servir estris de debó i, a ser posible, de la seva mida... tisores de cuina, ganivets, gots de vidre (:) es un risc això si, la mara -la petita que ara ja té 4 anys- quan tenia un i mig i s'enfadava els esclafava a terra...), escombres i motxos com els nostres (els trobes a l'abacus, o els trobaves...), tornavisos,... i així amb tot...

    ara crec que si
    espero et serveixi :)

    ResponElimina
  8. Moltissimes gràcies!!!
    És tot molt pràctic i fàcilment adaptable, és genial!!!
    Del segon consell en sóc totalment conscient de fet, tot i haver treballat amb infants d'ençà que treballo, actualment estic molt interessada en la criança natural i tot allò relacionat amb donar independència i permetre als menors la seva pròpia gestió sense impregnar-los de les nostres neures i els nostres nervis.

    Moltissimes gràcies. Un bloc genial.
    Petons i fins aviat!!!!!!!

    ResponElimina