dimecres, 26 de maig de 2010

La minifauna de Can Gregori



He de començar confesant que nosaltres som urbanites totals, sobretot jo que me criat a Barcelona centre (i quan dic centre vull dir centre, centre -a mig camí entre la Rambla i l'Ajuntament) i estiuejava entre el Gòtic i la Barceloneta :S (no com el papa que es passava els 3 mesos al poble dels seus pares amb l'àvia). Resum: soc una novata total en temes naturals :(. Aventatge: aprenc moltes coses al mateix temps que l'Àfrica, inclus hi ha algunes que me les ensenya ella a mi :) Conclusió: tot té al seva part positiva :D

Tot aquest rotllo, per dir-vos que moltes de les coses que veureu-llegireu en aquesta entrada (i en d'altres) segur que es molt comú per la majoria de vosaltres, però son veritables descobriments per nosaltres...

En fi, aquest cap de setmana em tornat a pujar a Can Gregori i (com cada vegada que pujem) a donat per mooolt, ara només us parlaré de la minifauna...

Vam començar el cap de setmana amb una trovalla: la pell d'una serp, la vam posar en un "taper" i l'hem portat cap a casa per ensenyarse-la al iaio (com si no n'agués vist mai cap :D).




Diumenge al matí l'Àfrica es va fixar que les formigues transportaven molles del nostre esmorçar cap algún lloc desconegut; després de seguir-les va trovar un foradet del que entraven i sortien moltes formigues, entraven carregades i sortien sense càrrega; va diexar una magdalena sensera (si, una magdalena sensera, quin desperdici!) per veure que pasava i es va quedar al·lucinada quan al cap de pocs minuts es va omplir de formigues i van començar a transportar-la; li feia molta gràcia veure que quan hi havia trossos grossos, les formigues s'ajudaven; al cap de 3 hores vam arrivar a temps per veure com s'enduien l'última molla (només 3 hores, quina eficiència!! em van deixar sorpresa).




I dilluns vam anar de cacera (de cacera visual, ojo): feia dues nits que sentiem un munt de granotes i vam decidir anar a buscar-les, jo vaig pensar que prop de casa del vei que hi ha un rabeig de la riera que ara porta aigua en podriem trovar; quan vam veure al Josep Maria (el nostre veí) i li vam explicar la finalitat de la nostra excursió ens va dir que en tenia un munt a la piscina i, si, un munt, de granotes i de capgrossos; l'Arnau (el fill de 20 anys del Josep Maria) va agafar una per tal que l'Àfrica la toqués, però... no ha arrivat encara el moment (s'ha de notar que es de ciutat...)




També li va ensenyar un ou que els ha aparegut en un forat que tenen prop de la piscina, ens ha explicat que pensa que es d'un llangardaix groc i blau que ronda per la zona, de seguida vaig pensar en el visitant de la Meni... La veritat, espero no trovar-me encara a segons quins pobladors de la zona (ni el que perd ous ni el que perd la pell), perque em penso que encara no n'estic de preparada...

3 comentaris:

  1. Vaya estancias mas interesantes en Ca'n Gregori..!!a disfrutarlas!!

    ResponElimina
  2. Me encantan vuestros descubrimientos "minifaunísticos" :)).

    Qué gracia que las ranas, en la última foto, no saltasen al agua entando Àfrica tan cerca, ¿no? Las que tenemos por aquí salen disparadas en cuestión de seguntos, jejejeje.

    Gracias por dejar vuestro link y un abrazo.

    ResponElimina
  3. Si que son interesantes Noelia; es la ventaja de ser tan poco rurales :); espero que disfruteis alguna con nosotros... Un besito!

    Pues no, no se fueron y mira que estuvimos rato, y bien cerca, como están en una piscina deben ser unas ranas domesticas ;)
    Un beso.

    ResponElimina