Un verdulaire?

L'altre dia vam anar a un centre comercial per comprar quelcom que em feia falta. L'Africa es va trobar amb un carret de verdulaire que la va enamorar; jo, com faig tantes vegades, li vaig fer una foto amb el mòbil, així quan vulguem comprar alguna cosa, sabem que es el que li agrada...



Normalment funciona i se'n oblida de l'objecte en qüestió, però aquest cop no va colar...

"No mama, es molt important que ens l'emportem ara". Jo, que tinc molt clar de que es tracta aquest carret, perquè serveix i en quin lloc de la casa s'ha de posar, li vaig contestar que no el necessitàvem i que a la cuina ens faria nosa...

L'Africa, que no en sap res de l'objecte i no te cap idea preconcebuda, em va contestar que a ella si que li aniria molt bé i que no es per la cuina, que es per tenir les joguines a la seva habitació i per transportar-les de l’habitació al menjador i viceversa :o No se m'hagués acudit mai!!! I em va semblar una idea fantàstica, a mes, caben força joguines i es veu el que hi ha per tots els costats :)

Se'l va voler endur posat: res d'agafar els empaquetats que s'han se muntar a casa, no; ens vam endur aquest mateix de la foto; almenys va servir perquè m'ajudes amb la compra de la fruiteria ;)



Un cop a casa no ha parat amb el carret, a fet d'hostessa aèria, d'infermera i de cambrera i ha estès mig quarto de les joguines pel menjador... Per tornar-les a deixar a lloc, em sembla que seguirà fent servir el mètode tradicional: quan la mama se'n cansa d'ensopegar les desa on a ella (o sigui, a mi) li va bé... ;)