Casilda Rodrigañez

Aquí teniu la primera part (de 7 -quan acaba aquesta primera el Youtube us proposa la resta-) d'una xerrada que fa la Casilda Rodrigañez. Veure-ho tot es llarg (prop d'un quart d'hora cada vídeo) però val realment la pena. Diu moltes coses molt interessants respecte de la criança i de la dona, però a mi el que més m'ha arribat es el tema dels límits i la complaença.

Dels límits diu que es donen perquè vivim en un entorn inadequat per l’infant i es important que el nen conegui que el que esta malament es aquest entorn. Ens hem de fer els seus còmplices, entendre’ls, intentar trobar una solució per resoldre les seves necessitats i, sobretot, ajudar-los a veure que ells no son dolents, que no hi ha res dolent en el seu desig, que es l’entorn el culpable.

Parla de no prohibir ni ordenar res a l’infant, simplement informar-lo, el pots informar de les normes socials, dels perills, ...

Per altra banda diu que una criatura quan se la tracta amb complaença es complaent perquè es un sistema que es retroalimenta.

El que es un absurd per nosaltres, per les criatures es molt i molt important, encara que només ho sigui per comprovar que els seus desitjos son escoltats i atesos.

Si el nen es complagut per norma, quan un dia li diguis que no ho pots fer, et creu i ho accepta, perquè sap que es veritat, per petit que sigui.

M’agrada també la definició de complaença que dona. Diu que complaença es plaer amb (amb castellà s’assembla moltísim més), satisfer els desitjos de la persona que t'estimes et dona plaer...

També diu que les funcions de domini son artificials i que podem criar els nostres fills perfectament sense dominar-los.

Per pensar-hi. I molt.