M'estic llegint un llibre: Madres e Hijas de Christiane Northrup i he trobat un recurs que em sembla molt interessant de compartir.
Es tracta dels moments en que la nena (evidentment, es pot extrapolar als nens) té unes emocions desagradables que no pot o no sap expressar, com la rabia, l'ansietat o la vergonya. Proposa començar fent el que ja sabem: preguntar subtilment- trobo que estàs trista i no tens ganes de parlar..., se't nota molt enfadada, t'agradaria explicarme com et sents?...
Quan la nena ja ens hagi dit el que li pasa i notem que no té res més a dir, li hauriem de demanar que es posi una mà al cor i que pensi en allò que estima (germans, avis, papes, mascotes...), proposa que l'aimem a "revolcar-se" i "banyar-se" en aquest sentiment durant una estoneta i després, que pensi en la situació problemàtica que ens acaba d'explicar i que miri si el seu cor té una sol·lució per ella.
Diu que ens sorpendrà comprovar amb quina freqüència els nens saben exactament el que han de fer.
Potser seria interessant provar-ho amb nosaltres mateixos també...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada