Vivir sin cole

Aquesta es una entrada homenatge.
Gràcies a aquest llibre som avui on som.

A mi, com la majoria de la gent, ni se m'havia passat mai pel cap que els nens podien no anar a l'escola tradicional. Un dia, farà cosa de dos anys (quan l'Àfrica encara no havia complert els 2) parlant amb unes mares del grup de lactància, els vaig dir que a mi m'agradaria una escola on poguessim compartir espai petits i grans, on jo pogués acompanyar a la meva filla en el seu aprenentatge i, OH SORPRESA, vaig descobrir que existien les ESCOLES LLIURES, vaig visitar LA PIÑA (que la tinc al costat de casa) i vaig quedar meravellada, un lloc respectuós amb els nens on se'ls acompanyava en els seus processos i se'ls permetia seguir les seves inquietuts... INCREIBLE. Hi havia una coseta, però, que no em va convèncer del tot: la adaptació podria ser tan llarga com l'infant necessités, però l'adult havia d'acabar marxant perquè "destorbava l'espai infantil", jo, que pensava que els nens necessitaven el seu espai en el món adult perque com a societat haviem de viure tots junts, em vaig trobar amb més del mateix, però en sentit contrari...

Al cap d'un parell de setmanes vaig veure aquest llibre en els prestatges de uns grans magatzems (incleible però cert), vaig trucar a la meva parella i li vaig dir, mira quin titol! però això es massa, no el compraré pas... De seguida em va convèncer: potser diu alguna cosa interessant i a tu t'agrada tant llegir...

Bé, que us he de dir? Hi ha molts aspectes de la vida de la Sibila que no seguiré pas, però em va transmetre d'una forma moooolt clara que els nens son curiosos per natura, que estan interessats en tot el que els envolta i que a l'escola, com que els ensenyen (no aprenen) allò que toca, sense tenir en compte si els interessa o no, acaven perdent aquesta curiositat innata.

Va ser un estiu de dubtes i recerca el del 2008. Estava casi decidida, pensava que em mancava creativitat, que jo no en sabia de dibuixar i no m'agradava la gimnasia (extranyament no em van preocupar les mates, ni la fisica ???) fins que la meva parella em va fer veure, que PRECISSAMENT, la creativitat i la imaginació la posava la nena i que als coles fan gimnasia per compensar tantes hores d'activitat passiva.
Ens vam decidir, en principi la nostra filla (ara les nostres filles) apendran sense anar a l'escola, tret que en algún moment algú de la familia necessiti un altre cosa...