dijous, 10 de juny de 2010

Setmana sense comprar



Hi havia alguna cosa que no rutllava. No es que compresim molt, però compravem alguna cosa cada dia: unes maduixes, una cartolina, uns mistos llargs,... I clar, si jo deia d'anar a comprar alguna cosa, l'Àfrica també volia comprar algo, la majoria de vegades només pel fet de comprar. Em vaig adonar que ja no sabiem sortir pel barri sense "fer gasto" i vaig decidir que no podia ser i que alguna cosa haviem de canviar. En aquests casos, el millor, es la terapia de xoc: una setmana sensera sense comprar RES.

Aqui teniu una foto de la nostra nevera. Seria perfecte si l'hagués fet l'últim dia de la nostra setmana-repte, però... aquest era el seu aspecte el primer dia i l'armari-rebost estava igual: veniem d'un cap de setmana llarg a Figueres on ens haviem emportat un munt de menjar fet d'aquí... Així que, com podeu imaginar, vaig haver de fer alguna trampa...



- El papa va passar pel super i per la fruiteria i va portar tot el menjar quan l'Àfrica estava fent la migdiada.

- El iaio, desde que al febrer vam estar una setmana tancades a casa per gastroenteritis familiar, ens deixa cada dia una barra de pa a la porta.

- Dijous, que haviem quedat amb les amiguetes en un parc que esta una mica lluny de casa, vaig haver de "demanarli" una tarjeta d'autobus a la màquina del tramvia perque ens haviem quedat sense.

Però, totes aquestes trampes no van desvirtuar el repte que ens haviem proposat. Tret de la tarjeta (que a l'Àfrica no li va semblar una compra) no vam comprar RES nosaltres, que era l'objectiu.

Així va anar la setmana:
- Dilluns estavem a Figueres: cap problema
- Dimarts vam quedar amb les amiguetes: cap problema
- Dimecres va ser la prova de foc, teniem revisió de la Mara i després vam estar pel carrer fent recados: vam anar a MRW a recollir uns papers, vam passar pel proveïdor del papa per demanar una caixa per fer una joguina (a més vam aconseguir coses gratis!!), vam recollir correu a la nostra antiga casa,... hi va haver un parell de moments conflictius, però sembla que la cosa es va entendre.
- Dijous vam tornar a quedar amb les amiguetes
- Divendres vam tornar a sortir, aquest cop vam anar a la biblioteca i una estoneta al parc amb la bici, va haver-hi un moment que em va preguntar: avui també es el dia sense comprar? i no va donar-li més voltes
- Dissabte ja estava superat, vam trucar a un amic i vam estar tot el matí amb ell i, com que es van quedar amb ganes una estoneta per la tarda, sense cap referència a gastar diners.
- Diumenge: tot tancat

La veritat, va ser un èxit, vaig aconseguir el meu propòsit i ara hem instaurat que hi haurà un dia per comprar a la setmana, tenim una llista on, cada cop que trobem que necessitem alguna cosa, ho afegim i dilluns ho comprem tot, més endavant suposo que podrem fer alguna excepció ;D

A final de mes obriré una entrada per si ens voleu explicar les vostres experiències.
Gràcies

1 comentari:

  1. Felicitats!!!!!
    Jo realment compro poc i el que fem és compres grans i anar fent. Els nens pobrets gairebé no els deixo comprar mai res jajaja. Suposo que això ho tinc ja desde petit. Me'n recordo que els meus pares tampoc mai em compraven res, quan anavem d'excursió ells portaven tot el menjar desde casa i no hi faltava comprar res. Ni un aigua ni patates.

    Trobo també que potser aquí és com una cosa més cultural, ja es veu en les petites quioscos de chuches i pipes. Surts per passejar i al final de la passejade has comprat pipes, un aigua i un gelat..... Trobo que això pel nord es fa menys. Així tenim fama de garrepes jejejeje!!

    ResponElimina