Cent

El nen esta fet de cent.
El nen posseeix
cent llengües,
cent mans,
cent pensaments,
cent formes de pensar
de jugar i de parlar.

Cent, sempre
cent maneres d’eixamplar,
de sorprendre i d’estimar.
Cent alegries per cantar i entendre,
cent formes de descobrir,
cent mons per inventar,
cent mons per somniar.

El nen té cent llenguatges
(I a més cent, cent, cent)
però n’hi prenen noranta nou.
L’escola i la cultura
li separen el cap del cos.

Li diuen:
que pensi sense mans
que faci sense cap
que escolti i no parli
que entengui sense alegries
que parli i es meravelli
només per Setmana Santa i Nadal

Li diuen
que descobreixi el mon que ja existeix.
I de cent,
li prenen noranta nou.

Li diuen:
que el joc i el treball,
la realitat i la fantasia,
la ciència i la imaginació,
el cel i la terra,
la raó i el somni,
son coses que no estan juntes.

De fet, li diuen
que el cent no existeix.
I el nen diu:
en canvi, el cent existeix.


Loris Malaguzzi