diumenge, 27 de juliol de 2014

Una mica de tot

Fa dies que no dic res…

No soc amiga dels resums però, aquest cop, m’ha donat per aquí...

Hem obert ateneu al poble. Per fi!




I ja hem pogut gaudir de 4 sessions de música improvisada en viu, amb acordions, violoncel, gralla, banjo i, per descomptat, guitarres (segur me’n deixo algun), un luxe, vamos! També una paellada popular, un parell de d’estones (a la inauguració i a la paellada) amb trucs de magia  de principiants i informals i una tarda de jocs de taula, i això només en dues setmanes!  :)

Amb els jocs de taula, l’Africa segueix amb el cluedo i el monopoli, a la Mara li ha agradat molt un que vam adquirir a la tenda gratis de la trobada de la coordi  i que ens inventem les regles perquè no en tenim les instruccions.  Es un joc de normes vials, sortim de l’escola i, de camí a casa, hem d’anar a comprar quelcom que ens ha encomanat la mare (pel mig ens trobem stops i semàfors i em d’esperar que un dau de dos colors ens surti verd ; suposo que guanya qui recull més mercaderies, però nosaltres, com cadascuna té preferències d’allò que vol comprar, ens repartim la llista de compra i quedem a casa; sovint arribem a l’hora, la veritat es que no se com ens ho fem!

També  els ha donat per ballar; per sant Jordi l’Africa es va comprar aquest llibre de música tradicional catalana,

 I  aquests dies es posen les seves millors gales i dansen, sobretot , amb la cançó de l’Hereu Riera que, tot i que la versió es una mica diferent, serveix per fer-vos la idea.

Hi ha moments de tot, podeu comptar, i l’altre dia, quan estaven avorrides i demanaven vídeos se’m va ocórrer posar-les l’Asterix, s’han vist Asteix i Cleopatra  i Les 12 proves ,  aixi que ja circulen per casa històries de gals, egipcis i romans.  Elles, per la seva banda, han trobat el Dinotren, que els explica un munt de coses i els hi encanta, desprès parlem d’hipòtesis, de carnívors, herbívors i omnívors, de si el peix també es carn, m’expliquen que vol dir planejar (i els sorprèn, tot i que ja ho sabien, que la mateixa paraula també vol dir fer plans) i la Mara es munta un zoo-granja especial en que els animals van i venen on volen i on l’elefant, que es fort i amic del tigre i el guepard, es posa davant a la cua fent barrera per tal que aquests no es mengin la zebra i l’ovella, que també son amigues seves i no vol pas que els altres amics els facin cap mal...

 També hem vist un parell de pel·lícules que feia anys que volia re-trobar, La historia interminable   i Dentro del laberinto (aquesta darrera li vaig haver d’explicar a la mara que passaria amb el bebe per tal d’evitar una angoixa innecessària pel meu gust) i han donat idees noves per la nostra imaginació.

 L’altre nit, que jo no tenia cap ganes de llegir perquè era molt tard, la Mara em va demanar que inventes jo una historia, el cert es que tampoc em venia molt de gust i vaig pensar que em sortiria un xurro, però, encara no se com, vaig entrar. Em vaig inspirar en el mestre de los cuentos locos  i vaig agafar els primers dos objectes que em van venir al cap: un tros de formatge gruyère i un telescopi, de seguit es va muntar una historieta, un formatge gruyère que volia convertir-se en telescopi perquè havia sentit a parlar de les estrelles i es volia estar tot el dia veient-les, bé, tot el dia..., tota la nit vull dir... vaig demanar ajuda per veure com ho podia aconseguir, i a l’Africa se li va ocórrer que li demanes a un mag, vam trobar la manera, vam fer una llista de personatges màgics coneguts, vam escollir i, al final, resulta que el formatge es va quedar a casa d’unes petites magues que tenien una gata cadascuna, que dansaven amb faldilles de colors volanderes i sabates brillants, perquè el formatge va decidir podia esperar una mica mes a veure les estrelles i es volia quedar a mirar aquell parell d’estrelles estranyes amb sedes de colors i peus lluents.

La Mara, en acabar, em va dir que era la historia que més li havia agradat últimament.

 També surten coses que no em fan el pes, i aprofito per fer la contra; com ahir que vaig sentir que en uns dibuixos que veien un pare i un fill li regalaven un diamant a la mare per que era un regal molt preuat i volien estigues ben contenta. Els vaig posar un reportatge de Sierra Leona, 5 minuts només, volia que sabessin quin preu real tenen aquestes pedres que, si, pobres elles, son precioses.

Amb els clics, evidentment, segueixen. I, de tant en tant, li donen una ullada als còmics.

A l’Africa abans d’ahir li va donar per cuinar; es va trobar l’alfàbrega que tinc a la terrassa recent regada i se li va acudir fer pesto, quan va acabar va decidir que feia espaguetis i li va donar un toc especial afegint cireres al plat. La Mara, quan va acabar, va dir que estava orgullosa de la germana que tenia, perquè havia fet el dinar i li havia sortit molt i molt bo.

Veig la Mara filosofant sobre la mort, vol saber que passarà quan es mori i que vol seguir vivint desprès de la mort, li ve sovint; podeu comptar que li dic que d’històries se n’han inventat moltes la gent, però que jo no li puc dir si alguna n’és certa o no.   

Segur me’n deixo un munt de les coses que ens passen...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada