dimecres, 18 de gener de 2012

Pluja

La darrera vegada que va ploure, l'Africa em va demanar que perquè plovia....

Totes les preguntes, encara que d'entrada no ho sembli, tenen un munt de respostes. Jo sempre procuro donar'ls-hi una de les mes senzilles. Si no els satisfà ja seguiràn preguntant...

Així que vaig sortir amb un "perquè les plantes i els animals del bosc necessiten aigua per viure" i em vaig quedar tant panxa :)

Aquest cop, no en va tenir prou amb aquesta resposta i em va dir "ja, mama, però COM es que plou" (així, enfatitzant molt la paraula com)... Li vaig dir que no li podia explicar en aquell moment, que em deixes trobar la manera d'explicar-li bé i va acceptar.

Avui li he recordat aquella pregunta i li he demanat si encara volia saber-ho... La resposta no s'ha fet esperar "SI".

He bullit una mica d'aigua, l'he posat en un recipient de vidre i l'he tapat amb film d'aquests de plàstic transparent.



He començat l'explicació: l'aigua esta calenta i puja en forma de gotes molt i molt petites, les gotes es van juntant i quan pesen prou, cauen. Mentre anava dient tot això, veiem com pasava exactament el mateix mirant per sobre del plàstic, ha estat curiós veure com les gotes s'anaven a trobar, eren com imans.



He agafat la bola del mon i hem vist que n'hi ha molta d'aigua. Li he dit que el sol calenta aquesta aigua i que va pujant mica en mica cap al cel, formant els núvols; que jo ho he fet amb aigua bullint per veure-ho mes ràpid, però que el sol ho fa mes a poquet a poquet.



Se'ns ha fet l'hora de dinar i, mentre cuinava, he aprofitat per posar un pot a bullir i que vegués com desapareixia tota l'aigua. Quant he dit "on esta l'aigua que hi havia aquí!?" m'ha contestat amb un somriure "per tot arreu"





També he posat un plat a sobre del vapor d'aigua dels macarrons i ha vist com queia l'aigua quan el posava en vertical. Crec que li ha quedat clar que "aquell fum" es aigua.



Per acabar, hem posat un got amb aigua a la terrassa, a sobre d'una planta seca, en un tros molt asollejat, perquè comprovi que, en uns dies, aquesta aigua també desapareixerà... Tret que plogui, es clar :)

6 comentaris:

  1. Quina bona explicació!! Segur que li han quedat claríssims aquests fenòmens. Molt bé, Sabrina!

    ResponElimina
  2. M'agradat molt tot el procés. Segur que a l'Africa també. No hi ha res millor que l'aprenentatge vivencial. Tot el que es viu, queda!

    ResponElimina
  3. Hola, t'acabo de citar i enllaçar al meu bloc. Si no et sembla bé o borraré. Però és que volia parlar del tema d'educar a casa i el teu bloc m'agrada molt. L'experiment de la pluja és fantàstic! Te'l copiaré així que pugui, segur que a la Zoe li encantarà! L'enllaç a l'entrada que parlo del teu bloc és aquesta http://lepetitpop.blogspot.com/2012/01/quan-es-parla-deducar-casa-o-del.html

    Fins ara!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Correció: "ho" borraré, que em feia mal als ulls...

      Elimina
  4. M'encanta!!! me l'apunto per quan sigui el moment! Un petonàs

    ResponElimina