Nota (16/11/2013)

Nota afegida el 16 de novembre de 2013.



M'agradaria que el que llegiu a partir d'aquí només ho prengueu com una constatació que els nens i les nenes no necessiten cap guía per apendre, cap guía que no busquin o puguin trobar ells mateixos, que tampoc treu que se la volguem oferir. Potser que alguns dels recursos us serveixin si el vostre fill o filla (o alumne) tenen les mateixes inquietuds, encara que us he de dir que no els necessiteu, si els he trobat jo o les meves filles, fácilment els trobareu vosaltres o ells si els deixeu...



dijous, 10 novembre de 2011

Descobrint el parxís (i la oca)

Doncs si, fa poquests dies, l'Àfrica ha descobert el parxís.

Tot va començar amb una tovallola de platja de quan jo era petita que va veure a casa de ma mare.

Ha estat tota una revelació. No se m'havia acudit que pogués ser el seu moment encara.

Li agrada tot, les fitxes, els daus, les normes,... i, sobretot, comptar. Fins i tot n'ha creat ella una de norma: quan tira cada jugador ha de llençar el dau al triangle central del seu color.



M'agrada, especialment, que gaudeix jugant i no li fa res guanyar o perdre; l'altre dia, en sortir-li el tercer 6 seguit es va possar molt contenta perque se'n anava cap a casa :)

De rebot ha descobert també la oca, es clar, li va donar la volta al tauler :).
Li encanten els rodolins propis d'aquest joc, de oca a oca, de dado a dado, de puente a puente,... Amb la mateixa corrent li agrada que li toqui quedar-se una estona a la posada i, inclus, a la pressó...

2 comentaris:

  1. Yo ya pienso en la oca, para contar me parece ideal... ¡Me alegro que le haya gustado! Saludos.

    ResponElimina
  2. Quina casualitat!!! Just aquest cap de setmana el Jan ha descobert el joc de l'oca. I també li va encantar!!!

    ResponElimina