dimarts, 26 d’octubre de 2010

Vestir-se sola

Aquest es un dels meus objectius molts dies.
Si, ja ho se, tot i que amb 4 anys ja es capaç de fer-ho, es normal que vulgui que la vesteixi jo o, si més no, que l'ajudi.

El problema es que, moltes vegades, la Mara vol pendre pit o té son, o, simplement, vol que estigui pendent d'ella i, clar, m'es una mica difícil.

Aquests darrers 10 dies he fet servir dos trucs que m'han anat força bé:

El primer esta inspirat en una amiga que quan la seva filla vol jugar a la Ventafocs, la madrastra (ella) la fa recollir totes les joguines de l'habitació. Feia un parell de dies que l'Àfrica m'havia dit que volia jugar a l'escola i jo no vaig voler perque no sabia ni per on agafar el joc. Així que un dia d'aquest que era complicat ajudar a vestir-la se'm va ocorrer la idea. Vols jugar a l'escola? Siiiii; doncs, vinga jo soc la professora i... va funcionar, això si, només una estoneta, que vaig intentar seguir i em va dir que no, que ella només anava a l'escola de vestir-se :D

Avui he tingut un altra idea, li he dit: escolta, vols que el teu bebe aprengui a vestir-se? Siiii. Doncs, hauràs de vestir-te davant d'ell, sino, com vols que ho faci? L'haurieu d'haver vist i sentit: mira el mitjò ben estirat, l'obres poses el peu pel forat i llavor, estires fins aquí dalt...

Mares creatives



Fa un parell de mesos vaig agafar un llibre a la biblioteca que, si no recordo malament, es deia "Madres creativas, hijos felices". Aquest llibre no et donava idees per fer manualitats, sino per aconseguir que els nens facin aquelles coses que nosaltres volem que facin d'una forma divertida per tots.

El llibre començava força bé, molt respectuós amb les criatures, venia a dir que els nens tenen els seus ritmes, que no ens volen pendre el pél, que si demanen alguna cosa es perque la necessiten, que moltes vegades no saben posar-li nom a allò que pensen/senten... em va semblar molt extrany no haver-ne sentit parlar mai d'aquest llibre; fins que vaig arribar a la part pràctica (cap a la pàgina cent i pico), aquí posava exemples, que anaven més o menys per aquí:
- Per que reculli la habitació: vinga, a veure qui acava primer...
- Per que mengi: Si t'acaves tota la sopa podràs menjar un tros de pastís...
- Per que faci cas en general: Com t'estimo quan et portes bé...
Aquí vaig deixar de llegir.

He pensar que ens podriem donar idees creatives de debó, sense xantatges, competicions, ni recompenses.

La meva idea es que creeu una etiqueta que s'anomeni "Mares creatives" i que sota aquesta expliqueu els vostres trucs. Quan feu la primera entrada podeu posar el link de l'etiqueta i així serà molt més sencill fer-ne el seguiment.


divendres, 22 d’octubre de 2010

El petit Dali

L'altre dia a la biblioteca vam agafar aquest llibre. Bé, el vaig agafar jo perquè la nena no agafa cap llibre que jo li proposi, però no volia deixar-lo de mirar.

Es tracta d'un nen que es diu Salvi, un dia aixeca el mar i troba una clau; buscant el pany veu un cuiner de relotges i viatja amb uns elefants amb les potes primes i llargues... Un dia desa tots aquests somnis en un calaix i, quan es fa gran va treien els somnis un a un per plasmar-los en els seus quadres.

La història esta molt bé, però el més interessant son les il·lustracions, com podeu imaginar. Cada pàgina recorda un quadre del pintor...

dijous, 14 d’octubre de 2010

Unes claus molt especials

L'altre dia a la sabateria li van dir a l'Àfrica que li donarien un regalet. Em van ensenyar una piruleta i els vaig dir que no amb el cap.

Llavors van treure un clauer: Té, perquè posis les claus!

A la nena li va agradar, suposo que el que més li va agradar va ser la idea que tindria les seves pròpies claus... i va venir a ensenyar-me'l molt contenta.

Cami de casa em va dir que hauriem de posar unes claus i jo, després de contestar amb un "Es clar" vaig començar a rumiar: buscaré unes claus que ja no fem servir, ostres, i si les vol posar al pany i l'espatlla?... I de sobte vaig tenir una idea.

Després de fer la migdiada li vaig dir: ara, Àfrica anem a fer les teves claus, però seran unes claus molt i molt especials... Haurieu de veure els ulls que se li van posar :)

Amb cartolina i la plastificadora vaig confeccionar el que aquí veieu; si, ja se que no es res de l'altre món, això es precissament el millor d'aquesta joguina...



Quan ja les vam tenir així, totes ordenades li vaig dir que obria cada una: la lila es la de la casa de les fades; la blava, la del salt d'aigua secret; la verda, la casa secreta del bosc; la groga, la casa del sol; la vermella, la casa del foc i la taronja, la casa del gegant. Us he de recordar que desde fa uns mesos a casa nostra hi ha 2 fadetes, una mama fada i un papa gegant...

Bé, de seguida va obrir la porta de l'armari amb la clau blava i em va convidar a donar-me un banyet i després m'ha portat fins al sofà des d'on em anar volant a visitar totes les cases a les que pot entrar.

Veureu que he posat l'etiqueta de Waldorf; ja se que no esta fet amb un material natural, però penso que te una mica el seu esperit ja que obre una porta a la imaginació... bé, millor dit, n'obre 6 :D

dimecres, 13 d’octubre de 2010

Xifres tallades

Fa uns dies que l'Àfrica torna a estar interesada en els nombres; bé, el cert es que mai ha deixat d'estar interessada, però ara torna a tenir ganes de manipular quantitats; m'ho va demostrar l'altre dia comtpant una i un altre vegada globus de matinada.

He fet un material Montessori que he trobat adient pel moment: les xifres tallades amb fitxes. Sì punxeu aqui podreu accedir a un pdf on he posat les diferents quantitats des de el 0 fins al 9 (amb dos ceros i dos uns per tal de fer el 10 també) i totes les rodones necessàries per fer les fitxes. El 9 l'he tallat al meu aire perquè em sembla liar a la nena amb dos números iguals però que son diferents i no he trobat cap tipus de lletra que fes la diferenciació.

Quan ja havia tallat tots els nombres i estava tallant la tercera fitxa m'he enrecordat que abans de l'estiu l'Àfrica es va entossudir en comprar una caixeta amb 70 fitxes de parxís de color rosa i he pensat que era el moment de fer-la servir. Segur que ella ja pensava en comptar-les ;).
Va fantàstica perquè així, tinc una capseta la mar de mona per desar el material.




Aquest cop ha fet el joc amb el papa, ja que, en quant ha vist la capseta, ha anat a ensenyar-li i li a dit: juguem papa, juguem!?

Els 3 primers números els ha fet ell sol i la resta ho han fet de forma conjunta. Crec que li ha agradat...

Es important posar-los així amb 2 columnes perquè (se suposa) que quan la nena estigui preparada s'adonarà de la diferència entre parells i imparells...

diumenge, 10 d’octubre de 2010

Pa de pessic de xocolata

Per l'aniversari de l'Àfrica vam fer un pa de pessic de xocolata que va tenir molt d'éxit. Avui em repetit la recepta. Us faig 5 céntims:

Ingredients:
- 200 grams d'ametlla molta
- 200 grams de sucre (jo li poso de canya)
- 200 grams de xocolata
- 200 grams de mantequilla
- 5 ous
- 80 grams de farina



Preparació:
Es separen les clares de les gemmes d'ous. Es barregen aquestes últimes amb el sucre. Mentrestant es calenta la xocolata al bany maria i quan esta desfeta s'afegeix la mantequilla tallada a dauets i es remou bé. S'afegeix la xocolata, l'ametlla i la farina a la barreja del sucre i es remou fins aconseguir una masa homogènia.
Per últim es munten les clares a punt de neu i s'afegeix a la masa obtinguda. Després al forn, jo ho poso a 150ºC i vaig mirant.

Us recomano que feu servir les mans per barrejar els ingredients, almenys al final de tot; ja se, sembla una marranada, però, es tant gustós...

El resultat:



Ho sento màgiques, però no crec que duri fins dijous...

dissabte, 9 d’octubre de 2010

"Fora d'hores"

Aquesta nit a l'Àfrica li ha donat per aplicar-se.

Les meves nenes se'n van a dormir tard, molts ja ho sabeu. Es difícil que alguna s'adormi abans de les 12. Avui, però, semblava que la Mara tenia soneta cap allà a les 11 i el papa li ha dit a l'Àfrica que jo aniria a dormir a la seva germana, que ell també marxaria dora al llit i que nosaltres dos ens quedariem una estoneta jugant al menjador. He de recordar que quan torni a fer plans en el meu nom l'he de tallar de seguida...

Al final la Mara s'ha dormit a les 12, com cada dia, però l'Àfrica s'havia fet a la idea d'estar una estoneta soletes i no he tingut valor per dir-li que no.

La seva idea de jugar al menjador era comptar globus



Els ha comptat ella, me'ls ha fet comptar a mi, un altre cop ella, els canviavem de lloc, un altre cop m'ha tocat a mi comptar-los i així una bona estoneta...
A mi, se m'ha acudit anar a buscar el cofre dels botons, a veure si li donava per classificar



Pot classificar per mida, per color, per forma, per número de forats o per totes les característiques a l'hora, però ella només ha separat els botons molt grans i els molt petits i no li ha interessat més el joc. Hem tornat a comptar globus...

Al cap d'una estoneta ha volgut agafar les ceres de pintar i s'ha posat davant del caballet. M'ha dit que li poses el seu nom, jo no l'he volgut escriure, prefereixo que faci dibuix lliure, però quan un infant té quelcom al cap...

M'ha preguntat quines lletres tenia el seu nom. He agafat el teclat i li he anat senyalant. El resultat es aquest:



Encara que no ho sembli, ha escrit Africa en color morat, MA de Mara en blau i SA de Sabrina en vermell, no ha continuat perquè trobava les següents lletres molt difícils... El seu nom però l'ha escrit senser, sense gairé ordre, això si, anava mirant les lletres i les anava posant on li venia bé. Es curiós com les ha escrit. La A la comença per la ratlla horitzontal, la F per les dos barres horitzontals també i la R pels dos pals d'abaix.

Bé, son les primeres lletres de la meva nena :)

dijous, 7 d’octubre de 2010

Construccions Waldorf

Hem començat el Repte del mes fent una joguina força senzilla, almenys per mi, que no he fet res :D

Son els típics troncs de construcció Waldorf. Vam recollir troncs a Can Gregori i, amb una serra que ens va deixar un amic fuster, el papi va a començar a tallar. Aquest es el resultat.




L'Àfrica no ha mostrat gaire emoció, però ja ha començat a jugar. Els troncs s'han convertit en una muntanyeta pel jeep




I en un suculent àpat...

dimarts, 5 d’octubre de 2010

L'ingredient màgic

Aquest matí, l'Àfrica m'ha dit que volia dinar verdura i, a més, que la volia preparar ella.

Bé, li he proposat fer carbassó, que era el que ens quedava a casa, i li ha semblat bé, li he oferit afegir una patata, que també ha acceptat i, això si, m’ha dit un no rotund a la ceba fregida...

Quan ja estava bullint el carbassó i la patata ha vist una poma a sobre el marbre i de seguida ha dit: mamà vull posar-hi poma. Jo m’he quedat una mica així, però he pensat que tampoc havia de quedar tan malament, així que l’he ajudat a pelar-la i l’hem afegit a l'olla. En acabar de bullir-ho tot, ho em passat pel turmix amb un rajolinet d'oli.

El resultat ha estat deliciós. De debò! Us convido tastar-ho.


Després, cadascuna al seu plat, li ha donat el seu toc de gràcia personal. Jo he afegit ametlla molta i l’Àfrica li ha posat unes panses. A la Mara ja li ha estat bé així. A veure que se li acut al papa...

Bon profit!