dijous, 23 de desembre de 2010

Ca Les Fades

Ja fa uns quants anys que, per aquestes, ens ajuntem per dinar amb els cosins del meu marit; bé, abans de les criatures feiem un sopar ;).

Aquest any ens ha tocat organitzar-ho i, avuit, he pasat amb les nenes per un restaurant a veure quin menú ens podien fer...

No se als vostres fills, però a la meva li encanta menjar fora; clar, que si posen uns cacahuets salats per picar, que si el segon plat està ple de patates i, fins i tot algún dia, menja algunes postres no massa sanes...

El cas es que s'ha entossudit en menjar fora i jo tenia molt clar que dinavem a casa. Si hagués fet bo, potser li hagués proposat fer una carmanyola i anar al parc, però el dia no acompanyava gens... He vist que no la convencia de cap de les maneres i m'he posat a rumiar...

M'ha vingut al cap una idea bonissima (i no es perque hagi estat meva), aquesta ha estat la nostra conversa:
Jo: però, no saps Africa? Han obert un restaurant a casa!
Africa: a casa? (amb cara de ¿que dius ara?)
Jo: Si, a casa, i m'han dit que els plats que hi han a la carta t'agraden tots, que vols que hi anem? a veure si es menja bé!
Africa: I, com es diu? (ja bastant més animada, es que això de la carta...)
Jo: Ca les Fades
Africa: (amb cara d'entusiasmada) Ca les Fadeeees? Siii, anem, corre...

Bé, m'he convertit en mestressa dels restaurant mentre feia la carta, després en cambrera mentre llegia que teniem i agafava la comanda, quan m'he re-convertit en cuinera, l'Àfrica ha estat la nova cambrera del nou restaurant i ha parat taula i portat els plats als clients i, finalment, ens em convertit en els primers clients d'aquest restaurant tan especial.


De vegades es més fàcil del que ens pensem fer-los feliços...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada