Fa uns quants anys, en Goio em va regalar un estel. Encara no l'havia estrenat; no em pregunteu perquè, no us ho sabria contestar... potser estava esperant per tal de poder viure el que vaig viure dissabte.
Feia un día genial. Encara nose com se'ns va ocòrrer agafar l'estel, però ho vam fer...
Primer vaig intentar fer-lo volar jo sola: va pujar un poquet i deseguida va començar a donar voltes i més voltes i ¡a terra!, després ho va intentar el Goio: el mateix; l'Àfrica també ho volia provar.
La veritat, es la que va aguantar més, però només li va sortir una vegada...
Al papa se li va ocòrrer que agafessim cadascuna d'una corda i jo vaig pensar en separar-nos bastant.
Wauuuuu!!! ¡Com volava! ¡Quanta estona al cel!
Ens ho vam passar!!
Erem 4 criatures enmig de la sorra...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada