El seu fill, una persona competent.

Novament us recomano un llibre.

Aquest cop, però, us el RECOMANO amb majúscules.

Tira per terra moltes afirmacions que ni ens qüestionem, almenys jo.

Diu que això que els pares no s'han de contradir es molt important sempre que desitgem un model de familia autoritari, per tal que fem un bloc de poder dels adult enfront els infants.

També explica que els valors democràtics no son desitjables per la convivència familiar, ja que quan es prenen decisions per majoria, hi ha una minoria que perd.

Tampoc la justicia es un valor desitjable dins de la familia, ja que la justicia parteix de la base que tots som iguals i la realitat no es aquesta, ja que no tenim els mateixos gustos ni ens molesten les mateixes coses.

En Jesper Juul parla d'igualtat de dignitat: aquest principi entén que tots som diferents, però no es preten igualar aquestes diferències si no respectar la dignitat de tots els membres de la familia.

També diu que aquells que no vam ser tractats amb dignitat en la nostra infància hem de fer un aprenentatge i un entrenament diaris (m'agrada que no digui que no som capaços de fer-ho com fan d'altres autors).

Tot això ho diu fins a la pàgina 38. Bon principi, eh!?

Aquí podeu llegir el que li ha arrivat a la meva amiga Esther que, per cert, s'acava d'estrenar en això de la blogosfera. Benvinguda preciosa!