divendres, 29 d’abril de 2011

Avui es demà?

Aquesta es una pregunta que em fa sovint l'Àfrica, i es que els conceptes avui i demà son una mica complicats d’entendre.

Jo sempre li dono la mateixa resposta: no, avui es avui.

Procuro, però, utilitzar dos recursos per tal que ella ho vagi interioritzant.

1. El calendari; ja us vaig explicar que els dies de la semana i el cartellets del temps son mòbils i cada dia traiem el dia de la setmana i el temps d'"Ahir" posem el d'"Avui" en el d'Ahir, el dia de la setmana de "Demà" al d'Avui, mirem el dia que fa i fem la previsió meteorològica per l’endemà...



2. Per altra banda intento implicar el dia de la setmana en les nostres converses i quan vull dir "demà...", intento dir "demà dissabte..."

Mica en mica...

dijous, 28 d’abril de 2011

Un aliat

En una mateixa setmana vaig veure en dues cases amb nens petits un aspirador de cotxe, i totes dues famílies em van dir que era força útil.

La veritat es que ajuda molt a tenir-ho tot una miqueta més polit; que fem un pa de pessic i s’escampa la farina per terra: fuuuuuuuu, que juguen amb la terra a la terrasseta i queda més terra fora de la banyera que dintre: fuuuuuuuu, que la Mara llença un got a terra des de la trona, escombro els trossos grans i després: fuuuuuuuu

La llàstima es que no recull líquids... Ja seria la bomba ;)

dimecres, 27 d’abril de 2011

Pa sense llevat

Aquí us mostrava com havíem fet el nostre primer pa.

Teníem un petit problema, però, el llevat, li deixa un regustet àcid que no ens acabava de fer el pes...

Un parell d'amigues (la Mar i l'Angèlica) em van aconsellar com fer-ho per solucionar-ho: canviar el llevat per bicarbonat.

El bicarbonat, però, no ha de fermentar; es més, si està molta estona barrejat amb la massa sense calentar-la, perd la seva "força"; així que (si vols fer el pa amb la panificadora) s'ha d'estar una mica atenta al principi, això si, per compensar, s’acaba molt abans.

Jo deixo que faci el primer barrejat, que dura al voltant de 10 minuts, quan s’atura per fer la primera fermentació, faig que acabi el programa i directament poso el programa de fornejar.

La veritat es que em surt una mica compacte, però està deliciós. A més, es curiós comprovar que, encara que el pa surti més petit, triga els mateixos dies en acabar-se i sense racionar-lo de cap manera!

dilluns, 18 d’abril de 2011

Parelles de cargols

Amb aquesta entrada vull fer constar un cop més que l’aprenentatge ve de forma espontània i natural. Nosaltres els preparem materials per tal que comprenguin certs conceptes de forma activa, però ells troben aquestes "lliçons" de la forma més inverosímil i quan menys ens ho esperem.

L’altre dia, a Can Gregori, va trobar les restes d'una foguera i, al seu voltant, un munt de cargols rovinats...



Va començar a replegar-los per donar-se’ls a son pare per quan li fessin falta; casualment, tenia al seu abast un patinet que fa temps que no fa servir i que té una cistella. Va començar a col•locar els cargols en aquesta cistella de dos en dos, ja que els forats tenien la mida perfecta per fer-ho d’aquesta manera...



De seguida va començar a buscar cargols, per tal que no es quedés cap "solet", en trobava uns quants, els comptava i pronosticava si es quedaria un solet o bé si estarien tots acompanyats -jo hagués dit emparellats :)



Al seu dia, vaig preparar aquest material per que treballes els parells i imparells, però m’ha agradat molt més la seva manera de fer-ho... Com sempre!!! ;)

divendres, 8 d’abril de 2011

Un mecanisme guapo!

Un cosí ens va deixar una furgoneta per pujar a Can Gregori, ja que haviem de portar algunes coses que ja ens feien nosa a Barcelona.

Quan ja estavem allà, l'Àfrica va estar una estona dins amb son pare i quan va baixar em va dir tota emocionada: mira mama! si li dones voltes a això es puja i es baixa el vidre de la finestra!!! oi que es guapo? Quan ens canviem de cotxe voldré un com aquest, però igual, igual, que m'agrada molt això de la finestra...



Crec que no li farem massa cas, que segur que després, en dos dies està ja cansada de pujar i baixar finestretes ;)

dijous, 7 d’abril de 2011

L'equilibrista

Ja us vaig dir ahir que vam estar a la muntanya...

Bé, doncs, en Goyo va muntar un tingladillo per l'Àfrica!

Una cinta d’aquestes de lligar la càrrega dels camions que es plana per fer equilibris i va posar unes cordes als costats per tal que s’agafés i s’animés a pujar.




La veritat es que vam practicar tota la família, tret de la Mara, que encara esta practicant de fer equilibris en terra ferma :)

dimecres, 6 d’abril de 2011

L'horticultora

Aquest cap de setmana vam pujar a Can Gregori.
Com donen de si un parell de dies a la natura!!!
Ja us explicaré més cosetes...

Avui només us ensenyaré les tasques d’horticultura que va estar fent l'Àfrica.

Primer se li va ocórrer donar de menjar als arbres que vam plantar al mes de desembre



Aquí la garrofera, el seu arbre preferit, perquè vol que fem carobella...




I després va estar ajudant a son pare a plantar lavanda.

Primer va barrejar les llavors amb fang.




Després feia boletes




Que posava dins un forat fet pel seu ajudant :)




I continuaven buscant un altre lloc per continuar plantant...

dilluns, 4 d’abril de 2011

Papallones

Ha arribat la primavera! I amb la primavera arriben les papallones...

Com que estem a la ciutat i ens es una mica difícil de trobar-n’hi, he aconseguit que apareguin per casa :)

He agafat aquesta imatge i la he imprès en diferents DIN A4 de colors i en paper de seda, també de diferents colors..

La papallona del paper de seda, però, no te cap ni cua, els retallo i li deixo només les ales i una part de cos, lo justet per poder-la enganxar a l'altra papallona; agafo dos colors que m’agradin com quedin i enganxo.

Jo, ho faig quan les nenes dormen i així, pel matí quan es lleven es troben amb la sorpreseta :)





diumenge, 3 d’abril de 2011

Galicia


Per si no ho sabeu, les families gallegues s'enfrontan a una delicada situació després de la aprovació per la Xunta de Galicia de la "Lei de apoio á familia e á convivencia de Galicia". Aquesta situació legal sense precedents a l'Estat Espanyol ha fet que molts amics s'uneixin per donar el seu suport, uns ho han fet a través del Facebook, altres mitjançant els bloc, altres des d'altres mitjans,...

Les negociacions per aconseguir una esmena a la "Ley de apoio á familia e á convivencia de Galicia", que considera la "no escolarització habitual" una situació de desempar, no progresen.

Ajudem a que els gallegs deixin de ser un murmuri per les autoritats.

divendres, 1 d’abril de 2011

Voste es el primer professor del seu fill.

Fa temps que tinc "pendent" de fer aquesta entrada...

Vaig descobrir aquest llibre gràcies al forum de Crianza Natural i el va recomanar molt una coneguda bloguera. Va dir que era un imprescindible i, coneixent-la, li vaig fer cas. Gràcies Sylvia!

Està escrit per la Rahima Baldwin, mestra infantil Waldorf.

El llibre es divideix en dues parts ben diferenciades: de 0 a 3 anys i de 3 a 6 anys. A mi, personalment, em va interessar més la segona part, potser perquè ja havia llegir molts llibres de criança o perquè tenia més dubtes respecte de l'educació, no ho se ben bé, pero intentaré explicar-vos de que va aquesta segona part; algunes coses, però, ja us les he explicat. Faré un mini repàs dels capitols, posant-vos el que a mi em sembla més destacable:

C7.- El desenvolupament de la imaginació i el joc creatiu: quan un nen fa un joc per imitació no pretén aconseguir res, un exemple, quan escombren, no volen deixar el terra net, només volen escombrar. A partir dels 4 anys comença a prediminar la intencionalitat i entren en un joc més social en el que es pot trigar més en decidir els rols (tu ets la mare, jo el tiet,...) que en el desenvolupament mateix del joc. Ens parla de la importància del món natural pel joc infantil, tots em vist com gaudeixen amb els jocs d'aigua, la terra, el fang,... I també dedica unes quantes linies al rol epecial de les nines, recomana les nines Waldof (per descoptat!) ja que deixa lloc a la imaginació infantil per donar-lis vida(crec que més endavant faré una entrada dedicada només a les nines).
Ens convidaa retirar de l'habitació de jocs de l'infant totes aquelles joguines que no contribueixen al joc imaginatiu o amb les que no juga mai. També recomana que tinguin disfresses al seu abast (poques i senzilles)

C8.- Alimentar la imaginació del seu fill: aquí destaca la importància dels contes de fades, però dels contes autèntics (no les versions de Disney o d'algú altre que es va pndre moltes llicències a l'hora de reinventar-los), perquè porten un llenguante simbólic important. Diu que es preferible evitar un conte que es problemàtic per un mateix, abans que canviar part de la història a mida que l'anem explicant.

C9.- El desenvolupament de la capacitat artística del nen: aquest capítol ja us el vaig mig resumir en aquesta entrada.

C10.- Les dots musicals del seu fill: el millor es cantar per als nostres fills, també recomana fer moviments amb les mans per acompanyar les cançons i fer jocs de rondalla. Aquí ens descobreix (almenys a mi) l'escala pentatónica, que consta de 5 notes (una creada al voltant de la nota la, tindra les notes re, mi so, la i si, sense les notes intermitges). La majoria de cançons infantils i populars estan escrites sobre aquesta senzilla escala; es caracterítza per la posbilitat de repetirse indefinidament, sense una nota final que doni impressió de conclusió i convida al nen a quedarse en el seu estat somniador. Aclara que, tot i que els nens necessiten jocs que incorporin música i dansa, començar classes de música i dansa molt d'hora no es adecuat.

C11.- El ritme i la disciplina a la vida domèstica: ens diu que hem de corregir les accions que volem evitar en els nostres fills en el moment present, sense esperar que s'en recordin la propera ocasió, que els nens de 3 anys son incapaços d'actuar reflexivament i, si els demanm explicacions, els estem demanant alguna cosa que no son capaços de fer, que no es poden demanar explicacions fins a l'adolescència!! Que una mica de fantasia i bon humor convenceràn a la criatrua per fer el que volguem i que participem en la fantasia del nen en comptes d'interrompre-la (en comptes de dir-li que tregui la cadira del mig, demanar-li que porti els vagons a la via morta -en cas que jugui a trens-). Que es important donar indicacions en positiu sempre que sigui possible.
També parla de la necessitat d'un ritme i ens recorda que en la natura tot son ritmes (el dia i la nit, les estacions de l'any les fase de la lluna,...), igual que els nostre cosos (la respiració, el bateg del cor, el cicle de fertilitat femení,...). En canvi, avui en dia, hem creat un modus que ens aparta dels ritmes...
Parla de la coveniècia de la migdiada fis l'edat escolar (7 anys), ja que els ajuda a digerir les impressions de la jornada i tot un seguit d'idees per aconseguir ritmes, diaris, setmanats, anuals,...

C12.- Desenvolupament congnitiu educació a a primera infància: explica perque no s'ha de donar una educació acadèmica aans dels 7 anys i explica la rutina en un centre Waldorf d'infantil, el rol dels educadors,...

C13.- Altres qüestions sobre la educació dels fills: aquí hi ha un seguit de dubtes (pràctics) amb les seves corresponents respostes respecte dels temes tractats en els altres capitol.