dilluns, 31 de gener de 2011

La caixa dels cigrons

L'altre dia us comentava que la nena està interessada en les lletres, això no treu, però que li segueixin interessant els nombres. Com es diu en la meva professió, fa un "suma y sigue".

Hem fet la nostra caixa de fusos particular.

Hem arranjat una caixa que vam comprar als xinesos on hi havien uns pals de colors i uns números de fusta, perquè segueixi practicant quantitats. Sembla que es un concepte que té assumit, però, de seguida que la he acabat, ha volgut provar-la, així que, esta clar que necessita practicar més...



El control d’error està en els propis cigrons, ja que estan comptats; si quan s’ha d’omplir l’últim nombre, falta o sobra algun cigró es que hi ha alguna cosa que s’ha fet malament i cal repassar-s’ho tot.

dissabte, 29 de gener de 2011

Descobrir jugant

Si, ja ho sabem tots que tot jugant els nens descobreixen el mon, però sempre es curiós veure com ho fan!

Avui n’ha fet dos de descobriments l'Àfrica: un m’he la comentat, l’altre se l’ha quedat per ella; bé, no se si ha estat un descobriment, pròpiament, si que ha estat una vivència...

Primer, ha estat jugant amb unes construccions i hi ha hagut un moment que m’ha ensenyat: mira mama! amb dos triangles es pot fer un quadrat!



Després ha estat jugant amb el tren de l'Ikea, per si no el teniu, comentar-vos que va amb imans; cada vagoneta s’atreu i es repel•leix amb les altres segons com es col•loquí. He observat com feia una volta sencera per la pista "espitjant" la màquina amb una vagoneta sense que ambdós s’arribessin a tocar; no en sap res de la llei dels imans, però ja l'ha experimentat, si es que aquests d'Ikea son uns cracks!

divendres, 28 de gener de 2011

Comparant paraules

A l'Àfrica li interessen les lletres. Va començar poc a poc, fa un parell de mesos, i cada cop va a més...

Ja fa un parell de setmanetes que s’ha adonat que Víctor i Hèctor (dos dels nostres veïns) tenen uns noms que s’assemblen molt.

Avui estàvem parlant de menjar, que vol fer un rotllets de tonyina i olives, jo li he dit que els podíem fer de peix fresc, ella m’ha dit que no, que de llauna i jo li he preguntat: del Jaume? (el nostre peixater), de seguida ha començat, llauna, Jaume..., llauna, Jaume... s’assemblen molt, oi? mama, escriu llauna i Jaume aquí (estàvem a la cuina i tenim un tros de paret pintada de pissarra).

En quan he escrit aquests noms, ha volgut escriure Víctor i Hèctor, Mara i Sara, Africa (perquè li encanta escriure el seu nom) i jo he aprofitat per escriure el meu a sota (perquè m’encanta escriure el meu nom, sembla que tingui 4 anys jo també! ;))i, al cap d’una estona més de conversa han aparegut un altre parell de paraules semblants: estret i fred...

També ha volgut veure com s’escrivia la lletra i grega...

Hi ha hagut un moment que m’ha entrat complex de professora ;)

He decidit comprar l’alfabet mòbil Montessori, perquè penso que es molt millor que ella mateixa toqui les lletres que no pas que em vegi com jo les escric a la pissarra...

Suposo que la cosa continuarà...

dimecres, 26 de gener de 2011

Més sobre pintura

Aquests dies m'ha donat per aquí, que hi farem! Segur que després estic mesos sense mencionar-la...

Tinc pendent fer-vos un resum sobre un llibre "Usted es el primer profesor de su hijo" que em vaig comprar ja fa uns mesos, però mentrestant us faig fent comentaris parcials :)

Es un llibre escrit per una mestra d’infantil Waldorf. Hi ha un capítol dedicat a la pintura, que es el que ara us comentaré.

Recomana, com una de les millors experiències per un nen petit, pintar amb aquarel•les sobre un paper humit, que li dona moviment a la pintura. Només calen 3 colors, els bàsics, això si, la pintura ha de ser de primera qualitat i de colors intensos, groc daurat, blau cobalt i vermell carmesí, en tubs. També indica que el paper sigui d'alt gramatge i el pinzell pla, d’alemanys 8mm d'ample.

S'ha de començar fent servir només un color, se suposa que els nens veuran QUE els suggereix aquest color, trobaran tonalitats més fosques, altres més clares, amb contornS diluïts (gràcies al paper mullat i al tipus de pinzell).

Quan ja hagin experimentat amb els 3 colors per separat, cal oferir-li dos colors alhora per tal que descobreixin que passa quan aquests es combinen...

dilluns, 24 de gener de 2011

El dibuix i els nens

Fa un parell d'anys una amiga va començar a parlar-me del dibuix i els nens petits; que si no els havíem de felicitar, ni de dibuixar,... Jo, tenia arguments prou convincents (almenys per mi) per rebatre totes les seves recomanacions: li dic molt bé perquè es una expressió meva... li faig dibuixets petits perquè ella m'ho demana,...

En arribar a aquest punt, em va recomanar que visités aquesta web. Va estar tota una revelació i, de sobte, vaig entendre tot el que m’havia estat intentant explicar. Us recomano que doneu una volta per la web i, sobretot, que us mireu els enllaços de l’apartat de documents (especialment els articles sobre la "semiologia de la expresión").

Resumint una mica per sobre us diré que segons aquesta teoria, tots els nens de tot el mon (independentment de races, classes socials, etc, etc) fan els mateixos tipus de dibuixos i que, aquests dibuixos, tenen la mateixa evolució.

Defensen que el dibuix es una necessitat interna del nen i no una forma d’expressió, almenys al inici.

Recomanen no dibuixar res als nens, perquè intenten imitar-nos i, en no surti’ls-hi, es frustren, també insisteixen en no preguntar-li que es el que esta dibuixant, perquè no estan dibuixant res, de fet no han pensat que poden dibuixar alguna cosa i, en aquell moment els deixa descol•locats i després els pot condicionar en dibuixos futurs...

Bé, una lectura imprescindible, trobo (també us recomano el document sobre els llibres)

dissabte, 22 de gener de 2011

Pintura de dits

Avui, l’avia d'un bon amic de l'Àfrica, li ha donat el seu regal de reis; si, feia dies que no la veiem :).

Aquest any ha encertat de ple; li ha regalat una maleteta amb pintures de dits, només hi havien 3 pots: blau, vermell i groc; no en calien més!

De seguida que em arribat a casa s'ha preparat per l’activitat.

Es increïble com en son de capaços de fer les coses quan realment els interessa ;).
S'ha tret la roba del carrer, s'ha posat la bata, ha anat a buscar un pinzell ("perquè es pot pintar amb les mans o amb pinzell, com jo vulgui"), ha tret el tros de paper pintat del cavallet i ha preparat el paper net; fins i tot, ha mullat un drap i se l'ha deixat preparat!!!

Jo, per la meva banda, he agafat a la Mara i em anat a la cuina a fer un pastís. Us podeu imaginar com a quedat la casa, oi?

Primer ha fet servir la pintura vermella; ho se perquè quan ha volgut canviar de color ha vingut a la cuina a rentar-se les mans perquè "es molta pintura per treure-la amb el drap, mama"; després ha atacat amb el blau; hi ha hagut un moment que m'ha cridat: "mama mira, tinc les mans blaves i liles", i sense demanar-li res m'ha explicat: "això es blau i aquí hi ha lila, perquè a sota hi havia una mica de vermell". M'ho ha dit com si fos una cosa JA SABUDA, i m'ha sobtat una mica, perquè mai m’havia fet partícip d'aquest descobriment... La veritat es que aquests son els seus 3 color preferits, així que no es estrany que hagi experimentat amb ells.
Crec que la propera vegada amagaré el blau o el vermell a veure si descobreix alguna altra combinació ;)

Com podreu imaginar, quan m'ha cridat no m'he sabut estar i he fet una foto i després de recollir un altra...

Aquí l’artista enmig de la seva creació...



I l'obra d'art acabada...

divendres, 21 de gener de 2011

Suc de magrana

Aquest matí, quan l'Àfrica s'ha llevat s'ha trobat una sorpresa a la taula.

La veritat es que ha estat una sorpresa més visual que altra cosa.

Tenia unes magranes a casa i he pensat en fer un suc. Ja podeu veure que el color queda preciós, la gerra i la copa també li han encantat.

El gust? Una mica peculiar, clar, a magrana, si us agraden no ho dubteu, es el vostre suc!

L'Àfrica n'ha pres una mica, però s'ha cansat de seguida del sabor; jo també he pres una copa, però no he estat capaç de veure’n més. He descobert que també es un sabor que em cansa aviat.

La meva recomanació es que, per tastar-lo, exprimiu només una magrana. Sempre estareu a temps de fer-ne més!

Que us vingui de gust.

dissabte, 15 de gener de 2011

Jugant amb els cilindres

Ho reconec. Avui l'he incitat jo a l'Àfrica. No m'he pogut estar, en tenia tantes ganes!!

La Mara estava dormint i he començat a treure els cilindres sense botó Montessori, l'Àfrica m'ha ajudat de seguida, com que agafo les capses una a una, ella m'ha posat les mans i jo li anava passat mentre ella les deixava a terra.

Un cop les capses eren a terra he agafat la verda (perquè no es un dels seus colors preferits) i he fet una torre, ella ha agafat la blava i la vermella i m'ha dit: jo amb aquesta puc fer una escala (la blava), de veritat que en aquell moment no sabia el que volia dir; una escala?, si, mira! I l'ha fet...
Hi ha hagut un moment que ha agafat una que no tocava i se'n ha adonat abans d'anar a buscar l'altra.



De seguida s'ha animat i ha destapat la caixa vermella i la groga i ha fet aquesta combinació. En quan ha acabat m'ha demanat que m'esperés un moment i a anat a buscar uns quants cotxes, ha afegit els cilindres verds, ha començat a obrir i tancar portes i tot plegat s'ha convertit en un pàrquing :)


dijous, 13 de gener de 2011

Fem foc?

Aquesta es una activitat que feia molt de temps que tenia ganes de fer-la, bé, que teníem. L’havíem assajat moltes vegades, així que, pràcticament no he hagut de dir-li res a l'Àfrica, només animar-la en el moment més crític.

Us explico.

Crec que a tots ens agrada el foc, als nens, especialment, els fascina (almenys a la meva), es perillós, si, per això he pensat que el millor es ensenyar-li a fer-ho amb precaució, per dos motius: perquè ho faci amb cura i perquè al fer-ho amb mi, suposo que no tindrà la necessitat de fer-ho sola; encara em recordo de l’ensurt que vaig tenir amb 6 o 7 anys quan vaig posar un encenedor a sota d’un foli i se’m va incendiar...

Bé, al gra.
Tinc una safata amb una diadema, un bol de vidre, uns mistos súper llargs (que ens va regalar una amiga per l’aniversari de l'Àfrica, gracias Ulrike), una falca amb un tros de paper d’encendre mistos enganxat i una espelma gran.



El primer de tot es posar aigua al bol i deixar-lo ben a mà; després posar-se la diadema per tal que no hi hagi cap cabell a la cara (com podeu imaginar aquests dos passos son perfectament intercanviables, però nosaltres ho fem així).

Posem l’espelma i la falca a la taula; tot seguit s’agafa la caixa dels mistos, s’obre i es treu un. Es rasca el misto amb força a la falca...



I quan s’encén, encenem l’espelma i tot seguit el misto a l’aigua.



Com us he dit, ho ha fet sense haver-li de dir res; bé, no se li ha encès el misto a la primera i m’ha dit: mamà jo no puc! de seguida li he contestar que havia de practicar, que era el primer cop i que a ningú li surt el primer cop, ho ha intentat per segona vegada i el misto s’ha encès, crec que mai oblidaré la seva cara, de fascinació i satisfacció alhora, ha encès l’espelma i els seus ulls encara s’han il•luminat més, ha apagat el misto i l’ha deixat a la taula sabent que havia estat una feina ben feta. De seguida s’ha posat a cantar l’aniversari feliç, ha bufat i ho ha repetit 5 vegades.

També ha volgut encendre una espelma petita que posem darrera un tronc amb forma de castell.

Es una activitat que us recomano a tots.