El dibuix i els nens

Fa un parell d'anys una amiga va començar a parlar-me del dibuix i els nens petits; que si no els havíem de felicitar, ni de dibuixar,... Jo, tenia arguments prou convincents (almenys per mi) per rebatre totes les seves recomanacions: li dic molt bé perquè es una expressió meva... li faig dibuixets petits perquè ella m'ho demana,...

En arribar a aquest punt, em va recomanar que visités aquesta web. Va estar tota una revelació i, de sobte, vaig entendre tot el que m’havia estat intentant explicar. Us recomano que doneu una volta per la web i, sobretot, que us mireu els enllaços de l’apartat de documents (especialment els articles sobre la "semiologia de la expresión").

Resumint una mica per sobre us diré que segons aquesta teoria, tots els nens de tot el mon (independentment de races, classes socials, etc, etc) fan els mateixos tipus de dibuixos i que, aquests dibuixos, tenen la mateixa evolució.

Defensen que el dibuix es una necessitat interna del nen i no una forma d’expressió, almenys al inici.

Recomanen no dibuixar res als nens, perquè intenten imitar-nos i, en no surti’ls-hi, es frustren, també insisteixen en no preguntar-li que es el que esta dibuixant, perquè no estan dibuixant res, de fet no han pensat que poden dibuixar alguna cosa i, en aquell moment els deixa descol•locats i després els pot condicionar en dibuixos futurs...

Bé, una lectura imprescindible, trobo (també us recomano el document sobre els llibres)