Els mestres de la República

Sembla un acudit assabentar-se que fa 75 anys, a Catalunya, teniem les escoles amb les que ara somiem. Escoles actives on es tractava l'infant com una persona responsable i autonoma, on se'l respectava com a qualsevol altre individu, seguint els seus ritmes. S'aplicava el Mètode Montessori, les idees de Freinet,... Els nens treballaven als horts escolars, feien servir la imprenta i el cinematògraf. Era el temps en que Rosa Sensat era directora d'una d'aquestes escoles públiques. Els mestres començaren a fer cursets d'estiu, gent implicada i amb ganes de canviar l'educació, recolzada per l'Administració catalana.

Malauradament, la guerra i el franquisme va acabar amb tot aquest somni abans que s'acabes de consolidar.

Un llibre molt recomanable per tots aquells que volem lluitar per una escola de qualitat.

L'inici de la lactància de l'Àfrica

Fa poc vaig llegir aquesta història al blog d'una amiga. De seguida vaig saber que era la meva història. Heu de canviar 4 dades: la nena es diu Àfrica, va nèixer en un part respectat, sense intervenció, ni separació però a l'hospital, tenia 3 anys l'última vegada que la va veure i estaba esperant una germaneta en comptes d'un germanet.

Va haver-hi moltes coses que em van fer pensar que aquesta nena de la que parlava era la "meva nena": era petita i amb un nom gran, una bella dorment, ens vam trobar a la Ciutadella als pocs dies de nèixer (5 concretament) amb el fulard i van passar 13 dies i 13 nits fins que l'Àfrica va començar a mamar normalment, però, va ser el pot de llet del rebost (que no vaig haver d'obrir mai) el que em va fer estar segura.

Gràcies a l'Alba d'ALBA l'Àfrica encara pren teta. Crec que mai li podre acabar d'agrair tot el que va fer per nosaltres.

GRACIES ALBA.

Cançoner

Tenim un cançoner fet amb cartró i folrat amb cartulina blava, acabem d'afegir les cançons que segueixen (que són algunes de les que més li agraden a l'Àfrica en aquests moments), a veure si me les acabo d'apendre...

EL GRIPAU BLAU
Un gripau, pau, pau, pau,
verd i blau, blau, blau, blau,
dins el riu, riu, riu, riu,
fa el seu niu, niu, niu, niu.
Mai no es mou, mou, mou, mou,
si el sol cou, cou, cou, cou.
Aigua beu, beu, beu, beu, el gripau!

Alça el peu, peu, peu, peu;
i si plou, plou, plou, plou,
pon un ou, ou, ou, ou.
A l´estiu, tiu, tiu, tiu,
tot sol riu, riu, riu, riu,
el gripau, pau, pau, pau,
verd i blau, blau, blau, blau, el gripau!

PUFF ERA UN DRAC MÀGIC
Puff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però ell sol s'avorria molt
i sortia a jugar

Hi havia un nen petit
que se l'estimava molt,
es trobaven a la platja
tot jugant de sol a sol.
Tots dos van preparar
un viatge molt llarg,
volien anar a veure món
travessant el mar.

Puff era un drac...

Quan hi havia tempesta
s'ho arreglaven molt bé,
enfilant-se a la cua d'en Puff
vigilava el vent.
Nobles reis i prínceps
s'inclinaven al seu pas
i quan Puff els va fer un crit
els pirates van callar.

Puff era un drac...

Els dracs viuen per sempre
però els nens es fan grans,
i van conèixer altres jocs
que li van agradar tant,
que una nit molt gris i trista
el nen el va deixar,
i els brams de joia d'aquell drac
es van acabar.

Puff era un drac...

Doblegant el seu llarg coll,
el drac es va allunyar,
semblava que estava plovent
quan es va posar a plorar.
Tot sol, molt trist i moix,
el drac es va allunyar
i poc a poc, molt lentament,
se'n tornà al fons del mar.

UNA POLCA
El papà no vol mai
que jo balli, que jo balli
el papà no vol mai
que jo balle el pas creuat.
Però si et vols divertir
una polca, una polca
però si et vols divertir
una polca balla amb mi.
Agafats de la mà
fem les passes, fem les passes
agafats de la mà
cap ací i cap allà.
Ara el peu al costat
taló punta, taló punta
ara el peu al costat
taló punta i s'ha acabat.

Activitats espontànies del dia a dia

A l'Àfrica, com a qualsevol nen, suposo, el que més li agrada es fer el mateix que nosaltres. Us faig 5 céntims d'algunes de les seves activitats.


Un dia, se'm va ocorrer posar-li una corda a modus d'estenedor a la seva mida i li vaig comprar unes pinces d'estendre també de la seva mida. Ja no em deixa que estengui la seva roba ni la de la seva germana. Potser no seria la forma en que jo ho faria, però tot es qüestió de pràctica. La veritat, amb poques coses l'he vista tant metòdica com amb aquesta, sobretot a l'hora de recollir-la. Ella sola decideix veure si esta seca i si es així, agafa la seva palangana i la bossa de les pinces, treu tota la roba tirant les pinces a terra, després recull totes les pinces, desa la bossa i porta la roba neta al sofà per plegar-la. A veure si continua fent-ho fins als 16 anys ...


Un altra idea: li vaig posar una taula d'aigua (la vella banyera de quan era petita a sobre d'una capsa de plàstic - no se ben be perquè amb la Mara no la fem servir...), li vaig mostrar que quan volgués jugar amb aigua encengués la dutxa i omplis una mica la banyera i vaig deixar a dins algunes joguines d'aigua (jerres de transvasar, una esponja,...). El cas es que quan me n'adono ha possat sabó a l'esponja i esta fregant les parets del bany (netes, netes no van quedar, pero la intenció es el que compta, o no?).


Que dir! La cuina... Aquesta activitat es fa pràcticament cada dia, sino remena, talla, o trenca ous, o... Aquí donant la volta a l'hamburguesa...


Bé, vam perdre una bossa, amb les claus i el carnet a dins: va tocar canviar el pany (per si les mosques) i clar! L'Àfrica es va buscar un bon ajudant.

CONTINUARÀ ...

Caixes sonores

Tot reciclant una mica hem construit aquestes "caixes sonores" del més pur estil Montessori.

Com podeu veure, he fet servir cartrons del paper de vàter i cinta aïllant (n'hi ha de tots colors!!), de moment hem fet tres jocs (cada joc consta d'una caixa blava i un altra vermella): un amb quinoa, un altre amb llenties i el tercer amb closques de festucs (posats a reciclar...). Us explico com funcionen: es tracta que la nena identifiqui les dos caixes que sonen igual i les vagi aparellant, quan ja està segura de totes les parelles, comprova que realment la parella es correcta (tot mirant els gomets que hi han a sota).

Un altre joc pot ser ordenar per intensitat de so, en aquest cas, primer la quinoa, després les llenties i després les closques de festucs o a l'inrevés; crec que estaria bé preparar una cartolina indicant els gomets que formen la sèrie, per tal que la nena ho pugui comprovar ella sola i no li hagis de dir si ho ha fet bé o malament.


El material preparat per construir.



Les caixes acabades, els tiradors els poso per tal que no col·loqui les caixes de forma que es vegin els gomets que porten a sota.



I aquí, el control d'errors

Collaret matemàtic

Es un joc interessant, i a la petita li va encantar!

Es tracta de fer un collaret (o pulsera) tot seguint unes regles.
Poses en una bosa unes cartolines amb números (jo no vaig voler posar la grafia sino la quantitat, com si fos un dau) i en un altra bossa unes altres cartolines amb el color de les boles que tens per fer el collaret. Segons el que surti tantes boletes del color X es posen al collaret.

Jo he agafat les boletes de fusta i podeu observar quin collaret tan divertit m'ha quedat (el primer per a la mama, jejeje).


Aquí el material preparat per començar, al final vaig treure un joc de cartolines de color i vaig deixar només una de cada i no desava la que habia sortit fins que no treia la de la següent tirada (per tal que sortis un collaret de colors variadets).


Aquí la petita enfeinada...


I l'obra d'art acabada.

Presentació

Som una familia des que l'agost de 2006 va nèixer la nostra primera filla, l'Africa. Com els hi passa a tantes families amb el seu primer fill, ens va fer canviar poc a poc la nostra forma de pensar envers diversos temes que semblava que teniem molt clars. Primer va ser la criança (el contacte, la teta i el dormir), després l'alimentació i la sanitat i al capdavall l'educació.

Avui per avui, pensem que nosaltres els podem oferir una educació més feliç a les nostres filles que la que ens ofereix el sistema. Si algún dia canviem de pensament o de necessitats, us ho farem saber.

La Mara va nèixer a casa al novembre de 2009 i vaig tindre la millor doula del món: la meva filla Africa, que estava tant conectada amb mi que feia tot allò que jo necessitava.

Bé, doncs, comença una nova aventura.