dijous, 25 de febrer de 2010

L'inici de la lactància de l'Àfrica

Fa poc vaig llegir aquesta història al blog d'una amiga. De seguida vaig saber que era la meva història. Heu de canviar 4 dades: la nena es diu Àfrica, va nèixer en un part respectat, sense intervenció, ni separació però a l'hospital, tenia 3 anys l'última vegada que la va veure i estaba esperant una germaneta en comptes d'un germanet.

Va haver-hi moltes coses que em van fer pensar que aquesta nena de la que parlava era la "meva nena": era petita i amb un nom gran, una bella dorment, ens vam trobar a la Ciutadella als pocs dies de nèixer (5 concretament) amb el fulard i van passar 13 dies i 13 nits fins que l'Àfrica va començar a mamar normalment, però, va ser el pot de llet del rebost (que no vaig haver d'obrir mai) el que em va fer estar segura.

Gràcies a l'Alba d'ALBA l'Àfrica encara pren teta. Crec que mai li podre acabar d'agrair tot el que va fer per nosaltres.

GRACIES ALBA.

1 comentari:

  1. Fuas, m'has fet plorar! Per mi la vostra lactància va ser especial, em va marcar de manera molt positiva. Em vas ensenyar que hi ha dones molt valentes que poden conseguir TOT el que volen que mai es donen per vençudes i reben un gran regal.
    Gràcies a vosaltres per compartir amb mi aquells 13 dies d'estiu!

    UN PETÓ GEGANT

    ResponElimina