dijous, 29 d’abril de 2010

Síndrome de Down

El passat dia de Sant Jordi hi va haver una cosa que em va semblar curiosa i la vull compartir amb vosaltres.

Ja sabeu que vam sortir a fer un tomb per Esplugues per gaudir de l’ambientillo i, a la plaça de l’ajuntament, tenien sardanes de música de fons. Hi havia un grup de nois i noies amb Síndrome de Down i a l’Àfrica li va cridar l’atenció una noia en concret.

Aquesta noia estava ballant una sardana molt al seu estil, doblegava la cintura, tot tirant el cos cap endavant i tornava a posar-se dreta, un cop i un altre cop. L’Àfrica va estar una bona estona mirant-la i passada una bona estona (quan ja havien marxat) es va a posar a ballar de la mateixa manera (com ja em temia :)). L’anècdota, es que em va dir: mira mama faig com aquella NENA.

La veritat es que era una noia físicament, d’uns vint-i-pico i, l’Àfrica mai li ha dit nena a una noia, encara que, clar, realment era una nena. Em sobta i m’agrada comprovar la sensibilitat que tenen els nens per adonar-se d’aquestes subtileses.

1 comentari:

  1. Tens tota la raó! Els infants no deixen de sorprendre'ns!
    Fins aviat,

    ResponElimina